Epilèpsia del lòbul temporal
En el camp de la neurologia, la epilèpsia del lòbul temporal[1] és un trastorn cerebral durador que provoca crisis no provocades en el lòbul temporal. L'epilèpsia del lòbul temporal és el tipo més comú d'epilèpsia d'inici focal entre els adults.[2] Els síntomes de les crisis i el comportament distinguixen les crisis que sorgixen del lòbul temporal medial de les crisis que sorgixen del lòbul temporal lateral (neocortical).[3] Poden aparéixer comorbilidades psiquiàtriques i de memòria. El diagnòstic es basa en estudis electroencefalográficos (EEG) i de neuroimagen.[4][5] Els medicaments anticonvulsivos, la cirugia de l'epilèpsia i els tractaments dietètics poden millorar el control de les crisis.[6][7][8]
Tipos
[editar | editar còdic]Segons la classificació de les epilèpsia de 2017 de la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia (ILAE), l'epilèpsia d'inici focal es produïx per crisis que sorgixen d'una ret neuronal biològica dins d'un únic hemisferi cerebral.[9][10] L'epilèpsia del lòbul temporal es produïx per crisis que sorgixen dins del lòbul temporal.[10] L'epilèpsia del lòbul temporal és l'epilèpsia d'inici focal més comú, i el 80% de l'epilèpsia del lòbul temporal és epilèpsia del lòbul temporal mesial (medial), epilèpsia del lòbul temporal que sorgix de la part interna (medial) del lòbul temporal que pot implicar al hipocamp, la circumvolució parahipocampal o l'amígdala.[3][11] Les convulsions menys comunes del lòbul temporal lateral o neocorticales sorgixen del lòbul temporal extern (lateral).[3] La classificació ILAE 2017 distinguix les convulsions focals conscients de les convulsions focals alterades.[10] Una convulsió focal conscient del lòbul temporal es produïx si una persona permaneix conscient de lo que ocorre durant tota la convulsió; la consciència pot mantindre's inclús si es produïx una alteració de la capacitat de resposta durant la convulsió.[10] Una convulsió focal en alteració de la consciència del lòbul temporal es produïx si una persona pert la consciència durant qualsevol part de la convulsió.[10]
Síntomes i comportament
[editar | editar còdic]Epilèpsia del lòbul temporal medial
[editar | editar còdic]Durant una convulsió del lòbul temporal, una persona pot experimentar un oreig convulsiva; un oreig és una experiència autonòmica, cognitiva, emocional o sensorial que sol produir-se durant la part inicial d'una convulsió.[10][3] Els orejos comuns de les convulsions del lòbul temporal mesial inclouen: una sensació epigàstrica ascendent, vèrtic, malestar abdominal, gust (gustativo), olfat (olfatiu), hormigueo (somatosensorial), por, déjà vu, jamais vu, rubor o freqüència cardíaca accelerada (taquicardia).[3] A continuació, la persona pot quedar-se en la mirada perduda, semblar immòvil (detenció conductual) i perdre la consciència.[3] Poden produir-se comportaments motors estereotipats repetits (automatisme), com engolir repetidament, chasquearse els llavis, furgar, buscar a tentes, donar palmaditas o vocalisar.[3] La postura distónica és una rigidea antinatural d'un braç que es produïx durant una convulsió.[12] Una postura distònica en un costat del cos sol indicar l'aparició d'una convulsió en el costat opost del cervell, per eixemple, una postura distònica del braç dret que sorgix d'una convulsió del lòbul temporal esquerre.[12] És més provable que es produïxca una deterioració de la funció del llenguage (disfasia) durant o poc despuix d'una convulsió quan les convulsions sorgixen del costat del cervell dominant del llenguage.[12]
Epilèpsia del lòbul temporal lateral
[editar | editar còdic]Els orejos comuns de les convulsions que sorgixen de la corfa auditiva primària inclouen vèrtic, zumbido, timbre, sentir una cançó, sentir veus o sensació auditiva alterada.[12] Les convulsions del lòbul temporal lateral que sorgixen de l'unió del lòbul temporal-parietal poden causar alucinacions visuals complexes.[3] En comparació a les convulsions del lòbul temporal mesial, les convulsions del lòbul temporal lateral són convulsions de duració més breu, es produïxen en una pèrdua de consciència més primerenca i és més provable que es convertixquen en convulsions tònic-clónicas focals a bilaterals.[3] És més provable que es produïxca una alteració de la funció del llenguage.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el%20l%C3%B3bulo%20temporal Epilèpsia del lòbul temporal». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut.. OMS,OPS, BIREME.
- ↑ Epilèpsia.58(5)
- 727–742.ISSN 0013-9580.doi:10.1111/epi.13699.Consultat el 2023-07-21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Practical Neurology.21(6)
- 481–491.ISSN 1474-7758.doi:10.1136/practneurol-2019-002341.Consultat el 2023-07-21.
- ↑ Epilepsy Research and Treatment.doi:10.1155/2012/637430.
- ↑ Practical Neurology.19(5)
- 438–443.ISSN 1474-7758.doi:10.1136/practneurol-2018-002180.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ New England Journal of Medicine.345(5)
- 311–318.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/NEJM200108023450501.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Epilèpsia.63(6)
- 1314–1329.ISSN 1528-1167.doi:10.1111/epi.17243.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Nutritional Neuroscience.22(5)
- 317–334.ISSN 1028-415X.doi:10.1080/1028415X.2017.1387721.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Epilèpsia.
- 512–521.doi:10.1111/epi.13709.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Epilèpsia.58(4)
- 522–530.ISSN 0013-9580.doi:10.1111/epi.13670.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Journal of Clinical Neurophysiology: Official Publication of the American Electroencephalographic Society.29(5)
- 356–365.ISSN 1537-1603.doi:10.1097/WNP.0b013i31826b3ab7.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Neurology.65(10)
- 1612–1619.ISSN 0028-3878.doi:10.1212/01.wnl.0000184510.44808.50.Consultat el 2023-07-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epilepsia del lóbulo temporal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.