Anar al contingut

Embaixada Tenshō

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gravat realisat en Augsburc en 1586 que retrata als dos jóvens «embaixadors» japonesos (dalt) junt als seus dos assistents (avall) i al sacerdot jesuïta Diogo de Mesquita que els va acompanyar (dalt en el centre).
L'embaixada japonesa davant el Papa Gregori XIII en 1585.

La cridada embaixada Tenshō (天正遣欧少年使節 Tenshō Ken'ō shōnen shisetsu?, missió de jóvens de l'embaixada Tenshō a Europa), nomenada per l'era Tenshō en la qual va tindre lloc. Va ser una embaixada desenrollada entre 1582 i 1590 i el moment culminant de la qual va ser l'audiència del papa Gregori XIII als dos jóvens emissaris japonesos, va constituir el primer contacte directe en Japó en sol europeu.[1][2] No obstant, difícilment pot parlar-se d'embaixada perque llavors Japó estava fragmentat en numeroses unitats polítiques territorials que guerreaban entre sí i al front de les quals se situava un daimio. Com ha senyalat Antonella Romà, «en plena fase d'inestabilitat política, Japó, que no existix encara com una unitat, no envia puix una “embaixada” a Roma». Es va tractar en realitat, com ha destacat esta mateixa historiadora, d'una «operació de propaganda» o, dit d'una atra forma, d'una «audaç operació de comunicació de doble sentit» entre Europa i Japó, ideada i organisada pel Visitador general jesuïta de les missions de les Índies orientals Alessandro Valignano, que va realisar el seu primer viage a Japó entre 1579 i 1581.[3][4]

Antecedents

Els navegants i comerciants portuguesos varen aplegar per primera volta a l'archipèlac de Japó en 1543.[5] Els seus habitants els varen cridar nanban-jin, els «bàrbars del sur».[6] Venien de Macau, l'enclavament portugués en la costa de China.

Va tindre lloc en el transcurs de l'expedició pilotada per Ruy López de Villalobos que va partir des de Acapulco en 1542 en la missió de trobar la ruta marítima de regrés de Manila a Acapulco. La citada expedició va trobar les illes de Hawái navegant per les illes de Marshall, Palau, Carolina i Mariana i aplegant a l'illa de Mindanao, actualment Filipines. Ruy Lopez de Villalobos creent haver trobat la ruta de regrés a Mèxic, va enviar a Bernardo de la Torre al mando de la nao "Sant Joan de Letran". Aixina que, en 1543 el navegant espanyol Bernardo de la Torre va aplegar a les illes Iwo i Minami Torishima situades en l'extrem sur de Japó.


Sis anys despuix, en 1549, varen aplegar junt en els comerciants els primers missioner jesuïtes encapçalats per Francisco Javier, un dels fundadors de l'orde a bordo d'un barco mercant chinenc.[7] Varen desembarcar en Kagoshima, en l'illa de Kyūshū.[8] A partir de llavors els missioner es varen convertir en els principals intermediaris entre els portuguesos i els japonesos.[9][10]

En 1570 per iniciativa del jesuïta Cosme de Torres i del daimio Ōmura Sumitada, convertit al catolicisme, es funda la ciutat de Nagasaki, que serà el port d'entrada del comerç portugués en Japó.[9]

Història

L'idea i l'organisació de la «embaixada»

