Anar al contingut

Diospyros blancoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Starr 980601-4322 Diospyros discolor.jpg
mabolo (Diospyros blancoi)

El mabolo (Diospyros discolor), també conegut com amaga,[1] camagón,[1] ébano negre de Filipines,[1] tulang,[1] fruta de manteca o poma velluda, és una planta del gènero Diospyros, dels arbres d'ébano i caquí, Diospyros. És originària de les Filipines, a on el nom "kamagong" es referix a l'arbre i "mabolo" a la fruta. En Palaos (Micronesia) és coneguda com matib. En Cebú, Filipines, se li crida barangay. En Bangladés es coneix com bilati gab. Ha segut introduït des de el XIX en Malàsia i Java. Es troben a voltes també en Sri Lanka.

Frut

[editar | editar còdic]

El seu frut comestible està cobert per una pell fina i aterciopelada, que sol ser de color castany rojós, i és suau, cremoso, de polpa rosada, que conté calcio, vitamina B, ferro, proteïnas i composts fenòlics antioxidants, pero pel seu aroma a formage, considerat desagradable, és subutilizado per al consum humà i freqüentment utilisat per a alimentar animals domèstics. Actualment s'usa per a fabricar coques i galletes.[2]

Cultiu

[editar | editar còdic]

És un arbre tropical dioico, que creix be en una diversitat de sols, des del nivell de la mar fins als 2.400 M d'altitut. Els arbres llavor normalment se sembren a 10 o 15 metros de distància, pero es poden plantar a 8 o 10 metros l'u de l'atre. Es necessita una bona distribució de la precipitació a través de l'any. Els arbres que creixen des de llavors poden tardar de 6 o 7 anys per a donar frut, pero els que es propaguen per estacas produïxen fruts en 3 o 4 anys. És un arbre molt productiu. En Puerto Rico es produïx entre agost i octubre. , per a distinguir-la de la« eloqüència ».

El fet de que les frutes varien en gran mida -en forma, color, sabor i vellosidad- sugerix que hi ha una gran diversitat genètica en la planta. Existixen cultivares sense llavors, i són molt ventajosos ya que en les varietats normals les llavors grans ocupen un volum considerable de la fruta.

Fusta

[editar | editar còdic]

La seua fusta és molt densa i dura i és famós pel seu color obscur. De la mateixa manera que moltes atres fustes molt dures, a voltes es diu "fusta de ferro".[2] Productes acabats de fusta kamagong, tals com a mobles fins i decoratius són exportats. També és popular per a fabricar instruments usats en l'entrenament d'arts marcials i esgrima.

Us medicinal

[editar | editar còdic]

En laboratori s'ha comprovat l'efectivitat com antiinflamatorios d'extractes d'esta planta, que també varen aliviar la bronquitis alèrgica asmatiforme[3] i varen actuar com analgésicos. Extractes etanólicos dels fulls varen mostrar efectes antidiarreicos i antimicrobianos.[4][5]

Protecció

[editar | editar còdic]

És una espècie en perill d'extinció i està protegida per la llegislació de Filipines, sent illegal exportar fusta kamagong sense un permís especial de la Direcció de Boscs del Departament de Mig ambient i Recursos Naturals.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Diospyros discolor va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1108–1109. 1806.[6]

Etimologia

Diospyros: nom genèric que prové de (διόσπυρον) del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra", "blat" per lo que significa originalment "gra o frut de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un diósp¯yros –un arbre en menuts fruts comestibles de huesecillo dur–, el que segons sembla és l'almez (Celtis australis L., ulmáceas), i Plinio el Vell (27.98) i Dioscorides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = #sement, llavor, i que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[7][8]

discolor: epítet llatío que significa "en dos colors"[9]

Sinonímia
  • Cavanillea mabolo Poir.
  • Cavanillea philippensis Desr.
  • Diospyros blancoi A.DC.
  • Diospyros durionoides Bakh.
  • Diospyros mabolo (Poir.) Roxb. ex Lindl.
  • Diospyros mabolo Roxb. ex J.V.Thomps.
  • Diospyros malacapai A.DC.
  • Diospyros merrillii Elmer
  • Diospyros philippensis (Desr.) Gürke
  • Diospyros utilis Hemsl.
  • Embryopteris discolor (Willd.) G.Don
  • Mabola edulis Raf.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pobar, Regucivilla A. (2013) "Enhancing the Use of Value-Added Products from Underutilized Fruit of the Endangered Mabolo (Diospyros blancoi) Tree"; International Journal of Environmental and Rural Development 2013 4-1: 100-105.
  3. ↑ Kyoung-Youl Lee, Ju-Young Jung, Pixe-Young Lee, Dayoung Jung, Eun-Sang Cho and Hwa-Young Són (2011) "Diospyros blancoi Attenuates Asthmatic Effects in a Mouse Model of Airway Inflammation"; Inflammation 35 (2): 623-632. DOI: 10.1007/s10753-011-9354-0
  4. ↑ Ragasa, C. I.; Puno, M. R. A.; Sengson, J. M. A. P.; Shen ChienChang ; Rideout, J. A.; Raga (2009) "Bioactive triterpenes from Diospyros blancoi"; D. D. Journal Natural Product Research 23 (13): 1252-1258. ISSN 1478-6419
  5. ↑ Sariful Islam Howlader; Muhammad Shahdaat Bin Sayeed; Maizbha Uddin Ahmed; Abdul Kader Mohiuddin; Zubair Khalid Labu; Sm Faysal Bellah & Mohammad Safiqul Islam (2012) "Characterization of Chemical Groups and Study of Antioxidant, Antidiarrhoeal,Antimicrobial and Cytotoxic activities of ethanolic extract of Diospyros blancoi (Family: Ebenaceae) Leaves"; Journal of Pharmacy Research 5 (6): 3050-3052.
  6. ↑ «Diospyros discolor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de març de 2015.
  7. ↑ Michael L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
  8. ↑ Diospyros en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  9. ↑ En Epítets Botànics
  10. ↑ Diospyros discolor en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Brummitt, R. K. 2005. Report of the Committee for Spermatophyta: 57. Taxon 54(4): 1093–1103.
  8. Knapp, S. & M. G. Gilbert. 2002. (1548) Proposal to conserve the name Diospyros discolor against Cavanillea philippensis (Ebenaceae). Taxon 51(3): 579–580.
  9. Zamora Villalobos, N., Q. Jiménez Madrigal & L. J. Poveda Álvarez. 2004. Arbres Costa Rica 3: 1–556. INBio, Sant Dumenge d'Heredia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diospyros_blancoi&oldid=669852»