Distribuïdor (automòvil)
El distribuïdor és un element del sistema d'encés en els motorés de cicle Otto (motors de gasolina, etanol i gas) que distribuïx la corrent elèctrica d'alt voltage, procedent de la bobina d'encés, per mig d'un rotor en l'orde requerit pel cicle d'encés de cada u dels cilindres fins a les bugias de cada u d'ells.[1]
Esta corrent convertida en purna en aplegar al electrodo de la bugia produïx la combustió de la mescla que es troba comprimida dins del cilindre al final de la carrera de compressió, fent pujar la pressió en la cambra, espentant al pistón, cap a fòra, produint un treball útil transmés a la biela i després al cigonyal. Esta és la carrera d'expansió o d'explosió.
El primer distribuïdor ho va realisar l'empresa Delco (Dayton Ingineering Laboratories Co., fundada en Dayton, Ohio, per Charles Kettering i Edward A. Deeds en 1909[2]), del grup automotor General Motors. Hui en dia per motius de fiabilitat en el funcionament ha deixat de montar-se, donant lloc als encesos de tipo "Estàtic", DIS o de bobina individual.
Modo de funcionament del distribuïdor
[editar | editar còdic]
El rotor gira assentat sobre l'extrem superior de l'eix del distribuïdor, i en tant ho fa va efectuant successius enviaments de corrent a cada una de les bugias del motor.[1]
Esta acció es produïx en passar (no tocant) als punts metàlics de la tapa del distribuïdor en forma alternativa, en l'orde indicat, i a una velocitat tal que es puguen produir les quatre explosions en un regrés del mateix. Açò en un motor 4T de 4 cilindres significa que ha de girar a la mitat de les revolucions del motor, és dir quan el motor gira a 3000 rpm el distribuïdor gira a 1500 rpm, es produïxen 6000 purnes per minut, 1500 en cada cilindre.
El procediment per a produir en el sistema bobina-rotor-bugia la purna d'alta és interrompre per mig del ruptor o "platí", la corrent del circuit de baixa de la bobina, sincronisat en el mecanisme de distribució. Per això el ruptor es troba estajat dins del distribuïdor en unes levas en número tal que produïxen les purnes indicades en el paràgraf anterior.
Dita corrent és transportada pels denominats cables de bugia i és rebuda per elles per a produir l'explosió o combustió dins de cada cilindre. A la seua volta, la corrent rebuda pel distribuïdor prové de la bobina d'ignició, que es troba conectada a la conexió central de la tapa de dit distribuïdor, per mig d'un cable de característiques similars als anteriorment mencionats.[1]
L'orde d'encés més usual per al tipo de motor més popular, el de quatre cilindres en llínea, és 1-3-4-2, sent el "1" normalment el més propenc a la distribució i el "4" el més alluntat, situat al costat del volant motor.[3]
Tamany i materials que ho conformen
[editar | editar còdic]Les seues dimensions varien segons el tamany del distribuïdor al com s'acopla, guardant proporcions —per regla general— en el tamany del distribuïdor en a on es troba assentat. Pot oscilar entre 3 a 10 cm, en el seu llarc; i 2 a 4 cm, en el seu ample.
El material en el qual està construït és plàstic (símil baquelita) de molt alta durea i resistència al calor. Després conta en una placa de bronze, subjecta al plàstic per un engarzar i un reblone, i finalment —en la seua part posterior— una peça d'acer (de forma cilíndrica i aplanada en un extrem), que complix la funció de fer contacte en la placa de bronze mencionada anteriorment i també actuar de trava per a que el rotor quede ben subjecte al lloc en a on va assentat, és dir a l'extrem superior del eix del distribuïdor.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Distribuidor (automóvil)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.