Zooarqueologia

La zooarqueologia (també cridada arqueozoologia)[1] és la disciplina que s'encarrega de l'estudi i identificació dels restants animals que es troben en contexts arqueològics. Esta disciplina pot aplicar-se a l'estudi de tots els periodos de l'història, en els quals els sers humans s'han relacionat en els animals. Esta relació fa referència tant al consum alimentici d'estos (patrons alimenticis dels assentaments), a l'ús d'alguns productes (osos, astes, valvas, etc.) com a matèria primera per a la fabricació d'instruments, com a mascotes i la seua domesticació, en força de treball (tracció, respal en la caça, etc.), i també els significats simbòlic-religiosos que varen tindre les distintes espècies.[1] L'objectiu final de l'estudi és aportar informació sobre les societats humanes a través dels restants faunísticos que estes han deixat. La zooarqueologia ha passat per vàries etapes fins a aplegar a la situació actual, en un refinament de les diverses tècniques per a inferir l'Informació sobre el passat i el història dels animals. Durant la década de 1970 els treballs es varen centrar cap al reconeiximent de patrons de busca en situacions de registre zooarqueológico, culminant en l'arribada del model epistemològic. En la década dels 1990 es va iniciar la publicació d'artículs, síntesis i diversos volums dedicats a esta ciència i en menor mida a la Tafonomia, observant-se un notable aument en la difusió i en l'importància de la disciplina.[2]
Propòsit
La zooarqueologia s'utilisa principalment per a respondre, entre atres preguntes:
- ¿Quins eren les costums alimentícies dels antics pobles?
- ¿De quina manera varen influir els animals en la cultura?
- ¿Quin tipo d'estratègies de caça varen practicar els antics pobles?
- ¿Cóm va ser el procés de domesticació i selecció artificial en certes espècies?
- ¿Quin era el simbolisme religiós que alguns pobles li donaven a certs animals?
- ¿Para quins propòsits, a banda del menjar, varen ser utilisats els animals?
- ¿Cóm era l'entorn natural en aquells temps?
Ademés d'ajudar-nos a comprendre el passat, la zooarqueologia nos dona idees per a resoldre els problemes ecològics actuals, açò inclou específicament els problemes relacionats en la gestió de la vida selvada; per eixemple, coneixent el modo en quin les societats antigues convivien en espècies que hui es troben en perill d'extinció, pero que en l'antiguetat eren inclús venerades.[3]
Tècniques
Una de les tècniques que s'utilisen en arqueozoologia, és l'atenció cuidadosa a la tafonomia.,[4] açò inclou l'estudi de cóm els elements s'enterren i es deposita en el lloc en qüestió, quins són les condicions que ajuden a la conservació d'estos elements, i cóm estos elements es destruïxen.[4]
Una atra tècnica que els arqueozoologos utilisen és l'anàlisis de laboratori. Este anàlisis pot incloure la comparació dels esquelets trobats en el lloc en esquelets d'animals ya identificats, açò no només ajuda a identificar qué animal és, sino també si l'animal va ser domesticat o no.[4]
Encara en l'actualitat una atra tècnica que l'arqueozoologia utilisa és la quantificació. Es fan interpretacions basades en el número i tamany dels ossos, estes interpretacions són importants, puix poden incloure diferents espècies utilisades com a part de la dieta humana.[4]
Bibliografia introductòria
- Image veterinària (2003). Els animals en el Mèxic prehispánico. UNAM. Vol. 3. No. 4.
- Chaix, L., Méniel, P. (2005). Manual de arqueozoologia, Editorial Ariel.
- Davis, S. (1989). L'arqueologia dels animals, Edicions Bellaterra.
- Kenneth D. (1996). Zooarchaeology: Past, Present and Future (vol. 28), pp. 1–4.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Polac, Oscar J.(2006).«Arqueozoología».Ciència i desenrolle.
- ↑ Mondin, M. & Muñoz, S.(2011).«Aproximacions i escales d'anàlisis en la zooarqueologia i tafonomía suramericanes. Algunes reflexions sobre el seu estat actual i perspectives per al seu desenroll».Antípoda. Revista d'Antropologia i Arqueologia, núm. 13, pp. 229-250. Universitat dels Andes. Bogotà, Colòmbia.Consultat el 29 de novembre de 2019.
- ↑ Image veterinària (2003). Els animals en el Mèxic prehispánico. UNAM. Vol. 3. No. 4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Landon, David B.(2005).«Zooarchaeology and Historical Archaeology: Progress and Prospects».Journal of Archaeological Method and.12(1)