Anar al contingut

Eriosyce chilensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eriosyce chilensis

Eriosyce chilensis, coneguda comunament com chilenito,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del centre de Chile, específicament en el llímit entre les regions de Coquimbo i Valparaíso.

Descripció

Eriosyce chilensis és una espècie de cactus que, per lo general, presenta un porte solitari, encara que en ocasions mostra una ramificació escassa. El brot adopta una forma globosa a allargada i, de manera excepcional, pot adquirir un porte columnar o rastrero. Alcança entre 30 i 100 cm de llongitut i entre 6 i 12 cm de diàmetro. L'epidermis mostra tonalitats que van del groc al vert pàlit, i l'àpiç apareix densament lanoso. El sistema radicular està constituït per raïls fibrosas.

Porte de la planta

En eixemplars adults s'observen entre 14 i 16 costelles, o inclús més, dispostes de forma molt pròxima entre sí. Estes costelles presenten un contorn crenado, en denticulaació profunda i un marcat caràcter tuberculado. Sobre elles es disponen les aréolas, que desenrollen espines rígides, grosses i aciculares, de color groc blanquecino a marró, sense una diferenciació clara entre espines centrals i radials. Cada aréola presenta entre 6 i 8 espines centrals, en llongituts d'1,5a 2,5 cm. També té de 16 a 24 espines radials, generalment erizadas, d'entre 1 i 1,5 cm de llongitut.

Detall de les flors

Les flors es desenrollen en les aréolas jóvens de l'àpiç i solen aparéixer en gran número, en freqüència més d'una per aréola. Presenten forma d'embut i alcancen entre 3,5 i 5 cm de llongitut. La seua coloració sol ser blanc cremoso, encara que també s'observen tons rosa anaranjado o roig carmín. El pericarpelo i el tubo floral mostren mechones lanosos i cerdes blanques translúcidas. Els estams presenten un to groc clar o rosat, mentres que el pistil, també de color groc clar, posseïx entre 7 i 10 ramificacions en l'estigma, que descollen clarament per damunt dels estams. La formació freqüent de botons florals en parells a partir d'una mateixa aréola constituïx una traça distintiva de l'espècie. La floració té lloc durant l'estiu.

El frut és allargat, casi nuet, en poques escates chicotetes i escassos pèls. En madurar adquirix un color roig lluent i alcança fins a 3 cm de llongitut. S'obri per mig d'un poro basal, lo que permet la lliberació de llavors negres, de superfície molt rugosa.[1][2][3]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'esta espècie es llimita al centre de Chile, concretament a un estret tram coster en el llímit entre les regions de Coquimbo i Valparaíso, que s'estén des d'Els Vilos fins a Punta Els Molles.[1][3]

L'espècie es desenrolla principalment en biomas desérticos i xares seques, a altituts que varien entre els 10 i 100 m. s. n. m. Creix en les fissures de roques llitorals, a on troba un microhábitat protegit que li permet resistir l'exposició al sol, la salinitat de l'aire i l'escassea d'aigua.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ministeri del Mig ambient: Eriosyce chilensis».
  2. ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 268. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Eriosyce chilensis». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-01.