La domesticació de vertebrats és la relació mútua entre animals vertebrats, incloses les aus, els mamífers i els humans que influïxen en el seu conte i reproducció.[1]

Els gossos i les ovelles varen ser dels primers animals en ser domesticats.


Charles Darwin va identificar un chicotet número de traces que diferenciaven a les espècies domesticades dels seus antepassats salvages. Va ser també el primer en diferenciar entre la selecció artificial conscient, en la que els humans seleccionen directament traces desijables i la selecció inconscient, a on les traces evolucionen com a subproducte de la selecció natural o de la selecció d'atres traces.[2][3] Existix una diferència genètica entre poblacions domèstiques i selvades, aixina com entre les traces de domesticació, considerats essencials en les primeres etapes i les traces de millora, que varen sorgir despuix de la divergència entre poblacions selvades i domèstiques.[4][5][6] Les traces de domesticació estan generalment fixats en tots els animals domèstics i varen ser seleccionats durant l'episodi inicial de domesticació, mentres que les traces de millora estan presents sol en una part dels animals domèstics, encara que poden estar fixats en races o poblacions regionals específiques.[5][6][7]


La domesticació no deu confondre's en el amansament, ya que esta implica la modificació conductual d'un animal naixcut en estat salvage, reduint la seua aversió natural cap als humans i acceptant la seua presència, mentres que la domesticació és la modificació genètica permanent d'una llínea de cria que resulta en una predisposició heretada cap als humans.[8][9][10] Algunes espècies i certs individus dins d'eixes espècies són millors candidats per a la domesticació per característiques conductuales específiques, per eixemple el tamany i l'organisació de la seua estructura social, la disponibilitat i el grau de selectivitat en l'elecció de parella, la facilitat i rapidea en que els pares es vinculen en les seues cries i la madurea i movilitat de les cries en nàixer, el grau de flexibilitat en la dieta i la tolerància a l'hàbitat, les respostes als humans i als nous entorns, incloses les respostes de fugida i la reactivitat als estímuls externs.[11][12][13][14]


Es creu que la domesticació de la majoria dels animals domesticats va seguir tres camins principals, el primer va ser el dels animals comuns, adaptats a una caseta humana, per eixemple, gossos, gats, aus de corral i possiblement porcs; el segon va ser el dels animals buscats com a aliment i atres subproductes, com les ovelles, cabres, vaques, brúfols d'aigua, yaks, porcs, renos, flames, alpacas i pavos; el tercer buscats com a força de tir i recursos no alimentaris, per eixemple, cavalls, rucs i camellos.[6][11][15][16][17][18][19][20][21] El gos va ser el primer en ser domesticat[22][23] i es varen establir en Euràsia abans del final de l'era del Pleistocé tardà, molt abans de l'inici de l'agricultura i de la domesticació d'atres animals.[22] A diferència d'atres espècies domèstiques, seleccionades principalment per traces relacionades en la producció, els gossos varen ser inicialment seleccionats pels seus comportaments.[24][25] Senyes arqueològiques i genètics sugerixen que el fluix genètic bidireccional a llarc determini

entre poblacions selvades i domèstiques va ser comuna en algunes espècies, incloent asno, cavalls, camélidos del Nou i Vell Món, cabres, ovelles i porcs.[6][16] Un estudi va concloure que la selecció humana de traces domèstiques provablement va contrarrestar l'efecte homogeneizador del fluix genètic de javalins cap a porcs, creant illes de domesticació en el genoma. Este procés també pot aplicar-se a atres animals domesticats. Entre els animals més comunament domesticats es troben els gats i els gossos.[26][27]

Definicions

Domesticació

La domesticació s'ha definit com una relació mútua multigeneracional i mutualista en la que un organisme eixercix un grau significatiu d'influència sobre la reproducció i el conte d'un atre organisme per a assegurar un suministrament més predible d'un recurs d'interés i per mig de la qual l'organisme associat guanya ventages sobre els individus que permaneixen fòra d'esta relació, beneficiant i a sovint aumentant l'aptitut d'abdós, el domesticador i el domesticat.[1][11][28][29][30] Esta definició reconeix els components biològics i culturals del procés de domesticació i els seus efectes tant en els humans com en els animals i plantes domesticats. Totes les definicions prèvies de domesticació han inclós una relació entre humans, plantes i animals, pero diferixen en quí es considerava el soci principal; la nova definició reconeix una relació mutualista en la que abdós socis obtenen beneficis. La domesticació ha incrementat enormement la producció reproductiva de cultius, ganado i mascotes, superant en créixens la dels seus progenitors selvats. Els domesticats han proporcionat als humans recursos que podien controlar, moure i redistribuir de manera més predible i segura, lo que ha impulsat una explosió demogràfica dels agropastoriles i la seua expansió per tot el planeta.[11]

