Echinocereus dasyacanthus
Echinocereus dasyacanthus, coneguda comunament com alicoche arcoíris de Texas, ou de bou o orgue menut arcoíris de Texas,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el suroest d'Estats Units, en els estats d'Arizona, Nou Mèxic i Texas, aixina com en el nort de Mèxic, específicament en Sonora i Chihuahua.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus dasyacanthus és un cactus que per lo general creix de forma solitària, encara que a voltes desenrolla ramificacions en la base i forma grups solts de fins a 20 brots. Els tallos són cilíndrics i s'estretixen cap a l'àpiç. Alcancen fins a 35 cm d'altura i 13 cm de gruixa. Estan coberts per una densa capa d'espines el color de les quals varia segons les condicions de creiximent. Les espines noves formen cada any una banda distinta al voltant del talle, lo que produïx un patró de franges de diferents tons que recorda a un arc iris.[2]
La planta presenta de 12 a 21 costelles dividides en tubèrculs baixos, en areolas separades entre sí de 0,3 a 1,1 cm. El talle està cobert per espines curtes i rígides que li donen una apariència erizada. Les espines poden ser rosades, grogues pàlides, blanques o bronceadas, i en ocasions es tornen marró obscur o púrpura. No sempre es distinguix en claritat entre espines centrals i radials. Per lo general, té de 2 a 5 espines centrals (a voltes més) esteses o divergents, de 0,2 a 2,5 cm de llongitut. També té entre 12 i 25 espines radials entrellaçades en les de les areolas veïnes, que medixen de 0,5 a 1,5 cm.
Les flors broten en els laterals del talle i medixen de 5 a 15 cm de diàmetro. Són principalment grogues, encara que també poden ser blanquecinas, anaranjadas, rosades o púrpures. Les anteres són grogues i el estigma presenta de 16 a 20 lòbuls.[2]
Els fruts són esfèrics, carnosos i de color vert, púrpura o marró, en espines caduques. Medixen de 2 a 3,5 cm i contenen una polpa de color blanc a rosa púrpura. Són comestibles, encara que el seu sabor és àcit.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el suroest d'Estats Units, concretament en els estats d'Arizona, Nou Mèxic i Texas, aixina com el nort de Mèxic, particularment en Sonora i Chihuahua.[4]
Habita principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 1200 i 1500 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en tant en valls arenenques com en tossals i canons de roca calcàrea.[3][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus dasyacanthus va ser descrita pel botànic alemà George Engelmann, i publicada per primera volta en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 100 en 1848.[4][6]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- dasyacanthus: epítet específic format a partir de les paraules gregues dasys (que significa 'dens', 'àspero', 'pelut'), i akantha (que significa ‘espina’), en alusió a la llana “inusualment llarga” que apareix en les areolas jóvens.[8][9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen quatre subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus dasyacanthus subsp. crockettianus
D.Felix & H.Bauer |
Les flors solen ser groc-anaranjadas, pero també poden ser roses i atres tons. | Texas | |
| Echinocereus dasyacanthus subsp. ctenoides
(Engelm.) Lodé |
Presenta de 15 a 17 costelles. Cada areola té de 14 a 22 espines radials i de 2 a 4 (ocasionalment fins a 10) espines centrals. Les flors són generalment groc-anaranjadas, pero també poden ser grogues o roses. | Texas i nort de Mèxic (Sonora i Chihuahua) | |
| Echinocereus dasyacanthus subsp. dasyacanthus | Presenta de 12 a 21 costelles. Cada areola té de 12 a 25 espines radials i de 2 a 5 (ocasionalment més) espines centrals. Les flors són principalment grogues, encara que també poden ser blanquecinas, anaranjadas, rosades o púrpures. | Arizona, Nou Mèxic, Texas i nort de Mèxic (Sonora i Chihuahua) | |
| Echinocereus dasyacanthus subsp. multispinosus
D.Felix & H.Bauer |
Es tracta d'una subespecie molt espinosa, en flors generalment grogues. | Nort de Mèxic (Chihuahua) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no presenta amenaces importants pese a ser recolectada per al seu comerç com planta ornamental.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus dasyacanthus es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie resistent i fàcil de mantindre, adequada per al cultiu en estiu i més tolerant al fret que la majoria dels cactus. Preferix un sol poroso en bona capacitat de drenage, similar al de les mescles estàndar per a cactus. Si el substrat és massa ric en nutrients, la planta pot créixer allargada. Es recomana usar tests en bon drenage i regar de forma regular des de la primavera fins a l'autumne, evitant l'excés d'aigua. Durant l'hivern convé mantindre-la seca. En estiu es pot aplicar un fertilisant en alt contingut de potassi.
Tolera gelades si el substrat permaneix sec, soportant temperatures de fins a –10 °C per periodos curts. Requerix exposició solejada o en ombra llaugera; la llum intensa realça el color de les espines i estimula la floració. És adequada per a tests, hivernàculs frets o jardins de roca, a on manté un tamany compacte i un aspecte decoratiu.
Les plantes sanes solen presentar pocs problemes de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas o mosques Sciara, especialment en condicions d'humitat o ventilació insuficient.
La propagació es realisa per mig de llavors o esquejes. Les llavors germinen millor en primavera, a temperatures de 21–27 °C, en bona ventilació i sense exposició directa al sol durant les primeres semanes.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche arcoiris de Texas (Echinocereus dasyacanthus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 195. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Echinocereus dasyacanthus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus dasyacanthus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus dasyacanthus: Terry, M., Heil, K., Gómez-Hinostrosa, C. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152239A121464227».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152239a121464227.en.Consultat el 2025-11-06.
- ↑ George Engelmann: Botanical Appendix. In: Friedrich Adolph Wislizenus: Memoir of a Tour to Northern Mexico: Connected with Col. Doniphan's Expedition, in 1846 and 1847. Tippin & Streeper, Washington 1848, S. 100 (online).
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 61. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus dasyacanthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus dasyacanthus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.