Gunnera tinctoria

La nalca o pangue (Gunnera tinctoria) és una planta ornamental i comestible pertanyent a la família Gunneraceae. És nativa de zones templades de Chile i Argentina.
Localisació
[editar | editar còdic]La nalca o "ruibarp chilé" es troba en el centre-sur de Chile, suroest d'Argentina i també en la Patagonia occidental. Habita de preferència en llocs umbríos i humits, encara que les “nalcas d'arena” viuen enterrades en arenals de la costa del Pacífic i s'ha postulat que podrien ser una atra espècie: G. arenaria Cheeseman ex Kirk.
Descripció
[editar | editar còdic]La nalca és una planta herbácea i acaule, en una altura que pot superar els quatre metros, de talle semisubterráneo carnoso i gros cridat "depe".
Les fulls o pangues són alternes lobuladas. La superfície dels fulls és de color vert obscur, poden sobrepassar el metro de diàmetro, en tacte asprós en passar la mà, per uns pèls grossos que presenten tant en el fes com en el envés, en unes nervaduras prominents, que solen ser de color rojós total o parcialment. Els pecíols o nalcas sobrepassen el metro de llarc, són grossos i estan coberts de espículas.
Les florés o caballitos es troben en un tipo d'inflorescència denominat bohordo, en flors unisexuales (monoicas) i hermafroditas.
El frut és una drupa de color roig anaranjado d'uns 2 mm de diàmetro.
Usos
[editar | editar còdic]Els peciols dels fulls són comestibles, fibrosos i en major o menor mida astringentes, pero presenten abundant aigua; i s'utilisen crus (en ensalades o consumit en forma similar a una fruta, generalment en sal) o en meladas o sucs. Tant el seu aspecte com el seu modo de consum assemblen la nalca al ruibarp (Rheum rhabarbarum) i en atres llengües esta planta és coneguda com a ruibarp de Chile, mentres que en el sur de Chile el ruibarp també es coneix com nalca alemana o nalca de ruibarp.
Els fulls són una part essencial en la preparació del curanto, plat tradicional de Chiloé i de part del suroest argentí, perque s'usen per a separar els ingredients i per a impedir que escape la calor des del clot fet en el terreny.
S'usa en la medicina popular en la finalitat de combatre febres en colocar fulls cuits en esquena i/o renyons; per a combatre regles abundants i doloroses; després de sometre's a decocció les seues tallos i rizomes ajuden a aliviar diarrees i hemorràgies (estos components en mesclar-se en sucre i vino tinto poden aliviar úlceres); ademés de que les flors són usades per a llavats vaginals i poden combatre's cremades en exsudats de rizomes i base del talle. Sumant-se a açò, també s'utilisa popularment per a tractar afeccions a les genives, dolor i ferides. Finalment, es descriuen propietats hemostáticas (disminuïx sagnat o hemorràgia), febrífugas (disminuïx la febra) i astringentes (contrau i endurix teixits orgànics).[1]
Entre atres usos es troba la seua utilisació per a la tinción de textilería mapuche.[2]
Composició química
[editar | editar còdic]Es va reportar una gran concentració de composts fenòlics, com els àcits p-cumárico, ferúlico, cafeico i trans-cinámico, cianidina, kaempferol, Kaempferol-3-glucósido, luteolina, naringenina, quercetina i quercetina-3-glucósido.[3][4]
Aspectes agronómicos
[editar | editar còdic]La nalca sol créixer en llocs humits i vores de cursos d'aigua degut que requerix de sols en abundants nutrients. Una característica a destacar és que és molt resistent a la fredor i és una espècie molt bona respecte a la fixació de nitrogen. El seu método de propagació és per llavors en almácigo estratificado en autumne, en una mescla de compost, terra àcida, turba amerada en 24 hores d'anticipació i arena.[5]
Espècie invasora
[editar | editar còdic]En algunes parts de Nova Zelanda, la nalca s'ha convertit en una plaga reconeguda; en Taranaki, en la costa occidental de l'Illa Nort, s'ha estés a zones ribereñas i llits de rius, penya-segats costers i màrgens de boscs,[6] colocant aixina a l'espècie en l'Acort Nacional de Plagues de Plantes. De conformitat en els artículs 52 i 53 de la Llei d'Bioseguridad, en Nova Zelandia constituïx delicte propagar, distribuir, difondre, vendre o oferir d'un atre modo a sabiendas la possessió.[7]
En Gran Bretanya, l'espècie va ser popular entre els jardiners durant décades, pero es va establir prou be, i a voltes va ser problemàtica, en els districtes occidentals, i semblava estar estenent-se.[8] En l'oest d'Irlanda, G. tinctoria és una espècie invasora important, en particular en l'illa de Achill i en la península de Corraun, en el comtat de Maig. Els seus grans fulls creen una densa ombra, impedint que atres espècies germinen o creixquen.
