Anar al contingut

Economia de la complexitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vore també: Econofísica


La Economia de la complexitat és el camp d'estudi de la ciència econòmica que s'enfoca en l'estudi de sistemes complexos de lo econòmic. Un sistema complex està compost per una interconexió múltiple, conformant una ret complexa, que la seua sinèrgia té propietats emergents.

Les quatre C de l'economia de la complexitat

Antecedents

Sement del paradigma

La ciència econòmica va trobar útil la difusió d'idees de la naixent termodinàmica per al seu estudi, la qual havia desenrollat com a fita la primera llei de la termodinàmica i la segona llei de la termodinàmica, propostes per Nicolas Léonard Sadi Carnot en 1824 i després desenrollats per Benoît Clapeyron, Rudolf Clausius, William Thomson (Lord Kelvin), Ludwig Boltzmann i Max Planck. L'influència creuada de la termodinàmica a la ciència econòmica es va produir en major força sobre la primera llei de la termodinàmica, la fertilisació creuada de la qual va produir en similitut al equilibri termodinàmic l'[[equilibri econòmic]]. No obstant, l'interacció disciplinar no va anar igualment fructífera, a lo manco no simultàneament, en la segona llei de la termodinàmica, l'entropía, l'adopció de la qual s'ha produït més recentment.

El concepte de "entropía" introduït per la termodinàmica estadística de Ludwig Boltzmann, i desenrollada en 1949 per Claude Elwood Shannon i Warren Weaver com "incertitut" associada en qualsevol provabilitat de distribució, ha segut utilisat a lo manco des de 1988 per a formular conceptes importants d'organisació i desorde, vists com a paràmetros d'estat bàsic, en la descripció i simulació de l'evolució de sistema complexos.

Orígens

Els orígens de l'economia de la complexitat es remonten a un reunien científica interdisciplinària en l'Institut Santa Fe, a on es discutiria un marc conceptual que incorpore una matemàtica més adequat i enfortida a l'estudi dels fenomens complexos (en el seu moment realisaven un émfasis a múltiples variables, la no linealidad, informació incompleta i processos dinàmics). Com a resultat d'esta reunió seminal, Philip W. Anderson, Kenneth Arrow i David Pines presentarien la seua obra «L'economia com un sistema complex en evolució» (1988).[1]

Philip Warren Anderson Kenneth Arrow David Pines

En seguimiento de la conferència SFI de 1987, havent transcorregut 10 anys, s'organisa una nova conferència SFI en a on com resultat un llibre que recopila artículs que donen forma i definixen esta visió, realisat per W. Brian Arthur, Steven N. Durlauf i David A. Lane «L'economia com un sistema complex en evolució II» (1997).[2]


William A. Brock i Anastasios G. Malliaris publiquen en 1989 "Differential Equations, Stability and Chaos in Dynamic Economics" sent el primer llibre metodològic orientat a la teoria de la dinàmica caòtica.[3] William A. Brock, en:David A. Hsieh, Blake D. LeBaron publiquen en 1991 la seua obra "Nonlinear Dynamics, Chaos, and Instability: Statistical Theory and Economic Evidence" a on mostren com els principis de la teoria del caos poden aplicar-se en l'economia i les finances.[4] Després publicarien uns atres com Hans-Walter Lorenz; entre uns atres.

Richard H. Day explora sistemàticament en la teoria econòmica si matemàticament existix intrínsecament el comportament dinàmic complex i de caos, en microeconomía en la seua obra «Dinàmica econòmica complexa, vol. 1: Introducció als sistemes dinàmics i els mecanismes de mercat» (1994)[5] i en macroeconomia en la seua obra «Dinàmica econòmica complexa, vol. 2: Introducció a la dinàmica macroeconòmica» (2000).[6]

Lawrence E. Blume i Steven N. Durlauf publicarien el tercer tom com a resultat de la conferència de l'Institut Santa Fe de 2001, en dedicatòria a Kenneth Arrow per les seues 80s anys i les seues numeroses contribucions a l'institut, «L'economia com un sistema complex en evolució III: perspectives actuals i direccions futures» (2005).[7]

Desenroll contemporàneus

Rabi Bhattacharya i Mukul Majumdar Random Dynamical Systems: Theory and Applications (2007) proporcionant una exposició de processos dinàmics de temps discret que evolucionen en un horisó infinit, conta en l'elogi de Paul A. Samuelson, Kenneth J. Arrow, Roy Radner i William A. Brock.[8]

Elements de sistemes complexos.

W. Brian Arthur en la seua obra La complexitat i l'economia (2014)[9] nos introduïx als inicis de la relació entre la computació evolutiva, el model basat en agent i la psicologia cognitiva en l'economia de la complexitat.

David Sloan Wilson i Alan Kirman en la seua obra Complexity and Evolution: Toward a New Synthesis for Economics (2016) exponen com es pot integrar els enfocament en teoria evolutiva i la ciència de la complexitat poden millorar la nostra comprensió de l'economia, és dir una síntesis entre economia evolutiva i economia de la complexitat.[10]

Elements de sistemes complexos.

