Eruca vesicaria
Eruca vesicaria, cridada comunament arúgula, oruga, ruca, rúcula o roqueta, és una planta anual, selvada o cultivada, comestible, de la família Brassicaceae (brasicáceas). És originària de la regió del Mediterràneu. Es troba en el centre i est d'Espanya, el restant del sur d'Europa, nort d'Àfrica i oest d'Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta empinada, ramosa, de 20 a 100 cm d'altura; els fulls jóvens espatuladas es tornen liradas i en el marge profundament hendido. Les florés, tetrámeras, perfectes, es troben en arracadas, la corola té quatre pétals en forma de creu (crucífera), de color blanc a groguenc, en venación violácea i fruts en silicuas cilíndriques. Florix en primavera o a finals de l'hivern.
Cultiu i història
[editar | editar còdic]
Creix com una herba comestible en l'àrea mediterrànea des dels temps del Imperi romà. Varis autors clàssics la consideren un afrodisíac.[1][2] És mencionada en un llarc poema atribuït a Virgilio, Moretum, que conté la llínea: et veneris revocans eruca morantuem (la rúcula excita el desig sexual de la gent soñolienta).[3] Alguns autors afirmen que per esta raó, durant l'Edat Mija estava prohibit cultivar rúcula en els monasteris.[4] Va ser inclosa, no obstant, en Capitulara de villis vel curtis imperii un decret emés per Carlomagno en l'any 802 com una de les herbes aromàtiques aptes per al cultiu en els jardins.[5] Gillian Reilly, autor del Oxford Companion to Italian Food, afirma que per la seua reputació com a estimulant sexual era "prudentemente mixta en la lletuga, que era tot lo contrari" (és dir, que calma o inclús és soporífera). Reilly continua "hui en dia la rúcula es goja inocentment en ensalades mixtes, a la que afig un sabor picante agradable".[6]
La rúcula s'arreplegava tradicionalment en la naturalea o cultivada en horts familiars junt en herbes com el jolivert i l'albahaca. Ara es cultiva comercialment en el Véneto i des d'Iowa a Brasil i Argentina, i està disponible per a la compra en supermercats i mercats d'agricultors en tot lo món. També es naturalizó com a planta selvada anara de la seua àrea de distribució natural en les regions templades de tot lo món, incloent el nort d'Europa i Amèrica del Nort.[7][8]
El cultiu de rúculas en condicions de gelada suau obstaculisa el creiximent de la planta, aixina com torna els fulls de verts a roges.[9][10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eruca vesicaria va ser descrita per (L.) Cav. i publicat en Descripció de les Plantes 426–427. 1802.[11]
Eruca: nom genèric del llatí clàssic utilisat per Columela, Plinio el Vell, Horacio i Marcial. El The Jepson Manual diu "tal volta creme, de sabor picante," pero no conec cap paraula similar a esta que podria ser una font de la derivació. Eruca és una paraula llatina que significa 'oruga' també "oruga peluda 'ya que la planta pot tindre suau tallos.[12]
vesicaria: epítet llatío que significa "com una bufa"[13]
- Brassica eruca L.
- Brassica pinnatifida Desf.
- Brassica vesicaria L.
- Eruca cappadocica Boiss.
- Eruca grandiflora Cav.
- Eruca longirostris R. Uechtr.
- Eruca orthosepala (Lange) Lange
- Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel
- Eruca sativa Garsault
- Eruca stenocarpa var. major Rouy
- Eruca sylvestris Bubani[14]
- Brassica erucoides Hornem.'
- Brassica lativalvis Boiss.
- Brassica turgida Pers.
- Brassica uechtritziana Janka
- Crucifera eruca I.H.L.Krause
- Eruca aurea Batt.
- Eruca deserti Pomel
- Eruca drepanensis Caruel '
- Eruca eruca (L.) Britton
- Eruca foetida Moench
- Eruca glabrescens Jord.
- Eruca lanceolata Pomel
- Eruca latirostris Boiss.
- Eruca longistyla Pomel
- Eruca oleracea J.St.-Hil.
- Eruca permixta Jord.
- Eruca ruchetta Spach
- Eruca sativa Mill. classificada per alguns com a espècie diferent, és considerada per uns atres com la subespecie I. vesicaria subsp. sativa Thell.
- Eruca stenocarpa Boiss. & Reut.
- Euzomum hispidum Link
- Euzomum sativum Link
- Euzomum vesicarium (L.) Link
- Raphanus eruca (L.) Crantz
- Raphanus vesicarius (L.) Crantz
- Sinapis eruca (L.) Vest
- Sinapis exotica DC.