Síndrome de domesticació

 
Traces utilisades per a definir el síndrome de domesticació en animals[31]

El síndrome de domesticació descriu el conjunt de traces fenotípicos que sorgixen durant la domesticació i que diferencien als cultius i animals dels seus antecessors selvats.[4][32] En animals, inclou major docilitat i amansament, canvis en el color del pelaje, reducció en el tamany de les dents, alteracions en la morfologia craneofacial, canvis en la forma d'orelles i coa (per eixemple, orelles caigudes), cicles de celosia més freqüents i no estacionals, alteracions en els nivells de hormona adrenocorticotrópica, canvis en les concentracions de varis neurotransmissors, prolongació del comportament jovenil i reduccions en el tamany total del cervell i de regions cerebrals específiques.[33] El conjunt de traces que definix el síndrome de domesticació en animals no és consistent.[31]

Diferència en el amansament

La domesticació no deu confondre's en el amansament, ya que esta és una modificació conductual condicionada d'un animal naixcut en estat salvage, quan el seu estalvi natural dels humans es reduïx i accepta la seua presència, pero la domesticació és la modificació genètica permanent d'una llínea de cria que du a una predisposició heretada cap als humans.[8][9][10] La selecció humana va incloure el amansament, pero sense una resposta evolutiva adequada, no es va conseguir la domesticació.[6] Els animals domèstics no necessiten ser dòcils en el sentit conductual, com el bou de brega espanyol. Els animals selvats poden ser amansados, com un guepardo criat a mà. La crío d'un animal domèstic és controlada per humans i el seu docilitat i tolerància cap als humans estan determinades genèticament, no obstant, un animal criat en captiveri no és necessàriament domesticat. Tigres, goriles i orsos polars es reproduïxen fàcilment en captiveri, pero no estan domesticats.[9] Els elefants asiàtics són animals selvats que, en amansament, mostren signes externs de domesticació, pero la seua crío no està controlada per humans i per lo tant, no són verdaders domesticats.[9][34]

Història, causes i cronologia

 
Evolució de les temperatures en el periodo postglacial, despuix de l'Últim Màxim Glacial, mostrant temperatures molt baixes durant la major part del Dryas Recent, en un ràpit aument posterior fins a alcançar el nivell del càlit Holocé, segons núcleus de gèl de Groenlàndia.[35]


La domesticació d'animals i plantes va ser desencadenada pels canvis climàtics i ambientals que varen ocórrer despuix del pic de l'Últim Màxim Glacial fa uns 21 000 anys i que continuen fins a l'actualitat, estos canvis varen dificultar l'obtenció d'aliments. El primer animal domesticat va ser el gos domèstic (Canis lupus familiaris) a partir d'un antecessor llop (Canis lupus), fa a lo manco 15 000 anys. El Dryas Recent, ocorregut fa 12 900 anys, va anar un periodo de fredor intensa i aridez que va pressionar als humans a intensificar les seues estratègies de recolecció. A l'inici de l'Holocé, fa 11 700 anys, les condicions climàtiques favorables i l'aument de les poblacions humanes varen dur a la domesticació a chicoteta escala d'animals i plantes, lo que va permetre als humans complementar els aliments obtinguts per mig de la caça i recolecció.[36]

L'ús intensificat de l'agricultura i la contínua domesticació d'espècies durant la transició neolítica varen marcar l'inici d'un canvi ràpit en l'evolució, ecologia i demografia de humans i numeroses espècies d'animals i plantes.[37][6] Les àrees en agricultura creixent varen experimentar urbanisació,[37][38] desenrollant poblacions de major densitat[37][39] i economies expandides, convertint-se en centres de domesticació de ganado i cultius.[37][40] [41] Estes societats agrícoles varen sorgir en Eurasia, el nort d'Àfrica i Amèrica del Sur i Central.