En seguimiento de la conferència SFI de 1997, despuix de 30 anys de la Conferència seminal SFI 1987, es va desenrollar el Simpòsium de Rets de Complexitat Aplicada de 2019 del SFI, emfatisant el seu desenroll en inteligència colectiva i el escalamiento organizacional, publicat per W. Brian Arthur, Eric D. Beinhocker i Allison Stanger en «Economia de la complexitat: Actes del Simpòsium d'autumne de 2019 de l'Institut Santa Fe» (2020).[11]

Jess Benhabib va publicar en 2021, Cycles and Chaos in Economic Equilibrium a on estudia la dinàmica no llineal, dinàmiques cíclicas i caòtiques en els models econòmics, per a comprendre els cicles econòmics, les polítiques d'estabilisació i la previsió.[12]

William A. Barnett i Ruoning Han en Economic Bifurcation and Chaos (2025) cobrixen temes de forcall, dinàmica no llineal i caos en economia.[13]


Ole Peters i Alexander Adamou, basant-se en el seu capítul de 2018, presenten formalment el subcampo de la "Economia de la Ergodicidad" en el seu llibre de 2025, An Introduction to Ergodicity Economics. Este treball examina a fondo els processos no ergòdics en contexts econòmics, destacant que els valors esperats (promijos de conjunt) solament coincidixen en els promijos temporals baix condicions específiques. A esta discrepància la denominen el "problema de la ergodicidad", afirmant sucintamente que "Per 'economia de la ergodicidad' nos referim a la perspectiva de que, en el temps, l'individu pot experimentar alguna cosa sistemàticament diferent de la mija del conjunt estadístic".[14][15][16]

Adicionalment es conten en llibres de respal matemàtic com Discrete Dynamical Systems (2007) d'Oded Galor oferix una introducció als sistemes dinàmics discrets, Sistemes complexos adaptatius: una introducció als models computacionals de la vida social (2007) de John H. Miller i Scott E. Page, en elogis de Kenneth J. Arrow, Samuel Bowles i Elinor Ostrom;"Differential Equations, Dynamical Systems, and an Introduction to Chaos (2012) de Morris W. Hirsch, Stephen Smale (autor que va fer aportes fonamentals aplicant l'anàlisis global a la teoria de l'equilibri general), Robert L. Devaney i Nonlinear Dynamics and Chaos (2024) de Melanie Mitchell i Steven H Strogatz.[17][18][19][20]

Vore també

Referències

  1. ↑ (1 Giner 1988) The Economy As An Evolving Complex System, 1st Edition edició, Santa Fe Institute Séries, CRC Press, pp. 336. ISBN 0201156857.
  2. ↑ (6 Octubre 1997) The Economy As An Evolving Complex System II, 1er edició edició, Santa Fe Institute Séries, CRC Press, pp. 600. ISBN 0201328232.
  3. ↑ (15 Maig 1989) Differential Equations, Stability and Chaos in Dynamic Economics, 1ª repetició. 1992 edició edició, North Holland, pp. 390. ISBN 0444705007.
  4. ↑ (24 Octubre 1991) Nonlinear Dynamics, Chaos, and Instability: Statistical Theory and Economic Evidence, Mit Pr, pp. 346. ISBN 0262023296.
  5. ↑ (15 Juny 1994) Complex Economic Dynamics, Vol. 1: An Introduction to Dynamical Systems and Market Mechanisms, Mit Pr, pp. 333. ISBN 0262041413.
  6. ↑ (5 de març de 2000) Complex Economic Dynamics, Vol. 2: An Introduction to Macroeconomic Dynamics, Studies in Dynamical Economic Science and Studies in Dynamical Economic Science Séries, Mit Pr, pp. 418. ISBN 0262041723.
  7. ↑ (13 Octubre 2005) The Economy As an Evolving Complex System III: Current Perspectives and Future Directions, Santa Fe Institute Studies on the Sciences of Complexity, Oxford University Press, pp. 392. ISBN 0195162587.
  8. ↑ (January 2007) Random Dynamical Systems, Cambridge University Press edició, pp. 480. ISBN 0521532728.
  9. ↑ (2 Octubre 2014) Complexity and the Economy, 1st Edició edició, Oxford University Press, pp. 240.
  10. ↑ (19 Agost 2016) Complexity and Evolution: Toward a New Synthesis for Economics, First edició, The MIT Press: Strüngmann Forum Reports, pp. 408. ISBN 0262035383.
  11. ↑ (23 Novembre 2020) Complexity Economics: Proceedings of the Santa Fe Institute's 2019 Fall Symposium, SFI Press, pp. 419.
  12. ↑ (9 Febrer 2021) Cycles and Chaos in Economic Equilibrium, Princeton University Press, pp. 488.
  13. ↑ (January 2025) Economic Bifurcation and Chaos, pp. 716.
  14. ↑ «Ergodicity economics — a history» (en inglés). Ergodicity Economics.
  15. ↑ (1 juny 2025) An Introduction to Ergodicity Economics, The LML Press, pp. 204. ISBN 1068649135.
  16. ↑ (2018-06-30) An Introduction to Ergodicity Economics, Program Lead for Ergodicity Economics, London Mathematical Laboratory, pp. 136.
  17. ↑ (17 de maig de 2007) Discrete Dynamical Systems, Berlín, Heidelberg: Springer, pp. XIV, 153. ISBN 3642071856.
  18. ↑ (26 Març 2012) Differential Equations, Dynamical Systems, and an Introduction to Chaos, 3er edició edició, Academic Press, pp. 432. ISBN 0123820103.
  19. ↑ (16 Giner 2024) Nonlinear Dynamics and Chaos, 3er edició edició, Chapman and Hall/CRC, pp. 616. ISBN 0367026503.
  20. ↑ (25 Març 2007) Complex Adaptive Systems: An Introduction to Computational Models of Social Life, Princeton University Press, pp. 284. ISBN 0691127026.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia_de_la_complexitat&oldid=1469765»