Escut del Perú
El escut del Perú és el símbol nacional heràldic oficial del Perú, simbolisant #el seu sobreanía i l'identitat oficial del país,[1] sent amprat pel Estat peruà i les institucions públiques del país. L'escut nacional és un dels tres símbols patrios del Perú junt en la bandera nacional i l'himne, d'acort en lo establit en el art. 49 de la Constitució Política vigent.
A lo llarc de la seua història, el Perú va tindre dos escuts nacionals; el primer va ser adoptat el 21 d'octubre de 1821; despuix reeplazado pel segon escut, adoptat per llei el 25 de febrer de 1825 i modificat el 31 de març de 1950.
Entre els anys 1836 i 1839, el Perú va estar dividit en dos estats: l'Estat Nor-Peruà i l'Estat Sud-Peruà, els quals junt en l'Estat Bolivià varen conformar la Confederació Perú-Boliviana; els escuts dels tres estats varen constituir l'Escude d'Armes de la Confederació.
Descripció
Escude
L'escut peruà és de forma polaca (pell de bou), tallat (horisontalment per la mitat) i semipartido (per la mitat verticalment fins al centre) la part superior, mostrant tres camps.
En el primer quarter o destra del cap (superior esquerre), de color azur (intermig entre blau i celest) una vicuña pasante, al natural, contornada – observant cap a la sinistra (interior de l'escut). En el segon quarter o sinistra del cap (superior dret), d'argén (argent), un arbre de la quina al natural. En la base (el camp inferior), de gules (roig), una cornucopia d'or, orientada a la sinistra, derramant monedes també d'or.
Acompanyament
Al timbre du l'escut una corona cívica de carrascas vista de pla. Per soports, un estandart sense escut i una bandera a sengles costats.
Lloc en el pabelló nacional, és acompanyat del seu timbre i d'una branca de palma en l'esquerra i una atra de llorer entrellaçades per un cinto bicolor. La representació més comuna mostra la branca de llorer frutada de gules (en chicotetes bayas de color roig entre els fulls).
Simbolisme
Els camps de l'escut representen als recursos naturals del Perú: la vicuña representa el regne animal; l'arbre de la quina (Cinchona officinalis) representa el regne vegetal i la cornucopia, el regne mineral. La corona simbolisa la victòria en les batalles de Perú.[2]
L'arbre de la quina, en perill d'extinció, va tindre importància en els anys en que el paludisme (malaria) assolava al món i es va utilisar la pols extreta de la seua corfa per a curar-ho.[3][4]
Evolució
Armes provisionals (1821)
.svg)
.jpg)
La primera versió de l'escut nacional del Perú va ser dissenyada pel general José de Sant Martín i aprovada per mig de decret en Pisco el 21 d'octubre de 1821.[5]
Constava d'un paisage del sol naixent des dels Vages vist des de la mar, emmarcat per una corona de branques de llorer nugades per un cintillo dorat. En l'interior es reflectien, sobre el fondo blau del firmament, els grocs rajos del sol per darrere d'imponents serres escarpadas de color pardo obscur que s'alçaven sobre la tranquilitat de l'oceà blau i vert. Sobre l'escut una palmera de banana i darrere es mostraven les banderes del Protectorat del Perú i els estats de Chile i Ric de l'Argent. Estava rodejat per l'esquerra d'un còndor i per la dreta d'una flama. La composició es posava sobre una base barroca, baix la qual es trobava un pergamí en el lema "Va renàixer el sol del Perú" en lletres mayúscules i sobre la qual es trobaven ademés algunes branques, flors i la alpaca.[6][7]
| Banderes de l'Escut | ||
|---|---|---|
.svg)
|
.svg)
|
.svg)
|
| Bandera del Protectorat del Perú | Bandera de Chile | Bandera del Ric de l'Argent |
Els primers dissenys varen ser fets per Francisco Javier Cortés per indicacions de Sant Martín.
Adopció oficial (1825)
.svg)
El 25 de febrer de 1825, Simón Bolívar i el Congrés Constituent varen promulgar una llei que definia nous símbols patrios, establint-se un nou escut nacional, similar al que s'ampra actualment.[5] Esta volta era un disseny dels congressistes José Gregorio Parets i Francisco Javier Cortés.[6] La descripció donada en la llei va ser:
| Disseny alternatiu | |
|---|---|
|
L'escut va presentar algunes dificultats en la seua reproducció, les quals varen originar, mesos despuix de la seua creació, que els sagells dels ministeris modificaren la llei tallant a lo ample l'escut per a dissenyar cómodament la cornucopia. |
Durant la Confederació (1836-1839)
Durant la Confederació Perú-Boliviana, el Perú, estava dividit en dos estats federals, l'Estat Nor-Peruà, l'Estat Sud-Peruà, abdós d'efímera existència, els quals varen constituir una Confederació igualitaria de tres estats en l'Estat Bolivià. Despuix de la seua dissolució, la República Peruana va unificar a abdós Estats i va restaurar l'Escut de 1825.
