Anar al contingut

Dilató

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dilató és una partícula hipotètica que apareix principalment en teoria de cordes. També apareix en la teoria de Kaluza-Klein quan en la compactificació es varia el radi de la dimensió extra.

És la partícula associada a un camp escalar Φ en teories modificades de gravitació. En la relativitat general estàndar, la constant de Newton G és constant (o lo que és lo mateix, la massa de Planck és constant). Si es "promou" esta constant a un camp dinàmic, lo que s'obté és un dilató.

D'esta manera, en les teories tipo Kaluza-Klein tals com les teories de cordes, quan es realisa la reducció dimensional, la massa de Planck varia proporcionalment a una potència del volum de l'espai compactificado. Aixina és com el volum pot convertir-se en un dilató en la teoria efectiva en baixes dimensions.

Encara que la teoria de cordes incorpora la teoria de Kaluza-Klein de manera natural, és usual que els desenrolls perturbativos de les teories de cordes continguen dilatones en les 10 dimensions en que es definixen. No obstant, la teoria M no sembla incloure el dilató en el seu espectre si no és compactificada. De fet, el dilató en la Teoria de cordes de Tipo IIA és precisament el radión de la teoria M en una dimensió compactificada en un círcul, mentres que el dilató de la Teoria de corda heterótica I8xE8 és el radión per al model de Hořava–Witten.

Ademés, també existix un dilató en la full d'univers CFT de les teories de cordes. La funció exponencial del seu valor esperat en el buit determina el seu constant d'acoplament g com ∫R = 2πχ per a fulls d'univers compactes per mig del teorema de Gauss-Bonnet i la característica de Euler χ = 2 − 2g, en a on g és el genus (número de torres o clots en la superfície que dibuixa el full d'univers).

g=exp⁡(⟨ϕ⟩)

Aixina, tenim que la 'constant' d'acoplament és una variable dinàmica en les teories de cordes. En contrast, açò no succeïx en les teories quàntiques de camps. En tant la supersimetria estiga trencada, tals camps escalares poden prendre valors arbitraris (són l'espai moduli). No obstant, el rompimiento de supersimetria usualment crea una energia potencial per als camps escalares i estos es localisen prop d'un mínim que en principi deuria poder calcular-se per mig de l'enfocament de cordes.

El dilató actua com l'escalar de la teoria de Brans–Dicke, en l'escala de Planck efectiva que depén tant de la tensió de les cuerdo com del camp dilatóico.

La partícula associada al dilató en supersimetria (el seu supercompañera) es coneix com dilatino. El dilató es combina en l'axió per a formar un camp escalar complex.

Acció dilatònica

L'acció de gravetat dilatònica és

∫dDx−g[12κ(ΦR−ω[Φ]gμν∂μΦ∂νΦΦ)−V[Φ]].

Esta és la generalisació de la teoria de Brans–Dicke, que rivalizó per un temps en la relativitat general.

Referències