Ein Guedi
Ein Guedi (en hebreu עין גדי) és un oasis situat en Israel en la ribera oest del mar Morta, prop de Masada i de les coves de Qumrán. La aridez i la calor extrems prevalen en esta regió desértica durant la major part de l'any. Els manantials perennes d'aigua potable (ein significa "manantial") que fluïxen des dels alts riscs del desert de Judea han fet possibles l'assentament i l'agricultura des de temps antics.
Història
[editar | editar còdic]Ein Guedi és mencionat en moltes fonts històriques i es menciona vàries voltes en escritures bíbliques, per eixemple, en el Cantar dels Cantares (en hebreu שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir#irim): "Ram de flors d'alheña en les vinyes d'En-gadi és el meu amat per a mi." (Cantares 1:14). David es va ocultar de Saúl en les seues coves: "Quan Saúl va tornar de perseguir als filisteos, li varen avisar: «David està en el desert d'En-gadi»." (1_Samuel 24:1).
S'han descobert abundants troballes en les excavacions arqueològiques realisades a partir de 1960, que han permés esbossar la llarga història d'este singular lloc.
Un d'eixos descobriments va ser el manuscrit d'Ein Gedi, un fragment calcinat que va sobreviure a l'incendi de la sinagoga ocorregut al voltant de l'any 600, encara que el manuscrit és més antic, provablement d'entre els sigles III i IV o inclús el II. Es tracta, per tant, del manuscrit hebreu més antic des dels Manuscrits de la Mar Morta i conté els dos primers capítuls del llibre bíblic de Levítico.[1]
En l'àrea existix un kibutz fundat en 1956, que forma part del Concejo Regional de Tamar i que està situat a un quilómetro de l'oasis, oferix vàries atraccions turístiques i aprofita el clima local i l'abundància d'aigua mineral natural per a cultivar productes fòra d'estació. Abans de la fundació del kibutz, l'àrea de Ein Guedi no havia segut habitada permanentment des de feya 500 anys.
Parc Nacional Ein Guedi
[editar | editar còdic]El Parc Nacional d'Ein Guedi va ser creat en 1972 i és una de les reserves naturals més importants d'Israel. El parc se situa en la frontera este del desert de Judea, en la costa del mar Morta, i cobrix un àrea de 6.250 acres (25 km²).
En el Parc Nacional Ein Guedi fluïxen dos torrents en aigua pura a lo llarc de tot l'any, Nahal David (riera de David) i Nachal Arugot (riera d'Arugot). Els torrents de Shulamit i d'Ein Guedi també fluïxen en la reserva. Junts, els manantials generen aproximadament tres millons de metros cúbics d'aigua per any, gran part de la qual s'utilisa per a l'agricultura o s'embotella per al consum directe.
El parc és un santuari natural per a molts tipos d'espècies vegetals i animals. La vegetació inclou plantes i arbres de regions tropicals, desérticas, mediterrànees i d'estepas, tals com acacias, azufaifos i àlbers. Existixen moltes espècies diferents d'aus residents, a les que s'afigen més de 200 espècies durant els periodos de la migració en la regió.
En l'estiu de 2005, casi dos terços de l'oasis es va incendiar en acabant de que a un turiste li caiguera un cigarret encés sobre la grama seca del parc.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «nationalgeographic. com. és». Consultat el 9 d'agost de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ein Guedi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.