En el Creixent Fèrtil fa 10 000 - 11 000 anys, la zooarqueologia indica que cabres, porcs, ovelles i guanyat taurí varen ser els primers animals de ganado en ser domesticats. Arqueòlecs en Chipre varen trobar un lloc funerari d'aproximadament 9 500 anys que contenia un humà adult en un esquelet felino.[42] Dos mil anys despuix, el ganado cebú jorobado va ser domesticat en lo que hui és Baluchistán, Pakistan. En Àsia Oriental fa 8 000 anys, els porcs varen ser domesticats a partir de javalins genèticament diferents als del Creixent Fèrtil. El cavall va ser domesticat en l'estepa d'Àsia Central fa 5 500 anys. El pollet va ser domesticat en el surest asiàtic fa 4 000 anys.[36]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Zeder, Melinda A.(2015).«Core questions in domestication Research».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America..112(11): 3191–3198..doi:10.1073/pnas.1501711112.(en anglés)
  2. ↑ Darwin (1868). The Variation of Animals and Plants Under Domestication (en anglés), Londres: John Murray. OCLC 156100686.
  3. ↑ Larson; Piperno, D. R.; Allaby, R. G.; Purugganan, M. D.(2014).«Current perspectives and the future of domestication studies».Proceedings of the National Academy of Sciences.111(17): 6139–6146.doi:10.1073/pnas.1323964111.(en anglés)
  4. ↑ 4,0 4,1 Olsen, K. M.; Wendel, J. F.(2013).«A bountiful harvest: genomic insights into crop domestication phenotypes.».Annual Review of Plant Biology..64(1): 47–70.doi:10.1146/annurev-arplant-050312-120048.(en anglés)
  5. ↑ 5,0 5,1 Doust; Lukens, L.; Olsen, K. M.; Mauro-Herrera, M.(2014).«Beyond the single gene: How epistasis and gene-by-environment effects influence crop domestication».Proceedings of the National Academy of Sciences.111(17): 6178–6183.doi:10.1073/pnas.1308940110.(en anglés)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Larson(2014).«The Evolution of Animal Domestication».Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics.45: 115–36.doi:10.1146/annurev-ecolsys-110512-135813.Consultat el 26 de febrer de 2016.(en anglés)
  7. ↑ Meyer, Rachel S; Purugganan, Michael D.(2013).«Evolution of crop species: Genetics of domestication and diversification».Nature Reviews Genetics..14(12): 840–52.doi:10.1038/nrg3605.(en anglés)
  8. ↑ 8,0 8,1 Price, Edward O. (2008). Principles and Applications of Domestic Animal Behavior: An Introductory Text. (en anglés), Cambridge University Press.. ISBN 9781780640556. Consultat el 21 de giner de 2016.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Driscoll; MacDonald, D. W.; O'Brien,, S. J.(2009).«From wild animals to domestic pets, an evolutionary view of domestication».Proceedings of the National Academy of Sciences.106(1): 9971–9978.doi:10.1073/pnas.0901586106.(en anglés)
  10. ↑ 10,0 10,1 Diamond (2012). «1», Biodiversity in Agriculture: Domestication, Evolution, and Sustainability (en anglés), Cambridge University Press, p. 13.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Zender, Melinda A.(2012).«The domestication of animals».Journal of Anthropological Research..68(2): 161–190.doi:10.3998/jar.0521004.0068.201.(en anglés)
  12. ↑ Hale (1969). «Domestication and the evolution of behavior», The Behavior of Domestic Animals, 2 edició (en anglés), Londres: Bailliere, Tindall, and Cassell, pp. 22–42.
  13. ↑ Price, Edward O. (1984). Behavioral aspects of animal domestication (vol. 59) (en anglés), Quarterly Review of Biology., pp. 1–32. doi:10.1086/413673.
  14. ↑ Price,, Edward O.(2002).«Animal Domestication and Behavior».CABI Publishing..Wallingford (Anglaterra):Consultat el 26 de febrer de 2016.(en anglés)
  15. ↑ Frantz(2015).«The Evolution of Suidae».Annual Review of Animal Biosciences.4: 61–85.doi:10.1146/annurev-animal-021815-111155.(en anglés)
  16. ↑ 16,0 16,1 Marshall, F.(2013).«Evaluating the rols of directed breeding and gene flow in animal domestication.».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America..111(17): 6153–6158.doi:10.1073/pnas.1312984110.(en anglés)
  17. ↑ Blaustein(2015).«Unraveling the Mysteries of Animal Domestication: Whole-genome sequencing challenges old assumptions».BioScience.65(1): 7–13.doi:10.1093/biosci/biu201.(en anglés)
  18. ↑ Telechea, F.(2015).«Domestication and genetics».Springer.: 397.(en anglés)
  19. ↑ Vahabi, M.(2015).«Human species as the master predator».Cambridge University Press.: 72.(en anglés)
