Anar al contingut

Eupithecia haworthiata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Eupithecia haworthiata (Eupithecia haworthiata)

Eupithecia haworthiata (coneguda en Europa com a arna de Haworth)[1][2] és una espècie d'arna de la família Geometridae.[3] L'espècie va ser descrita per primera volta per Henry Doubleday havent segut descrita en 1857, en distribució en Eurasia. Conta en dos subespècies: Eupithecia haworthiata haworthiata i Eupithecia haworthiata transsylvanaria (Dannehl, 1933).

Distribució

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució de l'arna s'estén des d'Europa meridional i Europa Occidental fins a Àsia menor i des del Caucas fins a les zones del Paleártico i el Riu Amur.[4] S'ha descrit en detall en els Alps fins als Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., en els Apenins fins als Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i en la península balcànica fins als Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). sobre el nivell de la mar. Habita principalment en boscs sombrejats, vores de boscs, clars i parcs tupidos de terres de tiza i calcàrea.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

I. haworthiata és una arna chicoteta en una envergadura de 14 milímetros (0.6 plg) i en un àpiç prou redonejat. El color de fondo de les ales anteriors és pardo grisaàceu a marró grisáceo. Es destaquen algunes llínees travesseres lluentes que estan dispostes en parells.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Notes 1  Carix d'una taca central.[1] Hi ha una taca discal molt tènue en les ales posteriors. El color dels primers segments abdominals és groc intens, taronja o rojós.[5] Esta característica distinguix a les palometes d'atres espècies Eupithecia: la cridanera taca taronja en la part anterior de l'abdomen dorsalment.[4]

Té gran similitut en dos espècies, Eupithecia plumbeolata i Eupithecia valerianata, pero cap d'estes té la tenyida rojosa o groc en els segments basals de l'abdomen.

Les orugas són curtes i grosses. Mentres viuen en els brots de la planta hoste, tenen un color vert blanquecino i mostren llínees llongitudinals obscures. Immediatament abans de la pupación adquirixen un color marró rojós obscur.

A voltes les baïnes de les ales de color verdenc descollen de la bua de color marró rojós. El cremaster està equipat en huit cerdes molt curtes. L'ou és llaugerament allargat, esfèric en un pol i llaugerament aplanado en l'opost.

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

L'arna vola d'abril a agost, segons la zona. Les orugas s'alimenten de Clematis vitalba i espècies cultivades de Clematis, fàcilment detectable pels forats redons que produïx en el full.[4] La oruga jove excava en els capolls de les flors i els menja des d'adins, mentres que les orugas madures mengen més flors i capolls des de fòra.[7] La bua hiberna i, a sovint, passa 2 o inclús 3 hiverns en este estat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Waring, Paul; Townsend, Martin (2017-02-09). Field Guide to the Moths of Great Britain and Ireland: Third Edition (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-3032-3.
  2. Manley, Chris (2008-12-10). British Moths and Butterflies: A Photographic Guide (en en), A&C Black. ISBN 978-0-7136-8636-4.
  3. (2021-11-29) Larentinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-30863-3.
  4. 4,0 4,1 4,2 Seitz, Adalbert (1912). The Macrolepidoptera of the World: The Palaearctic geometrae (en en), Seitz'schen (Kernen).
  5. 5,0 5,1 Manley, Chris (2021-06-10). British and Irish Moths: Third Edition: A Photographic Guide (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-7521-8.
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada notes
  7. «European Lepidoptera and their ecology: Eupithecia haworthiata». www.pyrgus.de. Consultat el 2025-01-12.