Econometria
La econometria[1] (del grec οἰκονόμος oikonómos 'regla per a l'administració domèstica' i μετρία metría, 'relatiu a la mida') és la branca de l'economia que fa un us extensiu de models matemàtics i estadístics aixina com de models i tècniques de l'aprenentage automàtic, la programació llineal, la teoria de jocs i la teoria econòmica per a analisar, interpretar i realisar estimacions i pronòstics sobre sistemes econòmics, tractant variables com el preu de bens i servicis, taxes d'interés, tipos de canvi, les reaccions del mercat, el cost de producció, la tendència dels negocis, les conseqüències de la política econòmica, presa de decisions, entre unes atres.[2][3]
Introducció
L'economia, pertanyent a les ciències socials, explica el funcionament del sistema econòmic en els seus distints aspectes: com la producció, consum, diners, distribució de l'ingrés, etc. La ferramenta més utilisada pels economistes és la construcció de models econòmics teòric-matemàtics que descriguen el comportament dels agents econòmics. No obstant, eixos models deuen contrastar-se en els senyes disponibles per a saber si estos tenen capacitat explicativa i predictiva, i poder en definitiva optar entre unes o atres opcions. La construcció de tals models en fins empírics, és la finalitat de l'econometria; no obstant, en l'actualitat pel fenomen del big data, els métodos estadístics i econométricos tradicionals deuen complementar-se en métodos i ferramentes de la ciència de senyes[4] i l'aprenentage automàtic[5][6]
Els econometristas, econometras o económetras han tractat d'emular a les ciències naturals (física, química) en millor o pijor resultat a través del temps. Cal considerar que tracten en un dels fenomens més complexos que coneixem, el comportament de les persones i la seua interacció.
En l'elaboració de l'econometria s'unixen la matemàtica, l'estadística, l'investigació social i la teoria econòmica. El major problema en el que s'enfronten els económetras en la seua investigació és l'escassea de senyes, els biaix que poden presentar les senyes existents, els biaix del propi investigador i l'absència o insuficiència d'una teoria econòmica adequada. Aixina i tot, l'econometria és l'única aproximació científica a l'enteniment dels fenomens econòmics i els seus resultats són cada volta més efectius a mida que se li complementa adequadament en els moderns métodos de l'anàlisis de la ciència de senyes[7] i l'aprenentage automàtic[5].
Esta convergencia entre grandes volúmenes de datos y la macroeconometria estructural alcanzó una implementacó integral con el sistema de «cuentas económicas desagregadas» desarrollado por Andersen et al. (2026). Combinando registros administrativos con millones de microdatos de transaccins bancarias georreferenciadas, los autores desagregaron por primera vez las 36 posicins del Sistema de Cuentas Nacionales en flujos bilaterales entre celdas de productores y consumidores, demostrando que la heterogeneidad espacial y sectorial en las intensidades de gasto condiciona la magnitud de los multiplicadores fiscales en equilibrio general.[8]
Definicions d'econometria
Entre les definicions d'econometria que els economistes rellevants han formulat a lo llarc de l'història, podem destacar les següents:
- Ragnar Frisch (1930): 'L'experiència ha mostrat que cada u d'estos tres punts de vista de l'estadística, la teoria econòmica i les matemàtiques, és necessari, pero per sí mateixa no suficient per a una comprensió real de les relacions quantitatives de la vida econòmica moderna. És l'unió dels tres aspectes lo que constituïx una ferramenta d'anàlisis potent. És l'unió lo que constituïx l'econometria".
- Paul Samuelson, Tjalling Koopmans i Richard Stone (1954): '... l'anàlisis quantitatiu de fenomens econòmics actuals, basat en el desenroll congruent de teoria i observacions, i relacionat per métodos apropiats d'inferència'.
- Stavros Valavanis (1959): 'L'objectiu de l'econometria és expressar les teories econòmiques baixe una forma matemàtica a fi de verificar-les per métodos estadístics i medir l'impacte d'una variable sobre una atra, aixina com predir acontenyiments futurs i donar consells de política econòmica davant resultats desijables'.
- A.G. Barbancho (1962): 'L'econometria és la branca més operativa de la Ciència econòmica, tracta de representar numèricament les relacions econòmiques per mig d'una adequada combinació de la Teoria econòmica matemàtica i l'Estadística. De manera que les matemàtiques, com a llenguage i forma d'expressió simbòlica i instrument eficaç en el procés deductivo, representen el mig unificador; i teoria econòmica, economia matemàtica o estadística econòmica serien consideracions parcials del seu contingut'.
- Lawrence Klein (1962): 'El principal objectiu de l'econometria és donar contingut empíric al raonament a priori de l'economia.'[9]
- Malinvaud (1966): '... aplicació de les matemàtiques i mètoto estadístic a l'estudi de fenomens econòmics.'
- [[Konrad
Hermann Heinrich Christ|Christ]] (1966): 'Producció de declaracions d'economia quantitativa que expliquen el comportament de variables ya observades, o prediuen la conducta de variables encara no observades'.
- Intriligator (1978): 'Branca de l'economia que s'ocupa de l'estimació empírica de relacions econòmiques'.
- G.C. Chow (1983): 'Art i ciència d'usar métodos per a la mida de relacions econòmiques'.
