El cavaller, la mort i el diable
El cavaller, la mort i el diable (en alemà, Ritter, Tod und Teufel) és un gravat del pintor alemà Alberto Durero (Albrecht Dürer), realisat en 1513 per mig de la tècnica de buril sobre plancha de metal. Hi ha eixemplars d'ell en els més importants museus; el Museu del Louvre guarda un, de 25 x 19 cm.
Des de 1510 Durero es va dedicar més al gravat que a la pintura i va produir estes obres mestres, en les que la perfecció tècnica i plàstica es convertix en vehícul d'un pensament que es traduïx en alegories. Com atres gravats de l'artiste, esta image es caracterisa per una multiplicitat de símbols iconográficos.
Anàlisis
Els tres personages principals donen títul a l'obra: un cavaller, la mort i el diable. Pero a banda d'ells, es representen multitut d'elements que omplin la composició per a conjurar el horror vacui.
El cavaller, completament equipat i montat sobre un cavall, és la figura central. Ha de prestar-se atenció a la completa elaboració anatòmica del cos del cavall, lo que és típic dels artistes del Renaixença, preocupats per les ciències naturals i l'anatomia. Provablement a Durero li influïxen les impressions obtingudes en el seu viage a Itàlia, quan va fer l'esbós d'un cavall. Sobre el cavaller, és model directe d'este el que apareix en un estudi previ de Durero (vore figura avall l'esquerra).
Està acompanyat per un gos que s'associa a la llealtat i la fe (fides), i és un motiu usat a sovint per Durero. En la part inferior dreta un fardacho fuig en direcció oposta.
Atres dos acompanyants del cavaller, que desperten menys confiança, són la Mort i el Diable. La mort està representada en forma barbuda, sobre un cavall vell, inestable, en un rellonge d'arena com a símbol de lo transitori, i pèl serpenteante. El diable se situa en la part posterior del cavaller, sent una creació particularment imaginativa, una mescla d'animals diferents.
En la part inferior esquerra hi ha una placa en les inicials del nom i del llinage de l'artiste (a d), formant un anagrama característic en el que firmava algunes obres. Ademés, pot vore's la data. Darrere d'esta placa hi ha una calavera, un atre símbol de la mort. Pot aludir al fet de que este cavaller, tan orgullosament assentat sobre el seu cavall, pronte pot matar i a la seua volta, sofrir la mort.
El cavaller sembla estar cavalcant per un vall o per un paisage montanyós en arbres i maleza. En el fondo es reconeix un castell o una ciutat que s'assembla a Núremberg. El paisage està realisat en gran detall, com és propi d'un autor que es va dedicar també al gènero paisagístic.
Interpretació
Este Cavaller aguaitat de la Mort i el Diable és un dels gravats al coure eixecutats per Durero de més profunda intenció. Anava acompanyat d'un llarc poema moralizador, pero el seu contingut no és tan obscur com el dels atres gravats de l'época.
S'ha considerat que formava part d'un grup conscient de meisterstreich en el seu Sant Jerónimo en el seu gabinet i la Melancolia I, abdós de 1514. Seria aixina un tríptic de gravats que comprendria les alegoria de les tres classes de virtuts i tres esferes d'activitat segons una classificació encara migeval. El Cavaller, la mort i el diable representaria l'esfera moral; el cavaller podria representar la «vita activa», el lluitador generós. Encara que en vida de Durero, els temps de la cavalleria havien passat, persistien els ideals caballerescos. Sant Jerónimo en el seu gabinet simbolisaria la teologia i la vida meditativa. Per últim, Melancolia I representaria l'esfera intelectual dominada pel planeta Saturn, segons la tradició astrológica lligat al sentiment de la melancolia, constituint una conexió entre el món racional de les ciències i l'imaginatiu de les arts.
Pero no falta la tragèdia en este quadro: el cavaller es dirigix a la mort, com evidencien la mort com a companyera i la calavera que està en la part inferior. El seu camí ho du, fins a cert punt, a una vall de la mort — possiblement al Valle de la Mort, prop de Jerusalem, al entanque de Hinón. La ciutat en la part posterior podria ser també Jerusalem, el lloc de la resurrecció de Jesucristo (la Jerusalem celest, el paraís). D'esta manera, el camí del cavaller és tant la caiguda com el benestar.
La composició, estes i atres possibilitats d'interpretació impliquen una tensió en este gravat típic d'una gran obra d'art.
Bibliografia
- Fedja Anzelewsky. Albrecht Dürer – Werk und Wirkung, Erlangen, Karl Müller Verlag, 1988. ISBN 978-3-8844-8007-6.
- Cirlot, L. (dir.). Museu del Louvre II, col. «Museus del Món», tom IV, Espasa, 2007, p. 167. ISBN 978-84-674-3807-9.
- Pijoán, José. «Durero», en Summa Artis, Antologia, V, Espasa, p. 66. ISBN 84-670-1356-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El caballero, la muerte y el diablo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.