Anar al contingut

Serandita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serandita

La sérandita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la wollastonita”. Va ser descoberta en 1931 en les illes Dels (Guinea), sent nomenada aixina en honor de J.M. Sérand, mineralogista francés.[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un silicat hidroxilado de sodi i manganeso.

Forma una série de solució sòlida en la pectolita (NaCa2Si3O8(OH)), en la que la substitució gradual del manganeso per calcio va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: calcio, alumini, ferro, magnesi, potassi o aigua.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en zenolitas en sodalita, en pegmatitas alcalinas en gabro-sienita, en fonolita i en roques de metamorfisme de contacte en jaciments de manganeso.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: sodalita, nefelina, egirina, astrofilita, arfvedsonita, eudialita, leucofanita, analcima, villiaumita, fluorita, neptunita manganosa o microclina.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lacroix, A., 1931. "Els pegmatites de la syénite sodalitique de l'île Rouma (Archipel Dels, Guinée française). Description d'un nouveau minéral (sérandite) qu'elles renferment". Compt. Rendus Acad. Sci. Paris, 192, 187-194.