- Carlos Sabino (1991): 'Nom en el que es designa l'aplicació de les tècniques matemàtiques i estadístiques a la resolució de problemes d'economia. L'econometria, per lo general, es basa en la construcció de models formals en els quals és possible verificar hipòtesis, medir variables estadístiques i realisar proves de simulació'.[10]
Descripció somera de l'econometria
L'econometria s'ocupa d'obtindre, a partir dels valors reals de variables econòmiques i a través de l'anàlisis estadístic i matemàtic (no sempre basat en un teoria econòmica concreta), els valors que tindrien els paràmetros (en el cas de l'estimació paramètrica) dels models en els que eixes variables econòmiques aparegueren, aixina com de comprovar el grau de validea d'eixos models, i vore en quina mida estos models poden usar-se per a explicar l'economia d'un agent econòmic (com una empresa o un consumidor), o la d'un agregat d'agents econòmics, com podria ser un sector del mercat, o una zona d'un país, o tot un país, o qualsevol atra zona econòmica; la seua evolució en el temps (per eixemple, dir si hi ha hagut o no canvi estructural), poder predir valors futurs de la variables, i sugerir mides de política econòmica conforme a objectius desijats (per eixemple, per a poder aplicar tècniques d'optimisació matemàtica per a racionalisar l'ús de recursos dins d'una empresa, o be per a decidir qué valors deuria adoptar la política fiscal d'un govern per a conseguir certs nivells de recaptació impositiva).
Concepte de model econométrico
L'econometria, igual que l'economia, té com a objectiu explicar una variable en funció d'unes atres. Açò implica que el punt de partida per a l'anàlisis econométrico és el model econòmic i este es transformarà en model econométrico quan s'han afegit les especificacions necessàries per a la seua aplicació empírica. És dir, quan s'han definit les variables (endògenes, exògenes) que expliquen i determinen el model, els paràmetros estructurals que acompanyen a les variables, les equacions i la seua formulació en forma matemàtica, el destorbament aleatori que explica la part no sistemàtica del model, i les senyes estadístiques.
A partir del model econométrico especificat, en una segona etapa es procedix a l'estimació, fase estadística que assigna valors numèrics als paràmetros de les equacions del model. Per a això s'utilisen métodos estadístics com poden ser: mínims quadrats ordinaris, màxim verosimilitut, mínims quadrats bietápicos, etc. En rebre els paràmetros el valor numèric definixen el concepte d'estructura que ha de tindre valor estable en el temps especificat.
La tercera etapa en l'elaboració del model és la verificació i contrastacó, a on se someten els paràmetros i la variable aleatòria a uns contrasts estadístics per a quantificar en térmens provabilístics la validea del model estimat.
Com a part d'esta fase d'evaluació i selecció de models, un desafiu fonamental és equilibrar l'ajust empíric front a la flexibilitat analítica. Tradicionalment, la disciplina ha depés de criteris com el AIC, el BIC o la validació creuada, els quals solen penalisar la complexitat basant-se únicament en el conteo de paràmetros, passant per alt les diferències derivades de la forma funcional o el disseny experimental. Per a superar estes llimitacions, desenrolls recents proponen evaluar els models econòmics a través de la teoria de l'informació i la compressió de senyes. Aplicant el principi de la Llongitut de Descripció Mínima (MDL), els models s'interpreten com a còdics i s'evaluen segons la seua eficàcia per a comprimir senyes empíriques, proporcionant anàlecs contemporàneus per a les mides d'èxit predictiu i restrictividad que milloren la recuperació de models parsimoniosos.[11]
La quarta etapa consistix en l'aplicació del model conforme a l'objectiu del mateix. En general els models econométricos són útils para:
- Anàlisis estructural i entendre cóm funciona l'economia.
- Predicció dels valors futurs de les variables econòmiques.
- Simular en fins de planificació distintes possibilitats de les variables exògenes.
- Simular en fins de control valores òptims de variables instrumentals de política econòmica i d'empresa.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Franco (2023-07-09). «¿Qué es la econometría y para qué sirve? (2023)» (en en-us). ThePower Business School. Consultat el 2023-11-13.
- ↑ Galichon, Alfred (2026-04-21). Discrete Choice Models: Mathematical Methods, Econometrics, and Data Science, 1 edició, Princeton University Press, pp. 376. ISBN 0691221804.
- ↑ Varian, H. R. (2014). Big data: New tricks for econometrics. Journal of Economic Perspectives, 28(2), 3-28.
- ↑ 5,0 5,1 Athey, S., & Imbens, G. W. (2019). Machine learning methods that economists should know about. Annual Review of Economics, 11, 685-725.
- ↑ Athey, S. (2018). The impact of machine learning on economics. In The economics of artificial intelligence: An agenda (pp. 507-547). University of Chicago Press..
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSense_nom-20230 526115839 - ↑ Andersen, Asger Lau; Huber, Kilian; Johannesen, Niels; Straub, Ludwig(2026).«Disaggregated Economic Accounts».The Quarterly Journal of Economics.141(2): 1005–1075.doi:10.1093/qje/qjag010.
- ↑ Gilbert, Christopher L.; Qin, Duo(julio de 2005).«The First Fifty Years of Modern Econometrics».Working Paper.Queen Mary, University of London, School of Economics and Finance.(544): 28.ISSN 1473-0278.Consultat el 26 de agosto de 2018.(en en)
- ↑ Sabino, Carlos (1991). «Diccionario de Economía y Finanzas». Panapo. Consultat el 27 de julio de 2015.
- ↑ Cova, Carlos(2026).«Theory as Data Compression».