Escut de la Confederació Perú-Boliviana
Estava constituït pels escuts d'armes dels tres Estats membres, entrellaçats per un llorer:
- L'Escut del Estat Nor-Peruà: va heretar l'escut peruà de 1825.
- L'Escut del Estat Sud-Peruà: estava conformat pel Sol en la seua porció inferior, coronat per quatre estreles que representaven a cada u dels seus departaments.
- L'Escut del Estat Bolivià: va heretar l'escut bolivià de 1826:
<blockquote class="flexquote">
</blockquote>
Modificació de 1950
.svg)
despuix del seu establiment en 1825, l'escut va ser llaugerament modificat per mig del Decret Llei Nº11323, dau 31 de març de 1950 per Manuel Odría, llavors President de la Junta Militar de Govern.[6]
En el citat document, s'expressa que l'escut nacional va quedar tallat en mitats i l'espai inferior es va convertir en el major i no "en el més menut" com dia la llei de 1825.
Aixina mateix, s'agrega al lèxic oficial el terme Escut Nacional.
Escuts i emblemes derivats de
= el nacional
Escut d'armes del Perú
L'escut d'armes del Perú va ser creat per mig de Llei el 25 de febrer de 1825. Este escut unix al centre de la bandera per a formar el Pabelló Nacional del Perú, ensenya l'us del qual està reservat per a les institucions de l'Estat. L'escut d'armes també figura en el revers de les monedes i l'anvers dels billets de sol, l'unitat monetària peruana, du una branca de palma i una atra de llorer, símbols de la victòria i la glòria, rodejant l'escut en lloc d'estandarts i banderes. Esta forma va ser adoptada com a acompanyant de la quarta bandera en l'artícul tercer del decrete llei donat el 25 de febrer de 1825, en la següent descripció:
El 31 de març de 1950 va quedar establit que acompanyaria al Pabelló Nacional tal com ho establix el decret 11323 en el seu artícul 2º:
Gran Sagell de l'Estat Peruà
El Gran Sagell de l'Estat Peruà, és l'Escut Nacional en l'inscripció circular República del Perú en la seua part superior. El seu us és obligatori en la documentació oficial de tots els repartiments estatals, colocant-se-li en el membret dels documents emesos.
-
Gran Sagell de la República del Perú.
Escut del Comando Conjunt de les Forces Armades
És l'escut nacional del Perú en la seua part superior. El seu us és obligatori en la documentació oficial de tots els repartiments dels documents emesos.
Escut Naval
Este escut és utilisat únicament per la Marina de Guerra del Perú.
-
Escut Naval de la Marina de Guerra del Perú.
Escut Aéreu
Este escut és utilisat únicament per la Força Aérea del Perú.
-
Escut de la Força Aérea del Perú.
Escut Policial
Este escut és utilisat únicament per la Policia Nacional del Perú.
-
Escut de la Policia Nacional del Perú.
Referències
- ↑ Art. 5 de la Ley N° 32251 https://spij.minjus.gob.pe/spij-ext-web/#/detallenorma/H1394636
- ↑ Álvarez Alonso, José(16 de novembre de 2013).«El árbol de la calentura».Diario La Región.
- ↑ Riepl, Martin. «El casi extinto árbol medicinal del escudo de Perú que pocos patriotas conocen e inspiró el gin tonic», BBC News Mundo, 28 de juliol de 2017.
- ↑ «El árbol de la Quina: presente en el Escudo, pero casi extinto en el Perú», RPP, 29 de juliol de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 (2004) Historia Visual del Perú, DL 1501032004-5789, Lima: El Comercio, p. 143. OCLC 906224436. ISBN 9972-02-120-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Conoce la historia del Escudo Nacional del Perú», La República, 13 de juliol de 2016.
- ↑ Berry, William (1828). Encyclopaedia Heraldica, Or Complete Dictionary of Heraldry, Sherwood, Gilbert and Piper, p. 15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo del Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.