Enna

Enna és una ciutat d'Itàlia ubicada en el centre de l'illa de Sicília. Va ser capital de la Província de Enna fins a la tongada d'esta pel Libero consorzio comunale di Enna. Conta en una població d'uns 30 000 habitants.

Toponimia

La ciutat es va cridar Castro Ianni i despuix Castrogiovanni (derivació de Fortalea de Enna), fins a 1927, quan es va tornar a conéixer-la en el nom de Enna, a proposta de Mussolini. El nom en siciliano és Castrujanni.

Ha rebut distints renoms com "belvedere" (per les seues maravelloses panoràmiques) o el "ombelico" (ombligo) de Sicília.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	14 452	13 864	18 673	25 823	28 645	31 879	22 371	23 581	27 263	28 323	28 189	27 838	28 273	28 983

Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Història

La colónia de Ena va ser fundada en el 664 a. C. per colonos griegos procedents de Gela desijosos d'explotar els recursos agraris de la regió.

Mapa de la Sicilia arcaica con la ubicación de Enna, en la parte central de la isla.

Esteban de Bizancio diu que va ser colónia de Siracusa fundada el 654 a. C., és dir huitanta anys despuix d'esta ciutat, pero Tucídides, que menciona les colónies de Siracusa, no nomena a Ena.

Lo cert és que quan apareix en l'història era una ciutat dels sículos i no dels grecs.

L'antiga ciutat de Ena estava en el cim d'un gran cerro rodejada de precipicis que la feyen casi impossible de conquistar puix els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia suministrament propi d'aigua de fonts. El cim era un altiplano d'uns 5 km de perímetro. Tenia una cova sagrada dedicada a Proserpina. En les monedes romanes apareix la llegenda és Mun. Henna (Municipium Henna), i en les gregues apareix com Eennaion.

Castillo de Lombardia en Enna.

Les afores de la ciutat són coneguts en la mitologia com el lloc a on Proserpina va ser raptada per Plutón; el lloc concret és una menuda laguna que Ovidio flama Pergos i Claudio Pergus, a uns 8 km de Enna, en una cova de la que va eixir el rei de l'infern. Pero l'estany no és mencionada ni per Cicerón ni per Diodoro Sículo, que sí que mencionen la cova.

Els restants d'un menut lago sec encara existixen, aixina com la cova. Esta llegenda va provocar l'adoració peculiar en la zona de Ceres i Proserpina. Cicerón diu que allí hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat, que va ser saquejat per Verres, que es va dur l'image de bronze de la deesa, que era la més venerada de l'illa. No queden restants de l'antiga ciutat, que segurament varen ser destruïts pels árabes, que varen construir el castell i atres edificis en la part alta de la ciutat moderna.

En el 397 a. C. la ciutat va caure baix el mando de Dionisio I de Siracusa i va permanéixer baix el poder de Siracusa fins al III, quan va entrar en l'òrbita de Roma.

Dionisio I de Siracusa va intentar ocupar-la per la seua importància militar, primer per mig d'un colp d'Estat dirigit per Eimnestos, ciutadà de Enna, i quan este no la va secundar, va ajudar als ciutadans a lluitar contra el tirà, encara que va fracassar; pero més vesprada, per mijos desconeguts es va apoderar de la ciutat.

En temps de Agatocles, pertanyia este tirà, pero quan estava en África i els agrigentinos varen començar a restaurar l'independència de les ciutats, Enna va ser de les primeres que es va declarar independent i va obrir les seues portes al cap agrigentino Jenódico (309 a. C.).

En la primera guerra púnica va ser capturada pels cartagineses dirigits per Amílcar i reconquistada pels romans, pero sempre per traïcions, no per la força.

En la segunda guerra púnica, mentres Marcelo sitiava Siracusa (214 a. C.) el governador de Enna, Pinario, alarmat per la defección de les ciutats de l'illa a favor dels cartagineses, va ordenar a la guarnició romana la matança dels ciutadans quan estaven reunits en el teatre, i els varen matar a tots sense distinció i despuix va incendiar la ciutat. Huitanta anys despuix va ser el quarter general en la Guerra de los esclavos (134-132 a. C.), que va esclatar allí mateixa baix la direcció de Eunoo, que es va fer l'amo de la ciutat i des d'allí es va estendre per l'illa i la va saquejar i va incendiar; va ser l'última ciutat que va resistir al procònsul Rupilio, que al final la va conquistar despuix de grans esforços i va anar severament castigada, lo que va anar el començ de la seua decadència.

Va ser municipio romano segons menciona Cicerón i el seu territori era fèrtil i produïa moscatell, pero va quedar molt afectat per les exacció de Verres. Ya casi no torna a aparéixer. Estrabón encara la menciona com a ciutat, a on ubica un temple de Deméter, pero en pocs habitants, i Plinio el Viejo la fa figurar en la llista de ciutats sicilianes en ranc de municipi, igual que Claudio Ptolomeo. Es menciona en Itinerario de Antonino i en la Tabla de Peutinger.

En el 859 li va aplegar la tanda als sarracenos.

En l'Edat Mija allí va residir l'emperador Federico II Hohenstaufen (1296-1337). En 1307 es va començar a construir la catedral d'estil gótico.

Actualment, la ciutat encara és important per la seua universitat i com a centre agrícola.

Enllaços externs

• Sitie web de Comune vaig donar Enna (en italià)