Anar al contingut

Districte fitogeográfico subantártico valdiviano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Embothrium tree.jpg
El notro (Embothrium coccineum), chicotet arbre comú en els llocs oberts d'este districte.
Archiu:Lapageria rosea.jpg
El copihue (Lapageria rosea), enredadera típica d'este Districte fitogeográfico.
Archiu:Poe y líquenes en Huentemó.jpg
Plaja de Huentemó, comuna de Chonchi, illa Gran de Chiloé, Chile. Roca en líquenés rojos i planta de poe (Fascicularia bicolor), una bromeliácea característica d'este Districte fitogeográfico.
Archiu:Luma apiculata with Fascicularia bicolor.jpg
Plantes de poe (Fascicularia bicolor) sobre un arrayán (Myrceugenella apiculata).
Archiu:Carretera Austral.jpg
El pangue (Gunnera tinctoria), enorme herbácea característica d'este Districte fitogeográfico, cobrint les màrgens de la Carretera Austral entre Caleta Gonzalo i Chaitén.
Archiu:Fitzroya cupressoides.JPG
El alerzal de làrix patagónico, enorme arbre característic de les localitats més plujoses d'este Districte fitogeográfico.
Archiu:Nothofagus dombeyi.jpg
El coihue comú és l'arbre emblemàtic del Districte fitogeográfico Subantártico Valdiviano.
Archiu:Nothofagus nitida.jpg
El coihue de Chiloé és l'arbre característic dels boscs de menor altitut del Districte fitogeográfico Subantártico Valdiviano.
Archiu:BosquesubantarticosArgentina.JPG
Àrea que cobrixen els Boscs andino patagónicos en Argentina.
Archiu:Lago Pirihueico 2.jpg
Llac Pirihueico, sur de Chile, bosc de coihue, l'arbre emblemàtic del Districte fitogeográfico Subantártico Valdiviano.

El Districte fitogeográfico subantártico valdiviano és una de les seccions en que es dividix la Província fitogeográfica Subantártica, cobrint la porció suroest del Con Sur americà. Es caracterisa per presentar distintes formacions de boscs templats i templat-frets perennifolios plujosos, a on generalment dominen els coigües, alts arbres perennifolios del gènero Nothofagus, junt en numeroses dicotiledóneas arbòrees, coníferas, bambúseas, lianes, epífitas, etc. És el districte més humit de la Província fitogeográfica Subantártica. En estos boscs dominen gèneros i inclús famílies de distribució austral, sent la seua flora variada, i riquíssima en endemismes. En sols empapats de humitat es troben ñadis i turberas.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

A esta formació, el districte fitogeográfico Subantártico Valdiviano,[1][2][3] també li la coneix com: Subregión dels Boscs de Coníferes de Valdivia,[4] Bosc Valdiviano,[5][6][7][8][9][10] Subregión de Bosc Laurifolio Valdiviano,[11][12][13] Bosc templat de tipo Valdiviano, Bosc humit pluvial Valdiviano, Bosc laurifolio Valdiviano, Selva Valdiviana,[14] Regió Valdiviana,[15] Regió del Bosc Plujós Valdiviano,[16] Selva pluvial Valdiviana, Pluviselva Valdiviana Siempreverde, Província del Bosc Valdiviano, Subprovincia Valdiviana,[17][18] etc; i en el context de tota la Província fitogeográfica: Regió dels Boscs Subantárticos, Formació dels boscs Antàrtics, Districte Subantártico de Sudamérica, Boscs Subantárticos, Foresta Magallánica, Notohyle, Boscs Suramericans Subantárticos, Boscs Andino-Patagónicos, Selva Austral Cordillerana, Bosc Antartándico, Província Antartándica, Foresta costera Subantártica, Regió de les Selves Subantárticas, Bosc perennifolio selvático Chilé, Província Botànica Antàrtica, etc.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera,[19] esta província fitogeográfica comprén gran part del sur de Chile, des del paralel 37° 20' S fins al paralel 47° S una angostísima franja lindante del suroest de l'Argentina, de nort a sur, en les províncies de: Neuquén, Riu Negre, i Chubut,[20][21] en possibles ingreciones en Santa Creu, en sectors del llac O'Higgins/Sant Martín, fins al camp de gèl patagónico nort.

En Chile, sumant els relictos septentrionals, cobrix sectors de les següents regions, de nort a sur: Coquimbo, Valparaíso, O'Higgins, Maule, Biobío, Araucanía, Els Rius, Els Lagos i Aysén.

