Anar al contingut

El cisne de Tuonela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
El quadro d'Akseli Gallen-Kallela de 1897 titulat Lemminkäisen äiti (La mare de Lemminkäinen), mostrant la mare en el seu fill mort, en un passage de la llegenda del cisne de Tuonela.

El cisne de Tuonela (Plantilla:Lang-fi) és un poema simfònic compost en 1895 pel finlandés Jean Sibelius. Forma part de la Suite Lemminkäinen (Quatre Llegendes de la Kalevala), Op. 22, basat en el Kalevala, l'epopeya nacional de mitologia finlandesa.[1]

El poema simfònic està orquestat per a una chicoteta orquesta de corno anglés, oboe, clarinet baix, dos fagots, quatre trompes, tres trombones, timbales, bombo, arpa, i cordes en divisi. El corno anglés és la veu del cisne, i el seu solament és potser el sol per a corno anglés més conegut del repertori orquestal.

La música pinta una delicada i transcendental image d'un cisne místic nadant en Tuonela, el regne dels morts. Lemminkäinen, el héroe de l'epopeya, té com a missió assessinar al cisne; pero en el camí, rep un dispar d'una flecha enverinada i mor. En la següent part de l'història és tornat a la vida.

El Cisne de Tuonela va ser compost originalment en 1893 com el preludi a un proyecte d'òpera anomenada La construcció d'un barco. Sibelius revisat dos anys més vesprada, convertint-se en la segona secció de la seua Suite Lemminkäinen formada per quatre poemes simfònics, que es va estrenar en 1896. Va revisar la peça dos voltes més, en 1897 i 1900. Sibelius no deixa constància de la seua composició en la seua correspondència o diaris, i el manuscrit original s'ha perdut. L'obra va ser publicada per primera volta per K. F. Wasenius en Helsingfors (Helsinki), Finlàndia, en abril de 1901. La firma alemana Breitkopf & Härtel també ho va publicar en Leipzig, eixe mateix any.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]