Eparquía de Sidón
L'eparquía de Sidón dels maronitas (en latín: Eparchia Sidoniensis Maronitarum i àrap أبرشية صيدا الكاثوليكية المارونية) és una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Líban, Síria i Israel. Es tracta d'una eparquía maronita, immediatament subjecta al patriarcat de Antioquía dels maronitas. Des del 17 de juny de 2017 el seu eparca és Maroun Ammar.
Territori i organisació
L'eparquía estén la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito antioqueno maronita residents en parts de 3 països:[1][2]
- en Líban, els districtes de Sidón, Jezzine (abdós en la governació de Líban Sur), Chouf, la ciutat de Bmahray en el districte de Aley (abdós en la governació del Mont Líban) i les ciutats de Sarba, Aazze i Jarjouaa en el districte de Nabatiye en la governació de Nabatiye;
- en Síria el territori ocupat per Israel dels Alts del Golán;
- en Israel el vall de Jule en el districte Nort.
La sèu de l'eparquía es troba en la ciutat de Sidón, en a on es troba la Catedral de Sant Elías.
En 2022 en l'eparquía existien 98 parròquies.
Història
Antecedents
- Artícul principal → Archieparquía de Tir dels maronitas.
La presència de bisbes maronitas en Tir, junt en Sidón, es remonta a les albors de l'Iglésia maronita en el XVI. L'Iglésia maronita no estava dividida en eparquías fins que el 30 de setembre de 1736 en el sínodo del Mont Líban en el monasteri de La nostra Senyora de Louaize (en Zouk Mosbeh en el districte de Keserwan) es va decidir —seguint les decisions del Concili de Trento (1545-1563)— l'erecció canònica de 8 eparquías en llímits definits, cada una en un bisbe resident i en autoritat ordinària. Una d'eixes eparquías va ser la de Tir i Sidón,[3][4] la jurisdicció inicial del qual va ser fixada com:[5]
La bula Apostolica praedecessorum del 14 de febrer de 1742 del papa Benedicto XIV, va confirmar li decisió sinodal de subdividir el patriarcat en eparquías, el seu número i la seua extensió territorial.[6] No obstant, el sínodo va acordar que les eparquías no serien assignades fins que el número de bisbes es reduïra fins a 8, lo que es va posar en pràctica completament durant el patriarcat de Youssef VIII Hobaish (1823-1845). Des de 1819 l'eparquía patriarcal va passar de Damasc a Tir, per lo que el patriarca va passar a ser el seu ordinari i el seu territori s'estenia des del districte de Chouf en Líban fins a Haifa en l'actual Israel.
Archieparquía de Tir i Sidón
El 25 de maig de 1837 l'eparquía patriarcal va passar de Tir a Jbeil i Batrún i es varen aplicar les decisions del sínodo de 1736, per lo que va passar a tindre un archieparca propi. En 1838 va ser erigida l'eparquía de Sidón com a sèu unida a Tir, per lo que va passar a cridar-se archieparquía de Tir i Sidón.
Eparquía de Sidón
El 18 de febrer de 1900[nota 1] Paul Basbous va ser designat bisbe de Sidón i Checrallah Khouri bisbe de Tir, per lo que l'archieparquía va ser de fet dividida. La confirmació canònica de la divisió la va realisar el papa Pío X el 26 de giner de 1906 per mig de la bula Supremi apostolatus.[7] La bula va fixar el llímit entre les dos noves eparquías en el riu Zahrani. L'eparquía de Sidón va passar a comprendre des de la ciutat de Sidón i les seues afores fins als districtes de Chouf, Jezzine, Becá occidental, Maryayún i Hasbaya, ademés de les regions del Golán, Baniás i Houla en Síria.
El 4 d'agost de 1977 el Sant Sínodo maronita va transferir territoris en la governació de Becá a l'eparquía de Baalbek, que va passar a cridar-se eparquía de Baalbek i Zahlé (hui eparquía de Baalbek-Deir el Ahmar).[8]
Notes
- ↑ 18 de febrer segons l'Anuari Pontifici i 10 de febrer segons el lloc web del patriarcat maronita.
Referències
- ↑ [1]
- ↑ Del web del patriarcat.
- ↑ «Sitie del patriarcat maronita». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2018. Consultat el 20 d'agost de 2019.
- ↑ «Aspects of Maronite History (Part Eight). The 18th Century. By Chorbishop Seely Beggiani». Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2018. Consultat el 20 d'agost de 2019.
- ↑ Synodus provincialis a reverendissimo domine D. Patriarcha Antiocheno archiepiscopis et episcopis necnon clero seculari et regulari nationis Syrorum Maronitarum una cum reverendissimo domine Josepho Simonio Assemano sedis apostolicae ablegato in Monte Libano celebrata anno 1736, diebus 30. Autor: Antiochia (patriarcato maronita). Concili provinciali. Editor: Typis S. Congregationis de Propaganda Fide, 1820. p. 466.
- ↑ Iuris pontificii, vol. III, pp. 48-53.
- ↑ (en llatí) Bula Supremi apostolatus, en Analecta ecclesiastica, XVII, 1909, p. 471.
- ↑ (en àrap) De la de l'eparquía de Sidón en el lloc web del patriarcat maronita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eparquía de Sidón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.