Economia evolutiva
L'economia evolutiva (o economia evolucionista) és un camp d'estudi (de desenroll incipient o en fase de proto-camp) de la ciència econòmica, "es basa en l'idea de que els fenomens econòmics i el comportament dels agents econòmics es comprenen millor des de la perspectiva de la ciència evolutiva. L'economia evolutiva s'ocupa, en general, de qüestions de dinàmica i canvi, en especial atenció als processos de emprendimiento i innovació, la dinàmica industrial i institucional, i els patrons de creiximent i desenroll econòmic."[1] Este camp es va desenrollar en confluència en l'economia de l'innovació i l'economia de la tecnologia trobant una consustancialitat en l'anàlisis. Estudia com els individus, empreses, indústries i institucions canvien en el temps, implicant el seu coevolució, com un procés evolutiu.[2][3]
D'acort en els economistes evolutius, la base de les seues teories correspon a una interpretació dels fenomens econòmics basada en l'interacció de múltiples agents heterogéneus —entre ells, empreses i individus—, els qui per mig de la repetició d'un sistema de «prova i error» intenten contínuament explorar noves tecnologies, noves estratègies comportamentales, noves formes organisatives.[4]
Antecedents remots
Les bases del pensament evolutiu associades al funcionament de l'economia es remonten als treballs realisats pel sociòlec i economiste Thorstein Veblen, quan en 1898 publica el seu ensaig Why is Economics Not an Evolutionary Science (¿Per qué l'economia no és una ciència evolutiva?), idees que temps despuix serien represes, estructurades i sistematisades per l'economiste Joseph Alois Schumpeter, en la teoria econòmica.[5]
Thorstein Veblen, en The Plau of Science in Modern Civilization (El lloc de la ciència en la civilisació moderna) de 1919, repren/reprén idees evolutives originals que donen conte de que les organisacions productives funcionen similarment als principis d'herència, variació i selecció proposts pel naturaliste Charles Darwin; esta idea va ser nova perque sugerix que les societats es veuen forçades a canviar de manera constant les seues preferències, tant individuals com grupales, com un modo d'adaptació a mida que van sorgint nous descobriments, i són creades i comercialisades noves tecnologies.[6]
Orígens
Els models evolutius de l'anàlisis econòmic incorporen les innovacions i l'alvanç tecnològic com els determinants del creiximent a llarc determini, proponent que els canvis en els sistemes econòmics són produïts principalment pel sorgiment de les innovacions, perfeccionament i introducció de nous métodos, productes o servicis.[7]
Dels autors d'esta teoria, el que destaca com el principal referent d'este pensament és l'economiste Joseph Schumpeter, qui li otorga un enfocament i perspectiva evolutiva. Segons ell, canvis institucionals i tecnològics conformen el motor de l'evolució de l'economia, i afirma que esta carix d'un punt d'equilibri (com es formula de forma convencional), ya que dit equilibri es veu constantment quebrantado per les innovacions que sorgixen i s'introduïxen en l'activitat econòmica.
Dins del context evolutiu, Schumpeter aporta i popularisa el valiós concepte de la «destrucció creativa», a modo d'explicació del procés de transformació que acompanya a les innovacions, i que dona pas al naiximent de noves empreses millor adaptades en una major capacitat competitiva, perint aixina l'organisació empresarial que quede més ressagada en el temps. Estos processos de destrucció creativa impliquen que les innovacions ocorren en grups i en moments específics del temps, i que tenen com a conseqüència una acceleració dels processos d'obsolescència de coneiximents, rutines i institucions, que no conseguixquen adaptar-se a les noves condicions.[8]
Vore també
- Econofísica
- Teoria del creiximent endógeno
- Economia de l'empresa
- Economia institucional
- Economia del coneiximent
- Economia matemàtica
Referències
- ↑ «Evolutionary Economics» (en anglés). Cambridge Elements séries. Cambridge.
- ↑ (15 Octubre 1985) An Evolutionary Theory of Economic Change, Belknap Press, pp. 454.
- ↑ (3 Maig 2018) Modern Evolutionary Economics: An Overview, Cambridge University Press, pp. 280. ISBN 110842743X.
- ↑ (2008) Les noves economies. De l'economia evolutiva a l'economia cognitiva: més allà de les falles de la teoria neoclàssica, 1 edició, Mèxic: Flacso, pp. 29-41. ISBN 978-970-9967-23-4.
- ↑ «¿Qué és l'Economia evolutiva?». Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Morero, Hernán Alejandro. «L'evolucionisme: una presentació de la seua temàtica, metodologia i objectius». Contribucions a l'Economia. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Corona, Juan Manuel. «Economia Neoclàssica vs Economia Evolutiva» (PDF). Universitat Autònoma Metropolitana. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Palaus Sommer, Octavio A. «Els Evolucionistes o Neoschumpeterianos» (PDF). Món Sigle XXI. CIECAS-IPN. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2016. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Economía evolutiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.