  20. ↑ Gepts, Paul. (2012). «9», Biodiversity in Agriculture: Domestication, Evolution, and Sustainability (en anglés), Cambridge University Press, pp. 227–259.
  21. ↑ Pontarotti, Pierre(2015).«Evolutionary Biology: Biodiversification from Genotype to Phenotype.».Springer International.: 397.(en anglés)
  22. ↑ 22,0 22,1 Larson(2012).«Rethinking dog domestication by integrating genetics, archeology, and biogeography».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.109(23): 8878–8883.doi:10.1073/pnas.1203005109.(en anglés)
  23. ↑ Perri, Angela(2016).«A wolf in dog's clothing: Initial dog domestication and Pleistocene wolf variation.».Journal of Archaeological Science..68: 1–4.doi:10.1016/j.jas.2016.02.003.(en anglés)
  24. ↑ Serpell, J.; Duffy, D.(2014).«Dog Breeds and Their Behavior.».Springer.Berlín i Heidelberg (Alemània):(en anglés)
  25. ↑ Caguen; Blass, Torsten(2016).«Identification of genomic variants putatively targeted by selection during dog domestication».BMC Evolutionary Biology.16(1): 10.doi:10.1186/s12862-015-0579-7.(en anglés)
  26. ↑ Frantz(2015).«Evidence of long-term gene flow and selection during domestication from analyses of Eurasian wild and domestic pig genomes».Nature Genetics.47(10): 1141–1148.doi:10.1038/ng.3394.(en anglés)
  27. ↑ Pennisi, E.(2015).«The taming of the pig took some wild turns.».Science..doi:10.1126/science.aad1692.(en anglés)
  28. ↑ Maggioni(2015).«Domestication of Brassica oleracea L.».Acta Universitatis Agriculturae Sueciae.: 38.(en anglés)
  29. ↑ Zeder, M. (2014). Domestication: Definition and Overview. (en anglés), Nova York: Springer Science & Business Media, pp. 2184–2194. doi:10.1007/978-1-4419-0465-2_71. ISBN 978-1-4419-0426-3.
  30. ↑ Sykes, Naomi (2014). Beastly Questions: Animal Answers to Archaeological Issues. (en anglés), Bloomsbury Academic., pp. 25–26. ISBN 9781472506245.
  31. ↑ 31,0 31,1 Lord, K. A.; Larson, G.; Coppinger, R. P.; Karlsson, E. K.(Febrer de 2020).«The History of Farm Foxes Undermines the Animal Domestication Syndrome.».Trends in Ecology & Evolution..35(2): 125–136.doi:10.1016/j.tree.2019.10.011.(en anglés)
  32. ↑ Hammer(1984).«Dones Domestikationssyndrom».Kulturpflanze.32: 11–34.doi:10.1007/bf02098682.(en anglés)
  33. ↑ Wilkins, Adam S.; Wrangham, Richard W.; Fitch, W. Tecumseh(Juliol de 2014).«The 'Domestication Syndrome' in Mammals: A Unified Explanation Based on Neural Crest Cell Behavior and Genetics.».Genetics..197(3): 795–808.doi:10.1534/genetics.114.165423.(en anglés)
  34. ↑ Lair (1997). Gone Astray: The Care and Management of the Asian Elephant in Domesticity (en anglés), Bangkok: Regional Office for Àsia and the Pacific.
  35. ↑ Zalloua, Pierre A.; Matisoo-Smith, Elizabeth(6 de giner de 2017).«Mapping Post-Glacial expansions: The Peopling of Southwest Àsia.».Scientific Reports.7: 40338.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep40338.(en anglés)
  36. ↑ 36,0 36,1 McHugo; Dover, Michael J.; MacHugh, David E.(2019).«Unlocking the origins and biology of domestic animals using ancient DNA and paleogenomics».BMC Biology.17(1): 98.doi:10.1186/s12915-019-0724-7.(en anglés)
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Machugh; Larson, Greger; Orlando, Ludovic(2016).«Taming the Past: Ancient DNA and the Study of Animal Domestication».Annual Review of Animal Biosciences.5: 329–351.doi:10.1146/annurev-animal-022516-022747.(en anglés)
  38. ↑ Barker (2006). The Agricultural Revolution in Prehistory: Why Did Foragers Become Farmers? (en anglés), Oxford University Press.
  39. ↑ Bocquet-Appel(2011).«When the world's population took off: The springboard of the Neolithic Demographic Transition».Science.333(6042): 560–561.doi:10.1126/science.1208880.(en anglés)
  40. ↑ Fuller; Willcox, G.; Allaby, R. G.(2011).«Cultivation and domestication had multiple origins: Arguments against the core area hypothesis for the origins of agriculture in the Near East».World Archaeology.43(4): 628-652.doi:10.1080/00438243.2011.624747.(en anglés)
  41. ↑ Zeder, Melinda A. (2006). Archaeological approaches to documenting animal domestication (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 209–27.
  42. ↑ Driscoll; Clutton-Brock, Juliet; Kitchener, Andrew; O'Brien, Stephen(juny 2009).«The Taming of the Cat».Sci Am.300(6): 68-75.doi:10.1038/scientificamerican0609-68.(en anglés)