En 1579 aplega a Japó el Visitador general jesuïta de les missions de les Índies orientals Alessandro Valignano que comprova l'èxit de l'evangelisació ya que, segons els missioner, s'han construït 200 iglésies i al voltant de 150.000 japonesos s'han convertit, i ademés s'han fundat dos seminaris, un noviciado i un colege.[11] A Valignano se li ocorre llavors l'idea de presentar en Roma un testimoni de l'èxit de les missions en Japó baix la forma d'una suposta embaixada, contant en el desconeiximent que existix en Europa sobre l'inestable i fragmentada realitat política japonesa. Aixina conseguix convéncer a tres daimios convertits al catolicisme (Ōmura Sumitada (1532-1587), Ōprenc Sōrin (1530-1587) i Arima Harunobu (1567-1612)) per a que permeten que dos membres de les seues famílies de 13 i 14 anys viagen a Roma acompanyats de dos jóvens de la seua mateixa edat. Es tracta de Mancio Ito, net del daimio de Bungo Otomo Yoshishige (també conegut com Ōprenc Sōrin), i de Miguel Chijiwa, nebot de Ōmura Sumitada, daimio d'Omura, i d'Arima Harunobu, daimio de Arima. Els varen acompanyar Julião Nakaura i Martinho Hara, dos jóvens japonesos batejats com indiquen els seus noms.[4] Esta «operació de propaganda», com la califica Antonella Romà, tenia com a objectius conseguir fondos per a la missió en Japó i «seduir» als jóvens japonesos per a que donaren fe de la superioritat europea sobre el seu país natal.[12] Aixina ho va afirmar el propi Valignano:[12]

La finalitat del viage d'estos chiquets a Portugal i a Roma consistix en dos coses. La primera és obtindre el remei que, en lo temporal i en lo espiritual, és necessari a Japó. La segona és fer comprendre als japonesos la glòria i la grandea de la religió cristiana.

Mancio Itō va ser elegit per a actuar com a portaveu del grup.

El viage d'anada

La «operació de propaganda» japonesa va eixir de Nagasaki en 1582 [segons algunes fonts, el 20 de febrer] per a seguir la ruta de l'Imperi portugués en Àsia i l'Índic. De Nagasaki es varen dirigir a Macau i despuix de travessar l'estret de Malaca varen posar rumbo a Cochín en la costa occidental de l'Índia. Des d'allí varen navegar cap a la costa oriental africana posant rumbo al sur per a doblar el cap de Bona Esperança i despuix rumbo al nort per a aplegar a Lisboa. Des de Lisboa es varen dirigir a Madrit, a on varen ser rebuts pel rei Felip II, que llavors era el sobirà de tota Espanya puix acabava d'incorporar al regne de Portugal a la seua monarquia.[13] Despuix es varen dirigir a Alcalà de Henares i des d'allí a Alacant a on varen embarcar per a Livorno. Des d'este port, via Florencia, varen aplegar a Roma.[14]

En el viage els va acompanyar el seu tutor i intérpret, el jesuïta portugués Diogo de Mesquita, i el seu mentor Alessandro Valignano, que solament els va acompanyar fins a Goa, en l'Índia portuguesa, a on assumiria noves responsabilitats. De camí a Lisboa, a on varen aplegar en agost de 1584, varen passar nou mesos visitant els territoris portuguesos de Macau, Cochin i Goa.

En quant varen chafar sol europeu, el periple dels quatre adolescents japonesos va estar perfectament organisat i en cap moment li'ls va deixar solo.[12]

La trobada en el Papa

Per a rebre als «embaixadors» el papa Gregori XIII va convocar un consistori, és dir, una assamblea de moradures presidida per ell, per al dia 23 de març de 1585, data en la que es produirà la recepció oficial. Serà l'últim acte públic important del papa puix fallirà de forma repentina el 10 d'abril ―al seu funeral i a la proclamació del nou papa Sixto V assistiran els japonesos―.[9]

Una chicoteta obra de sèt pàgines apareguda eixe mateix any de 1585 en Lió en el títul Avis venu nouvellment de Rome, touchant l’entrée au consistoire public de deux ambassadeurs envoyés de la part de trois rois puissants de Japon relata aixina la trobada entre els «dos embaixadors enviats de part de tres reis poderosos de Japó» i el papa:[2]

Este matí s'ha reunit un consistori públic en la sala real, en la que solament són rebuts els reis, embaixadors, en el qual consistori han segut rebuts dos embaixadors enviats de part de tres reis poderosos de Japó, convertits a la fe cristiana, per a rendir obediència al papa, com a vicari de Deu en la Terra, i a la Santa Sèu apostòlica: lo que ha aportat gran sorpresa i gran regocijo a tota la ciutat, veent que una població nova, tan alluntada, desconeguda inclús en els sigles passats, considerant la gran importància d'este fet, i la miraculosa bondat i misericòrdia de Deu, per la que ha cridat i ha conduït a la verdadera llum, i al camí de la salvació, esta població estrangera i idólatra.

