En anàlisis funcional i en atres àrees relacionades de les matemàtiques, el espai dual fort d'un espai vectorial topològic (EVT) X és l'espai dual X′ de X equipat en la topología (dual) forta o topología de convergència uniforme en subconjunts acotats de X, a on esta topología es denota per b(X′,X) o β(X′,X). La topología polar més grossa es diu topología dèbil.

L'espai dual fort juga un paper tan important en l'anàlisis funcional modern, que generalment se supon que l'espai dual continu té una topología dual forta a menos que s'indique lo contrari. Per a emfatisar que l'espai dual continu, X′, té una topología dual forta, es pot escriure Xb′ o Xβ′.

Topología dual forta

En tot moment, se supondrà que tots els espais vectorials estan sobre el cos 𝔽 dels número real ℝ o dels número complex ℂ.

Definició a partir d'un sistema dual

Artícul principal → Sistema dual.


Siga (X,Y,⟨⋅,⋅⟩) un parell dual d'espais vectorials sobre el cos 𝔽 dels número real ℝ o dels número complex ℂ. Per a qualsevol B⊆X i qualsevol y∈Y, es definix

|y|B=supx∈B|⟨x,y⟩|.

Ni X ni Y tenen una topología, per lo que es diu que un subconjunt B⊆X està ' si |y|B<∞ és per a tots els y∈C. Llavors, un subconjunt B⊆X es diu si i solament si

supx∈B|⟨x,y⟩|<∞ para todo y∈Y.

Açò és equivalent a la noció habitual de subconjunts acotats quan a X se li dona la topología dèbil induïda per Y, que és una topología localment convexa de Hausdorff.

Siga ℬ la família de tots els subconjunts B⊆X delimitats per elements de Y; és dir, ℬ és el conjunt de tots els subconjunts B⊆X tals que per a cada y∈Y,

|y|B=supx∈B|⟨x,y⟩|<∞.

Llavors, la ' β(Y,X,⟨⋅,⋅⟩) en Y, també denotada per b(Y,X,⟨⋅,⋅⟩) o simplement β(Y,X) o b(Y,X) si s'entén el emparejamiento ⟨⋅,⋅⟩, es definix com la topología localment convexa en Y generada per les seminormas de la forma

|y|B=supx∈B|⟨x,y⟩|,y∈Y,B∈ℬ.

La definició de la topología dual forta es realisa ara com en el cas d'un EVT. Tinga's en conte que si X és un EVT l'espai dual del qual continu separa punts en X, llavors X és part d'un sistema dual canònic (X,X′,⟨⋅,⋅⟩) a on ⟨x,x′⟩:=x′(x). En el cas especial en el que X és un espai localment convexo, l'en l'espai dual (continu) X′ (és dir, en l'espai de tots els funcionals llineals continus f:X→𝔽) es definix com la topología forta β(X′,X), i coincidix en la topología de convergència uniforme en conjunts acotats en X, és dir, en la topología en X′ generada per les seminormas de la forma

|f|B=supx∈B|f(x)|, donde f∈X′,

a on B opera sobre la família de tots els conjunts acotats en X. L'espai X′ en esta topología es denomina ' de l'espai X i es denota per Xβ′.

Definició en un EVT

Suponga's que X és un espai vectorial topològic (EVT) sobre el cos 𝔽. Siga ℬ qualsevol sistema fonamental de conjunts acotats de X;

és dir, ℬ és una família de subconjunts acotats de X de modo que cada subconjunt acotat de X és un subconjunt d'algun B∈ℬ. Llavors, el conjunt de tots els subconjunts acotats de X forma un sistema fonamental de conjunts acotats de X. Una base d'entorns tancats de l'orige en X′ ve donada pels conjunts polars:

B∘:={x′∈X′:supx∈B|x′(x)|≤1}

ya que B està per damunt de ℬ). Esta és una topología localment convexa donada pel conjunt de seminormes en X′

|x′|B:=supx∈B|x′(x)|

ya que B s'estén sobre ℬ.

Si X és normado, llavors també ho és Xb′ i Xb′ serà de fet un espai de Banach. Si X és un espai normado en la norma ‖⋅‖, llavors X′ té una norma canònica (la norma d'operador) donada per ‖x′‖:=sup‖x‖≤1|x′(x)|. La topología que esta norma induïx en X′ és idèntica a la topología dual forta.

Bidual

El bidual o segon dual d'un EVT X, a sovint denotat per X′′, és el dual fort del dual fort de X

X′′:=(Xb′)′

a on Xb′ denota X′ dotat de la topología dual forta b(X′,X). A menos que s'indique lo contrari, generalment se supon que l'espai vectorial X′′ està dotat de la topología dual forta induïda en ell per Xb′,, en el cas de la qual se li crida bidual forta de X; açò és,

X′′:=(Xb′)b′

a on l'espai vectorial X′′ està dotat de la topología dual forta b(X′′,Xb′).

Vore també

Referències

Bibliografia