Epiphyllum grandilobum
Epiphyllum grandilobum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epiphyllum, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel sur de Nicaragua, Costa Rica i Panamà.
Descripció
[editar | editar còdic]Epiphyllum grandilobum és una espècie de cactus epífito de creiximent marcadament trepador, que es desenrolla com una enredadera i pot alcançar llongituts de fins a 100 m o més. Presenta brots de creiximent ràpit, en abundant producció de raïls adventicias. El talle vell és leñoso, cilíndric i està cobert per una corfa grisa.[1][2]
Les branques són inicialment estretes en la base i de secció cilíndrica, en un esgambi de 4 a 8 cm; la porció superior és aplanada, més prima i alcança entre 15 i 25 cm d'ample. Els brots jóvens són rojosos, tornant-se verts en la madurea. La ramificació és irregular i es caracterisa per la presència de nervis centrals fortament engrossats, a sovint leñosos. Els màrgens dels tallos estan vorejats per grans lòbuls oblicuos i redonejats, ben marcats, que separen clarament les aréolas.
El capoll floral és puntagut. Les flors són laterals, nocturnes i de forma d'embut a tubular, en una llongitut aproximada de 28 cm. El tubo floral és llarc, recte o casi recte, de color vert a vert groguenc, llaugerament angulado a lo manco en la seua part inferior, i presenta solament unes poques escamas en àpiços rojosos; la regió interna i central del tubo és densament pilosa.
Els sàpia'ls externs són escamosos, de tonalitat groc verdosa, en puntes roges reflectixes. Els pétals són estrets, de color crema a blanc pur, medixen entre 8 i 9 cm de llongitut i són acuminados. Els estams s'inserten a lo llarc de tota la superfície interna de la gola, relativament curta, disposts per tant en més d'una série; els filaments són de color blanc pur. El estil alcança aproximadament 25 cm de llongitut, és alguna cosa lluenta i de color groc intens, i finalisa en un estigma groc. El ovari és pàlit i porta únicament unes poques bràctees esteses.[3] [1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie s'estén per part de Centroamérica, comprenent el sur de Nicaragua, Costa Rica i Panamà. En Costa Rica es troba registrada en les províncies d'Alajuela i Sant Josep, mentres que en Panamà la seua presència s'ha documentat especialment en la província de Boques del Bou.[1][4]
L'espècie es desenrolla principalment en el bioma tropical humit, en un ampli ranc altitudinal que va des dels 20 fins als 1100 m.s.n.m.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Phyllocactus grandilobus, publicada en 1902 pel botànic francés Frédéric Albert Constantin Weber en la revista científica Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 8: 464.[5]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Epiphyllum, per lo que va passar a cridar-se Epiphyllum grandilobum. Varen registrar estos canvis en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 16: 257, publicada en 1913.[6][7]
- Epiphyllum: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt') i phyllon (que es traduïx com a 'full'). Este nom fa referència a la característica més notable del gènero: les seues flors que semblen sorgir directament dels fulls, encara que en realitat es desenrollen sobre tallos aplanados que recorden a fulls en forma i textura.[8]
- grandilobum: epítet específic format a partir de les paraules llatines grandis (que significa 'gran') i lŏbus (que es traduïx com a 'lòbul'), en alusió als grans lòbuls que voregen els tallos aplanados de l'espècie.[9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Casi Amenaçat ( NT)”. Esta classificació indica que, encara que l'espècie no es troba actualment en perill d'extinció, podria enfrontar-se a un risc elevat si persistixen o aumenten certs factors d'amenaça.
La principal amenaça identificada per a l'espècie és la destrucció i alteració del seu hàbitat, causada principalment per activitats humanes, com l'expansió agrícola, l'urbanisació i la deforestación, que reduïxen les àrees de boscs humits i atres ecosistemes a on es desenrolla.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Epiphyllum grandilobum es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes, encara que és rara de vore en les coleccions.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 250. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Muséum national d'histoire naturelle (France); naturelle (France), {{{nom2}}} (1895). [1] (en francés), Impr. nationale, p. 464.
- ↑ United States.; States, United (1912). [2] (en en), Smithsonian Institution Press, p. 257.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Epiphyllum grandilobum: Hammel, B.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151873A121446747».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151873A121446747.en.Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Phyllocactus grandilobus F.A.C.Weber | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Epiphyllum grandilobum (F.A.C.Weber) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Epiphyllum grandilobum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Epiphyllum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Epiphyllum grandilobum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiphyllum grandilobum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.