El ginseng siberiano, eleuterococo o eleutero (Eleutherococcus senticosus), és una planta dicotiledónea de la família de les araliàcees. Es coneix per les seues propietats similars al ginseng chinenc, del que és parent propenc. La part utilisada de I. senticosus és també la raïl.

ginseng siberiano (Eleutherococcus senticosus)



Distribució i hàbitat

És natiu de les montanyes del nordest asiàtic: en Rússia, des del curs mig del riu Amur fins al llitoral pacífic, en les montanyes del nort de China, nort de Corea i en l'illa d'Hokkaido, en Japó. Creix en els clars dels boscs, en xares, i en vores de camins.[1] Preferix sols pobres en nutrients, arenencs i arcillosos.

Descripció

Arbusto de fins a 6 m. Branques recobertes d'espines llargues i fines, cerdosas, més o menys denses segons la varietat. Fulles palmeadas, dividides en cinc folíols, de 5-13 cm de llongitut per 3-7 cm d'ample, en el llim d'elíptic a oblongo, alguna cosa acuminado, de marge finamente serrat, lampiñas pel fes i en pèls en el nervi central pel envés, sostingudes per un llarc peciol de fins a 12 cm, a voltes cobert d'espines. Les flors són chicotetes i agrupades en umbeles terminals, simples o compostes, globosas. Les flors femenines són groguenques i les masculines són violàcees. El frut és una baya negra.

Composició química

Esta planta té numerosos principis actius, entre uns atres:

    • Eleuteranos: són glucanos, cadenes de glucósidos similars als panaxanos del ginseng.
    • Eleuterósidos: són heterósidos de glucosa i diferents aglicones. Eleuterósidos A (daucosterol, glucósido de el β-sisterol), B (heterósidos de la isofraxidina), D, I (heterósidos del siringaresinol), I, K, L, M (saponósidos derivats de l'àcit oleanólico). Els eleuterósidos B, D i I suponen el 80% del total.
    • Fitoestrògens.

ciwujianosida A-I

eleutherosida B (syringin)

eleutherosides A-M,

friedelin,

isofraxidin[2]

acanthosida-D.[3]

Propietats, usos i precaucions

Esta planta s'utilisa tradicionalment en les fredes regions del nort de la China i el Lluntà Orient rus, a on és molt apreciada com a remei contra el desvalaïment. Es prenen les raïls en decocció, i se li atribuïxen també propietats com millorar la memòria i aumentar la resistència a malalties. També s'afirma que aumenta la longevitat. Actualment es considera com adaptógeno, és dir, ajuda a afrontar situacions que poden provocar estrés. Els cosmonautes soviètics prenien raïl de eleuterococo en els seus viages a l'espai per a aumentar la seua resistència. cita requerida. És hipoglucemiante, lo que deu tindre's en conte.

Es recomana no prendre-ho durant llarcs periodos de temps i fer pauses regularment. Varis estudis han demostrat que el ginseng siberiano no és tòxic, no obstant, pot causar insomni, taquicardias i ansietat.

#Contraindicació

Pel seu contingut en fitoestrògens no es deu utilisar si hi ha historial familiar de tumors mamaris, uterins o ovàrics, o endometriosis. No es deu prendre en la segona part del cicle menstrual. Tampoc està indicat si hi ha trastorns de l'estat d'ànim, neurosis o psicosis. Deu evitar-se combinar-ho en estimulants com el café, en medicaments antipsicóticos, i durant el tractament d'hormones.

Taxonomia

Eleutherococcus senticosus va ser descrita per Rupr. & Maxim. i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 554–555. 1836.[4]

Etimologia

Eleutherococcus, latinisació de les paraules gregues ἐλεύθερος (eléutheros): "lliure"[5] i κόκκος (kókkos): "gra" "llavor".[6]

senticosus: epítet llatío: "espinós"[7]

Sinonímia

Referències

  1. ↑ «O.S. National Plant Germplasm System». Consultat el 30 de giner de 2016.
  2. ↑ Winston, David & Maimes, Steven (2007). Adaptogens: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief, Healing Arts Press.
  3. ↑ Preparative Separation of Acanthoside-D from Acanthopanax senticosus. Row K H., Song M S, J Chem Eng Jpn, 2004, volume 37, number 2, pages 378-382 (abstract)
  4. ↑ «Eleutherococcus senticosus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de març de 2014.
  5. ↑ «Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon».
  6. ↑ «Henry George Liddell, Robert Scott, An Intermediate Greek-English Lexicon».
  7. ↑ «Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary».
  8. ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Clusiaceae through Araliaceae). 13: 1–548. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs