Anar al contingut

Escalín de Saint-Domingue

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El escalín de Saint-Domingue va ser l'unitat monetària intermitent de la colónia francesa de Saint-Domingue des de 1781 fins a 1794 (en la part occidental, actual Haití) i des de 1802 fins a 1804 (en tota l'illa de Sant Dumenge) i fins a 1809 (solament en la part oriental, actual República Dominicana), que va sorgir per l'escassea de la lliura colonial americana i la lliura francesa per lo que varen escomençar a utilisar monedes estrangeres que per a oficialisar-les, li les contramarcó per a us local.

Història

La lliura francesa va circular durant la colonisació de la part occidental de l'illa L'Espanyola —intentant remplazar als reals novohispanos circulants entre els bucaneros des de 1629 fins a 1638, any en que el seu territori fora recuperat pels espanyols de la Capitania General de Sant Dumenge— encara que inicialment els francesos ocuparen l'adjacent illa de la Tortuga des de 1640, quan va aplegar el seu primer governador francés.

En 1654 la chicoteta illa adjacent va ser reocupada pels espanyols i en això es reintrodujo el real novohispano, pero en 1655 els anglesos la anexionaron a la seua Colónia de Jamaica, per lo que es escomençaria a usar els chelís colonials, per a traspassar-la novament als francesos en 1665, any en que es anexionó nominalmente la part occidental, pero recent es va estendre pel nort en 1670, en la fundació de Cap Francesa —prop de l'antic fort espanyol de La Natividad (1492-1493) que havia segut traslladat al nou fort La Isabela (1494-1500)— i d'esta forma la lliura va ser la moneda vigent fins a 1717, any en que va escomençar a circular la lliura de les Colònies Franceses americanes.

Dita lliura colonial havia circulat en tota l'Amèrica francesa i en particular en les possessions centroamericanes de les Antilles i en Saint-Domingue (actual Haití) pero a conseqüència de que escomençaren a escassejar, de la mateixa manera que les de la metròpoli, en 1781 un edicte francés va aprovar que s'escomençara a resellar monedes estrangeres que ya estaven circulant, principalment macuquines potosinas, sorgint aixina el escalín de Saint-Domingue que eren 15 sols o sous, que equivalia a un real espanyol i també a 0,75 de la lliura francesa (20 sols o sou, sòus en espanyol).[1]

En proclamar-se la Primera República francesa en 1794 i crear-se el franc francés, est va passar a circular en totes les colónies, inclusivament en la part oriental de l'illa de Sant Dumenge (actual República Dominicana) en haver segut cedida als francesos pels espanyols en 1795 pero despuix de la revolució haitiana de la part oriental que va conquistar a l'occidental hispana en 1801, va circular l'escalín haitiano en tota l'illa.[2]

En 1802 els francesos varen reprendre el control de la mateixa, pel qual va tornar a circular el escalín colonial, contramarcando monedes franceses de l'Antic Règim i angleses per a us local, fins a 1804 en la part occidental per l'independència i proclamació del Primer Imperi d'Haití que varen reprendre el escalín haitià, i fins a 1809 en la part oriental[2] per la devolució als espanyols que varen restablir la Capitania General de Sant Dumenge i que falcarien el seu real colonial, començant l'etapa denominada l'Espanya Beca.[3]

Monedes

Per un edicte francés del 13 de juliol de 1781 es va aprovar per a que en la colónia de Saint-Domingue es escomençara a resellar monedes estrangeres que ya estaven circulant, principalment de l'Imperi espanyol que eren les més utilisades de manera internacional.[1] Quan els franceces varen reprendre el poder de l'illa de Sant Dumenge en 1802, contramarcaron monedes de la metròpoli de l'Antic Règim i monedes de l'Imperi britànic.[2]

Les monedes acunyades per Toussaint Louverture en Cap Francesa en 1802 que figuren en el nom de la Colonie de Saint-Domingue de l'escalín haitiano, varen seguir circulant en la part occidental fins a 1804 i en l'oriental fins a 1809.[2]

  • 1 sol de bronze o de coure de 1802 a 1809 (sense data impresa) de contramarca en monograma S:D. (Saint-Domingue) en anvers de monedes d'1 sol francés i d'1 penic anglés.[2]
  • 1 escalín d'argent .917 de 1781 a 1794 (sense data impresa) de resello en monograma semblant a l'anterior en monedes redonejades a 2,36 g. També mateixa contramarca durant el mateix periodo (sense data impresa) en moneda de 2 macutas lusità-angoleños d'argent .917, reduïda a 2,80 g.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Krause, 1997, p. 584.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Krause, 1991, p. 833.
  3. ↑ Krause, 1991, pp. 492-493.

Bibliografia

  • Krause, Chester L., i Clifford Mishler(1991).«Standard Catalog of World Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.
  • Krause, Chester L., i Clifford Mishler(1997).«Standard Catalog of World Coins. 18 th century edition 1701-1800».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:2ª ed.