Doyleíta
La doyleíta és una de les formes mineralés del hidròxit d'alumini, Al(OH)3. El seu nom, assignat en 1985 per George Y. Chao, Judith Baker, Ann P. Sabina i Andrew C. Roberts, fa referència a Earl Joseph Doyle (1905-1994), coleccionista de minerals canadenc descobridor d'esta espècie mineral en Mont Saint-Hilaire (Canadà).[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La doyleíta és un mineral entre transparent i opac, incoloro o de color blanc, blanc cremoso o blanc blavenc; la seua lluentor és vítreo quan és incoloro i apagat en el restant dels casos.[3] Té una durea de 2,5 a 3 en l'escala de Mohs —es pot rayar en l'ungla— i una densitat de 2,48 g/cm³. És flexible, mostrant exfoliació perfecta d'acort a {010} i nítida segons {100}.[2] En fret, és solament llaugerament soluble en àcits.[4]
La doyleíta cristaliza en el sistema triclínic, classe pinacoidal. El seu contingut en alumini, expressat com A el2O3, és del 64%, sent les seues impurees més habituals magnesi, calcio i sodi.[3] És polimorfo de la gibbsita, bayerita i nordstrandita: la gibbsita i la bayerita cristalizan en el sistema monoclínic, mentres que la nordstrandita, de la mateixa manera que la doyleíta, ho fa en el triclínic.
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La doyleíta forma rosetes de cristals de fins a 6 mm de llongitut, tabular en {010}. També pot tindre aspecte granular fi o aparéixer com a recobriment porcelanosos.[3]
En la localitat tipo, és un mineral hidrotermal que recobrix cavitats en les vetes de sienitas nefelínicas associades a un complex de gabro-sienita alcalino intrusivo. Aixina mateix, se li ha trobat en intrusions de silicocarbonatita en calcàreas. Es pot presentar associat a calcita, albita i pirita (com en la localitat tipo), aixina com a weloganita, cuarzo, criolita, estroncianita, dawsonita, fluorita, analcima, microclina, yofortierita i serandita.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Doyleíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.