Enuma Anu Enlil
Enuma Anu Enlil (𒌓𒀭𒈾𒀭𒂗𒆤𒇲 O4 AN.na dEN.LÍL.lá,[1] lit. Quan [els deus] Anu i Enlil [...]), abreviat EAE, és una série important de 68 o 70 tablillas (depenent de la recensió) que tracten en l'astrologia babilònica. La major part del treball és una colecció substancial d'auguris, estimats entre 6500 i 7000, que interpreten una gran varietat de fenomens celestials i atmosfèrics en térmens rellevants per al rei i l'Estat.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 78
Descripció
Enuma Anu Enlil és la principal font de presagios utilisats en els informes astrológicos regulars que eren regularment enviats al rei neoasirio pel seu sèquit d'erudits. Existixen més de 500 informes d'este tipo publicats en el volum 8 dels Archius Estatals de Asiria.[3] La majoria d'estos informes simplement enumeren els auguris rellevants que millor descriuen els events celestials recents i molts agreguen comentaris explicatius breus sobre l'interpretació dels auguris en benefici del rei.
Un informe típic sobre la primera aparició de la lluna en el primer dia del més es ejemplifica en l'Informe 10 del volum 8 dels Archius Estatals:
Si el dia alcança la seua duració normal: un regnat de dies llarcs.
Si la lluna en la seua apariència usa una corona: el rei alcançarà el ranc més alt
De Issar-šumu-ereš.[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 10
La série provablement es compiló en la seua forma canònica durant el periodo dels casitas (1595-1157 a. C.) pero hi havia certament alguna forma corrent del prototip de Enuma Anu Enlil ya cap al vell periodo babilònic (1950-1595 a. C.). Va continuar en us fins al primer mileni: l'última còpia datable es va escriure en 194 a. C. Es creu que les primeres 49 tablillas es varen transmetre a l'Índia en el IV o III a. C., i que les últimes tablillas que tractaven sobre les estreles també varen aplegar a l'Índia just abans del començ de l'era comuna.[4]
Continguts
Tota la série encara no s'ha reconstruït per complet i encara existixen moltes estanys en el text. L'assunt es complica pel fet de que les còpies d'una mateixa tablilla a sovint diferixen en els seus continguts o estan organisades de forma diferent, un fet que ha dut a alguns estudiosos a creure que va haver fins a cinc recensió diferents del text actual en diferents parts del Antic Orient Pròxim.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 76–82
El tema de les tablillas de Enuma Anu Enlil es desenrollen en un patró que revela primer el comportament de la lluna, despuix els fenomens solars, seguits d'atres activitats meteorològiques i, finalment, el comportament de vàries estreles i planetes.
Les primeres 13 tablillas tracten de les primeres aparicions de la lluna en varis dies del més, la seua relació en els planetes i estreles, i fenomens tals com halos llunars i corones.[5]
Els auguris a partir d'esta secció, com els citats anteriorment, són els més freqüentment utilisats en tot el corpus. Esta secció està emmarcada per la tablilla 14, que detalla un esquema matemàtic bàsic per a predir la visibilitat de la lluna.
Les tablillas 15 a 22 estan dedicades als eclipses llunars. Utilisa moltes formes de codificació, com la data, les observacions nocturnes i els quadrants de la lluna, per a predir a quines regions i ciutats es creu que afectarà l'eclipse.
Les tablillas 23 a 29 tracten de les apariències del sol, el seu color, les marques i la seua relació en els bancs núvols i els núvols de tormenta quan este s'alça. Els eclipses solars s'exploren en tablillas 30 a la 39.
Les tablillas 40 a 49 es referixen a fenomens meteorològics i terremots, dedicant especial atenció a l'ocurrència del tro.
Les últimes 20 tablillas estan dedicades a les estreles i planetes. Estes tablillas en particular usen una forma de codificació en la qual els noms dels planetes són reemplaçats pels noms d'estreles i constelacions fixes.[6]
Referències
- ↑ The Assyrian Dictionary, volum 7 (I/J) – inūma, The Oriental Institute, Chicago 1960, s. 160.
- ↑ 2,0 2,1 Ulla Koch-Westenholz, Mesopotamian Astrology
- ↑ 3,0 3,1 Hermann Hunger, ed. (1992). State Archives of Assyria, Astrological reports to Assyrian kings, Volum 8.
- ↑ David Brown, Mesopotamian Planetary Astronomy-Astrology (2000): 254–5.
- ↑ 'Corona' pot fer alusió al fenomen de lluminiscència nocturna, vore N. M. Swerdlow, The Babylonian Theory of the Planets p. 45
- ↑ La llista més extensa de correspondències entre planetes i constelacions es pot trobar en F. Gössmann, Planetarium Babylonicum (1950).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enuma Anu Enlil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.