El ruibarp chilé està classificat en la Unió Europea com una espècie invasora preocupant per a l'Unió, i és illegal importar-ho, cultivar-ho o vendre-ho dins de l'UE.
En el Regne Unit, la planta va ser classificada en la Llista 9 de la Llei de Vida Selvada i Camp de 1981 com una espècie invasora. Si be seguia sent llegal cultivar en privat, es va fer illegal permetre que l'espècie s'estenguera fora dels llímits de la propietat privada, o sembrar-la deliberadament en un atre lloc.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gunnera tinctoria va ser descrita per (Molina) Mirb. i publicat en Systema Naturae, ed. 12 2: 637. 1767.[10]
- Etimologia
Les seues noms comuns nalca i pangue provenen del nom del seu peciol i del seu full, respectivament, que són préstams de les paraules en mapuche ngalka i pange o pangke, que també designen a estos òrguens i a la planta completa.
- Gunnera és el nom genèric otorgat en honor al botànic noruec Johan Ernst Gunnerus (1718-1773).
- tinctoria correspon al epítet llatío que significa “que teñir”.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Nalca, pangue, dinacio del Perú i Chile, nalcas del Perú i Chile, pangue del Perú i Chile, panke del Perú i Chile, raguayes del Perú i Chile; "Quirusilla" en el Sur de Bolívia.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències i notes
[editar | editar còdic]- ↑ Governe de Chile. «MHT, Medicaments Herbarios Tradicionals». Consultat el 3 de juny de 2025.
- ↑ «Nalca - espècies tintóreas de la flora nativa» (en és). Consultat el 2025-06-03.
- ↑ «Nalca | Centre de Desenroll d'Aliments i Nutracéuticos» (en és). Consultat el 2025-06-03.
- ↑ «Proximate Chemical Composition, Antioxidant Capacity and Antifungal Activity of Nalca ( Gunnera tinctoria )».Informació tecnològica.29(2)
- 185–194.ISSN 0718-0764.doi:10.4067/S0718-07642018000200185.Consultat el 2025-06-03.
- ↑ Governe de Chile. «MHT, Medicaments Herbarios Tradicionals.». Consultat el 3 de juny de 2025.
- ↑ «Gunnera tinctoria (giant rhubarb)». CABI Compendium. Consultat el 2024-05-10.
- ↑ «Communities for Communities: A New Newsletter from the Department of the Environment and Heritage».Australasian Plant Conservation: journal of the Australian Network for Plant Conservation.14(2)
- 24–24.ISSN 2202-5804.doi:10.5962/p.373029.Consultat el 2024-05-10.
- ↑ (2018-04-20) [1], Liverpool University Press, pp. 37–39. ISBN 978-1-83764-533-6.
- ↑ «Consolidated text: Commission Implementing Regulation (EU) 2016/1141 of 13 July 2016 adopting a list of invasive alien species of Union concern pursuant to Regulation (EU) No 1143/2014 of the European Parliament and of the Council». Consultat el 3 de juny de 2025.
- ↑ «Gunnera tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2014.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gardening for the Million. Alfred Pink, 2004 Project Gutenberg Literary Archive Foundation
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Gunneraceae.
Gunnera tinctoria en el Viccionari.
- Gunnera tinctoria
- “Gunnera tinctoria” en la Enciclopèdia de la flora chilena
- Imàgens
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gunnera tinctoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Gunneraceae
- Flora del sur de Sudamérica
- Flora d'Amèrica del Sur continental
- Flora de Chile
- Plantes medicinals
- Plantes comestibles
- Plantes ornamentals
- Plantes de clima templat marítim
- Plantes tintóreas
- Plantes herbáceas
- Plantes descrites en 1767
- Plantes descrites per Molina
- Plantes descrites per Mirbel
- Flora d'Amèrica