El mateix any de la recepció papal, 1585, el jesuïta Luis Frois va publicar Européens et Japonais. Vaig tractar sur els contradictions et différences de moeurs en el que va comparar les diferents costums dels japonesos i dels europeus. En ell s'advertia, per eixemple, de que el color del luto dels japonesos és el blanc i no el negre com en Europa.[15] Eixe mateix any també es va publicar el primer llibre consagrat a China, l'autor del qual va ser el missioner agustino castellà Juan González de Mendoza: Història de les coses mes notables, ritos i costums del gran reyno de la China. L'obra estava dedicada al papa i als embaixadors japonesos.[15]

Per un atre costat, en Roma Mancio Itō es va convertir en ciutadà honorari i va entrar en les files de la noblea europea en el títul Cavaliere vaig donar Speron d'ore (Cavaller de l'espolón d'or).

Vore també

Referències

  1. ↑ «Japan's First Mission to Europe (Tenshō Embassy)», THE STORIES ABOUT CULTURAL EXCHANGE BETWEEN FOREIGN COUNTRIES AND KYUSHU. Consultat el 2026-03-09 (en en).
  2. ↑ 2,0 2,1 Romà, 2019, p. 62.
  3. ↑ «Early Christianity in Japan: Retracing the Life of Sixteenth-Century Emissary to Rome Chijiwa Miguel», nippon.com. Consultat el 2026-03-09 (en en).
  4. ↑ 4,0 4,1 Romà, 2019, p. 65-66.
  5. ↑ «Japan-Portugal Relations (Basic Data)» (en en-us). Ministry of Foreign Affairs of Japan. Archivat des de l'original, el 2025-10-17. Consultat el 2026-03-09.
  6. ↑ Arndt, Gary. «The Tensho embassy», Everything Everywhere, 2023-10-21. Consultat el 2026-03-09 (en en-us).
  7. ↑ «Saint Francis Xavier and the Roots of Christianity in Japan», nippon.com. Consultat el 2026-03-09 (en en).
  8. ↑ «St Francis Xavier Departs From Japan | History Today» (en en). www.historytoday.com. Archivat des de l'original, el 2026-01-08. Consultat el 2026-03-09.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Romà, 2019, p. 64.
  10. ↑ «Valladolit commemorarà el 150 aniversari de la diplomàcia Espanya-Japó en música, lliteratura i activitats culturals», La Vanguardia, 5 de març de 2018. Consultat el 8 d'abril de 2018.
  11. ↑ Romà, 2019, p. 65.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Romà, 2019, p. 66.
  13. ↑ García Presó, Ricardo (1992). El Dimoni del Sur, Càtedra. ISBN 978-84-376-3730-3. Consultat el 9 d'abril de 2018.
  14. ↑ Romà, 2019, p. 64-65.
  15. ↑ 15,0 15,1 Romà, 2019, p. 67.

Bibliografia

  • Romà, Antonella(2019).«1585: la première rencontre de l’Europe avec li Japon».L’Histoire.(456): 62-67.(en francés)
  • (1995) Sendai City Museum (ed.). The world and Japan: the embassies of Tensho and Keicho (世界と日本:天正と慶長の使節 ).
  • Boxer, Charles Ralph. The Christian Century in Japan 1549–1650. ISBN 1-85754-035-2.
  • Seiichi, Iwao (1978). Biographical Dictionary of Japanese History.