- Velleruca longistyla Pomel
- Velleruca vesicaria (L.) Pomel[15]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Aballicos, alhuceña, aruga, arugua, berza alhuceña, eruca, eruga, herba meona, jamargo, jamargo blanc, jamarguillo, jaramago, oruga, oruga blanca, oruga de barrancs, oruga pestosa, oruga roqueta, oruga vejigosa, pestosas, picograjo, rabaniza blanca, roqueta, ruca, rucas, ruqueta, tamarillas.[14]
Usos
[editar | editar còdic]- ↑ «7 Foods for Better Sex». Health.com. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2015. Consultat el 5 de juliol de 2010.
- ↑ Wright, Clifford A. (2001). [1], Harvard Common Press, p. 27. ISBN 9781558321960.
- ↑ Virgil, 102 Moretum: 85. Joseph J. Mooney in his 1916 English translation, "The Saleu" [2] archivat en Wayback Machine., calls it "colewort" and notes, "The Latin moretum, which is usually translated "saleu", would be better called "cheese and garlic paste", i.i., pesto. See The Minor Poems of Vergil: Comprising the Culex, Dirae, Lydia, Moretum, Copa, Priapeia, and Catalepton (Birmingham: Cornish Brothers, 1916), scanned as part of Appendix Vergiliana: The Minor Poems of Virgil in English Translation on the website Virgil.org.
- ↑ Padulosi, Pignone D., Editors, Rocket: A Mediterranean Crop for the World (International Plant Genetic Resources Institute,1997), p. 41.
- ↑ Helen Morgenthau Fox, Gardening With Herbs for Flavor and Fragrance (1933, reprinted New York: Dover, 1970), p. 45. See also Denise Li Dantec and Jean-Pierre Li Dantec, Reading the French Garden: Story and History (MIT Press, 1998), p. 14.
- ↑ Gillian Reilly, The Oxford Companion to Italian Food (Oxford University Press, 2008), p. 446.
- ↑ Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2.
- ↑ USDA Plants Profile: Eruca vesicaria subsp. sativa
- ↑ «The Secret of the Local Ret Arugula». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 24 de maig de 2013.
- ↑ «Minnesota Spring». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2013. Consultat el 24 de maig de 2013.
- ↑ «Eruca vesicaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de setembre de 2013.
- ↑ «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 14,0 14,1 «Eruca vesicaria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Eruca vesicaria en PlantList
La rúcula és una verdura de full vert i picante, rica en vitamina C i potassi, que s'assembla a una lletuga llarga de full ample i oberta.[1] Es consumix crua en ensaladas. Ademés dels fulls, les flors, baïnes de llavors jóvens i llavors madures són comestibles. De les llavors s'obté oli comestible.
En Itàlia, des de l'época romana, la arúgula crua s'agrega a les ensalades. A sovint s'agrega a una pizza al final o just despuix de hornear. També s'usa en la cuina en Apulia, en el sur d'Itàlia, per a preparar el plat de pasta cavatiéddi, "en el que s'agreguen grans cantitats de rúcula picada grossa a la pasta sazonada en una salsa de tomata casera reduïda i formage d'ovella". També s'usa en "moltes receptes sense pretensions en les que s'agrega, picat, a salses i plats cuinats" o en una salsa (fregida en oli d'oliva i all) com a condiment per a carns fredes i peix. També es combina a sovint en creïlles hervir, s'usa en una sopa. En tota Itàlia s'usa com a ensalada en tomates i en burrata, bocconcini, búfalo i formage mozzarella. En Roma, la arúgula s'usa en straccetti, un plat de fines rebanadas de carn en rúcula crua i formage parmesano.
En Ischia, una illa del Golf de Nàpols, es fa en ella un licor digestiu dolç i picante cridat rucolino. Este licor es consumix com a digestiu, en chicotetes cantitats despuix d'un menjar com el limoncello o la grappa.
En Brasil i Argentina, a on el seu us està molt estés, la arúgula es menja crua en ensalades. Una combinació popular és la rúcula mesclada en formage mozzarella i tomates secades al sol.
En Chipre, la planta s'usa en ensalades i tortilles. Una tortilla en rúcula (grec rokka) és comú en els restaurants chiprans.
En els països del Golf Pèrsic, la planta s'usa crua en les ensalades mesclades en atres verdures o sola. En l'est d'Aràbia Saudita es creu àmpliament que la planta té molts beneficis per a la salut i es recomana per a parelles de recién casado.
En Egipte, la planta es menja comunament crua com a guarnició en molts menjars, en medames complets per al desdejuni, i acompanya regularment plats de mariscs locals.
En Turquia, es menja crua com a guarnició o ensalada en peix, pero també se servix en una salsa d'oli d'oliva verge extra i suc de llima.
En l'oest d'Àsia, Pakistan i el nort de l'Índia, les llavors de Eruca es prensan per a fer oli de taramira, que s'usen per a encurtir i (despuix de l'envelliment per a eliminar l'acidea) com a ensalada o oli de cuina. La coca de llavors també s'usa com a aliment per a animals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NutritionData.com, Arugula, Raw
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Rocket: A Mediterranean crop for the world
- Eruca. Flora Ibèrica. Vol. 4: 390-392
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eruca vesicaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.