Anar al contingut

Estivació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estivació


Estivació (del llatí aestivatio, derivat de aestivare: estiuar)[1] és un terme molt diferent aixina es tracte de zoologia o de botànica.

Terme zoològic

Caragols del Mediterràneu en estivación.

En Zoologia estivació és un estat fisiològic d'alguns animals consistent en la letàrgia, inactivitat o torpor que es produïx per un descens en l'activitat metabòlica com a resposta a les condicions extremes i periòdiques ocorregudes durant l'estiu o estació seca. Estes condicions poden ser degudes a un aument considerable de la temperatura ambiental o a una disminució hídrica important, ya siga ambiental o del nivell de les masses d'aigua.[2][3][4][5]

Este fenomen és més freqüent en espècies animals tropicals, pero no és exclusiu i pot produir-se també en espècies de zones templades. És part del cicle biològic de moltes d'elles, i pot ser inclús necessari per al correcte desenroll embrionari o gonadal, com ocorre en algunes tortugues d'Amèrica del Sur.[6] Durant l'estivació, els animals generalment s'enterren en caus de fanc humit en el que es rodegen formant un capoll o baïna que els protegix de la deshidratació i de les altes temperatures. En enterrar-se d'esta manera creen microambientes molt diferents de l'exterior, aplegant a no tindre variacions diàries de temperatura.[7] Eixemples d'animals que s'enterren es poden trobar entre els peixos pulmonados, amfibis i reptils.[2] Entre estos últims un eixemple molt clar de estivació es dona en els cocodrils i caimans, quan en les époques de sequia i escassea d'aliments s'enterren en el fanc i ralentisen el seu metabolisme fins a tal punt d'aplegar a sol 5 clapits del cor per minut i baixar la seua temperatura corporal al nivell de l'ambient que els rodeja.cita requerida Atres animals busquen refugi entre la vegetació, com els caragols, o en oquedades o guaridas de diferent índole, com a amfibis, reptils i inclús mamífers.[8][9]

Si ben els periodos de estivació solen ser d'alguns mesos a l'any, es coneixen casos d'anurs que permaneixen en esta letàrgia fins a 5 anys, encara que la majoria de la població mor durant el procés.[7]

Terme botànic

Ull floral de magnolia.

El terme estivació es referix a les ulls florals, que s'òbrin en posterioritat als ulls foliares.[1] Són els plecs de les estructures d'un brot floral,[2] és dir, la disposició de les parts d'un ull floral.[10]

En taxonomia pot ser un caràcter de diagnòstic important, per eixemple, en la família Malvaceae els gèneros Fremontodendron i Chiranthodendron són els únics que no posseïxen sépals valvats en els ulls florals.[10]

També és el procés fisiològic induït per la calor del sol pel que deuen passar diversos propágulos i llavors per a germinar.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Font Quer, P. (1982)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Allaby (1984)
  3. ↑ Llancha i Sempere (1988)
  4. ↑ DRAE, 22.ª edició (2011)
  5. ↑ Miller (2007)
  6. ↑ Rhodin (2009)
  7. ↑ 7,0 7,1 Miller (2007), pres de Pinder et ál. (1992)
  8. ↑ Whiters (1997)
  9. ↑ Dausman (2004)
  10. ↑ 10,0 10,1 Hickey i King (2001)

Bibliografia

Vore també