Es denomina estats andinos a sèt països d'Amèrica del Sur pels que passa la cordillera dels Andes: Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[1]

Àrees culturals andinas. En l'extrem nort, actual Colòmbia, en els Andes septentrionals compartit per Colòmbia, Equador i Perú, en el centre partix de l'actual Perú, en el centre sur compartit per Perú, Bolívia, Argentina i Chile, en els Andes meridionals compartit per Chile i Argentina de la mateixa manera que en l'extrem sur

En l'actualitat, la Comunitat Andina és l'organisació que unix a quatre d'estos estats en interessos geopolítics compartits —Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú—. Anteriorment incloïa a Chile i Veneçuela.

Etimologia

La paraula Andes ve de l'expressió anti de la llengua quechua que significa orient, punt cardinal per a on ix el Sol.[2][3][4]

La manera en que es va convertir en el nom de la cordillera és explicada en Comentaris reals dels incas escrits pel Inca Garcilaso de la Vega:[5]

Els reis Incas varen dividir el seu imperi en quatre parts que varen cridar Tihuantin-Suyu, que vol dir “Les quatre parts del món” conforme a les quatre parts principals del cel: orient, ponent, septentrión i migdia. Varen posar a la part oriente Antisuyu, per una província anomenada Anti que està a l'orient, per la qual també criden Anti a tota aquella cordillera de serra nevada que passa a orient del Perú.
Inca Garcilaso de la Vega

El canvi del quechua Anti al castellà Andes s'explica puix en quechua no s'usa el sò expressat per la consonant d.

Existix una atra etimologia segons la qual anti podria vindre de anta que significa coure.[6][7] El filòlec alemà Johann Karl Eduard Buschmann va provar que açò no podia ser cert puix el quechua manté la a final en paraules compostes, com en Antamarca (província del coure).[8][9]

Primers pobladors

 
Pintures rupestres en Toquepala, l'antiguetat de les quals s'ha calculat en 9000 anys.

Periodo lítico

L'etapa més extensa de l'història andina és la que precedix a la conquista espanyola del XVI. Les evidències més antigues de sers humans permeten supondre que l'home va aplegar fa tretze mil anys procedent d'atres continents, a finals de l'última edat glacial, en el pleistoceno per a ser més exactes.[10]

Els primers hòmens andinos, organisats en bandes i clans, eren caçadors i recolectors. La caça de camélidos suramericans en les zones alt andinas (especialment guanacs); i la peixca i recolecció de mariscs en la costa del oceà Pacífic (aprofitant la riquea biològica de la corrent d'Humboldt) varen ser les seues principals activitats econòmiques.

Periodo arcaic andino

En els Andes Centrals, el periodo arcaic andino és la segona etapa del precerámico andino que comprén des de la domesticació de plantes i animals en l'aparició dels primers horticultores seminómades fins a l'aparició de la ceràmica.

La vida es va fer més estable, varen aparéixer els primers llogarets en les planures o en les valls, prop dels camps de cultiu o en les plages riques en mariscs, les estructures més antigues són les barraques de material vegetal i posteriorment construccions de pedra i fanc; de la mateixa manera varen aparéixer els primers teixits rudimentaris.

En la segona mitat d'este periodo conegut com a arcaic tardà fa la seua aparició l'arquitectura monumental en les primeres societats costeñas organisades baix la direcció de les jefatures i es cimientan les bases de la civilisació andina.

Precerámico tardà

El precerámico tardà és un periodo terminal del desenroll de les civilisacions andinas, a on fa la seua aparició l'arquitectura ancestral apareix en els primers centres d'adoració i s'inventa el quipu que era un objecte molt semblat a l'àbac que coneixem hui en dia,que s'utilisaven per als seus controls d'ingressos i egresos de la seua economia i conteo per a la caça. Es delimita este periodo fins a l'aparició de la ceràmica, per lo que es considera l'últim periodo del precerámico andino.

Periodo formatiu andino

 
Vista del Temple Nou o Castell de Chavín: Pòrtic de les Falcónidas.

El formatiu andino s'inicia en l'aparició de la ceràmica ocorreguda en la conca d'Ucayali en la cultura Tutishcainyo i en la fase Wairajirca de la cultura Kotosh en la serra i en la costa en el gran jaciment arqueològic de les Haldas prop de Casma, aproximadament en 1800 a. C. i en la comarca limeño en Ancón, en 1600 a. C. i finalisa 200 a. C. en la desintegració del centre ceremonial de Chavín d'Huantar. Entre els guanys més importants destaquen l'orfebreria, l'hidràulica, perfeccionament de les tècniques agrícoles, expansió religiosa i encumbramiento de l'art textil.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ Guerrer, Ana Embolica; Gallucci, Soletat; Michalijos, Paula; Visciarelli, Stella Maris(2011).«Països Andinos: aportes teòrics per a un abordage integrat des de les perspectives geogràfica i turística».Chafades.(15)Consultat el 13 d'abril de 2026.
  2. ↑ (2005) Diccionari Quechua-Espanyol-Quechua, 2.º edició, Cusco, Perú: Acadèmia major de la llengua quechua - Govern regional del Cusco, p. 16.
  3. ↑ Laime Ajacopa, Teófilo (2007). Diccionari bilingüe Quechua-Castellà, 2º edició, La Pau Bolívia, p. 13.
  4. ↑ Latorre, Guillermo(1997).«Tendències generals en la toponímia del Nort Gran de Chile».Onomázein.Univ. Catòlica de Chile.Santiago:: 186-187.Consultat el 20 de juliol de 2019.
  5. ↑ Castro Morals, Belén«El Inca Garcilaso en els diaris de viage d'Alexander von Humboldt pel Tawantinsuyu».: 19.
  6. ↑ Gómez de Silva, Guido (1995). Breu Diccionari Etimològic de la Llengua Espanyola, Segona Edició edició, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, p. 58. ISBN 968-16-5543-5.
  7. ↑ Pau Soldán, Mariano Felipe (1877). Diccionari geogràfic estadíco del Perú: conté ademas la etimologia aymara i quechua de les principals poblacions, llac, rios, cerros, etc., Llima, Perú: Imprenta de l'Estat, p. 37.
  8. ↑ von Humbolt, Alexander (1849). Longman, Brown, Green & Longmans (ed.). Aspects of nature, in different lands and different climates. (vol. 2) (en anglés), Londres, p. 303-305. Consultat el 20 de juliol de 2019.
  9. ↑ dechile. net (ed.): «Andes». Diccionari etimològic espanyol en llínea (2001-2019). Consultat el 20 de juliol de 2019.
  10. ↑ Makowski, 2004, p. 10.
  11. ↑ «Els inicis de l'alta cultura». web. archive. org (2017-06-25). Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2017. Consultat el 2020-10-14.