L'altitut va des dels 1200 m s. n. m. fins al nivell de la mar en les costes del surest del oceà Pacífic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bean. W. 1981 Trees and Shrubs Hardy in Great Britain. Vol 1 - 4 and Supplement. Murray.
  • Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
  • Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografía d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
  • Chébez, J.C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 1: Patagonia Nort. pp 192.Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410564.
  • Chébez, J.C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 2: Patagonia Austral. pp 192.Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410572.
  • Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136p.
  • Hoffmann, Adriana. 1998. Flora Selvada de Chile, Zona Central. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 254 pp.
  • Laclau, P. 1997. Els ecosistemes forestals i el home en el sur de Chile i Argentina. Bolletí Tècnic 31. Fundació Vida Selvada Argentina, World Wild Life Foundation. 110 pp.
  • Quiroga, María Paula. Comparació entre el bosc templat austral i el bosc tucumano-bolivià considerant gèneros en espècies de hàbit arbòreu. Gayana Bot. [online]. 2010, vol.67, n.2 [citat 2011-12-02], pp. 176-187 .
  • Rodríguez, R. i Quezada, M. 2003. Fagaceae. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2(2), pp 64-76. Universitat de Concepció, Concepció, Chile.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cabrera, A.L. 1971. Fitogeografia de la República Argentina. Bolletí Societat Argentina de Botànica 14: 1-42.
  2. ↑ Cabrera, A.L. 1994. Territoris fitogeográficos de la República Argentina. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria 2 (1) (reimpressió): 1-85.
  3. ↑ Cabrera, A.L. i A. Willink. 1973. Biogeografía d'Amèrica Llatina. Monografia Nº 13, Serie Biologia, Organisació d'Estats Americans, Washington, US.
  4. ↑ Grisebach, A. 1872. Die Vegetation der Erde nach Ihrer Klimatischen Anordnung. W. Engelmann, Leipzig, DE.
  5. ↑ Hauman, L. 1913. La forêt valdivienne et ses llimites. Reccuell de l'Institut Botanique Leo Errera 9: 346-408.
  6. ↑ Hauman, L. 1916. La forêt valdivienne et ses llimites. Notes de géographie botanique. Treballs de l'Institut de Botànica i Farmacologia 34: 1-91.
  7. ↑ Oberdorfer, E. 1960. Pflanzensoziologische Studien in Chile. Ein Vergleich mit Europa. Flora et Vegetatio Mundi 2: 1-208.
  8. ↑ Amic, J., J. Sant Martín i L. García Quintanilla. 2000. Estudi fitosociológico dels boscs de Nothofagus glauca (Phil.) Krasser del Centre-Sur de Chile. Phytocoenologia 30:193-222.
  9. ↑ Pollmann, W. 2001. Caracterisació florística i posició sintaxonómica dels boscs caducifolios de Nothofagus alpina (Poepp. et Endl.) Oerst. en el centre-sur de Chile. Phytocoenologia 31: 353-400.
  10. ↑ Ramírez, C. i H. Figueroa. 1985. Delimitació ecosociológica del bosc valdiviano (Chile) per mig d'anàlisis estadístics multivariados. Stvdia Œcologica 6: 69-82.
  11. ↑ Gajardo, R. 1983. Sistema bàsic de classificació de la vegetació nativa chilena. Ministeri d'Agricultura - Universitat de Chile, Santiago, CL.
  12. ↑ Gajardo, R. 1994. La vegetació natural de Chile. Classificació i distribució geogràfica. Editorial Universitària, Santiago, CL.
  13. ↑ Godley, E.J. 1960. The botany of southern Chile in relation to New Zealand and the Subantarctic. Proceedings of the Royal Society of London B 152: 457-475.
  14. ↑ Fuenzalida, H. 1965. Biogeografía. En: Geografia Econòmica de Chile, Text Refòs, pp. 228-267. Corporació de Foment de la Producció, Santiago, CL.
  15. ↑ Devillers, P. i J. Devillers-Terschuren. 1996. A classification of South American habitats. Report. Institute of Terrestrial Ecology, Institut Royal dones Sciences Naturelles de Belgique, BE.
  16. ↑ Schmithüsen, J. 1956. Die raunmliche Ordnung der chilenischen Vegetation. Bonner Geographische Abhandlungen 17: 1-86.
  17. ↑ Pérez-Moreau, R.A. 1944. Traces generals de la Província Botànica Antàrtica (Sub província Valdiviana). Revista Chilena de Història Natural 48: 89-95.
  18. ↑ Pisano, E. 1954. Fitogeografia. La vegetació de les distintes zones geogràfiques chilenes. Revista Geogràfica de Chile Terra Australis 11: 95-107.
  19. ↑ Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..
  20. ↑ Dimitri, M. 1972. La Regió dels Boscs Andino-Patagónicos. Sinopsis general. Colecció Científica de el INTA. Buenos Aires, Argentina. 381 pp.
  21. ↑ Roig, F. A. 1998. La vegetació de la Patagonia. En:Flora Patagónica. Part I. Dir. Maevia N. Correja. Colecció Científica. INTA, Tom VIII. INTA, Bs. As. 391 pp.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Districte_fitogeográfico_subantártico_valdiviano&oldid=851226»