Dialectes del japonés

Mapa dels dialectes del japonés.

l'idioma japonés posseïx un grup de dialectes regionals (方言, hōgen^?) que s'han produït en passar del temps per factors com el terreny montanyós, el tindre moltes illes i l'aïllament tant intern com a extern ; la llengua franca de Japó és cridat com kyōtsūgo (共通語, 'kyōtsūgo'^? ”llenguage comú”) o hyōjungo (標準語, 'hyōjungo'^? ”llenguage estàndar”), i està basat principalment en el dialecte de Tòquio, capital de Japó, en detriment dels atres dialectes. Els dialectes són coneguts en el sufix -ben (弁, 辯, '-ben'^? per eixemple, “Ōsaka-ben” [dialecte d'Osaka]) i a voltes cridats com -kotoba (言葉 , '-kotoba'^? per eixemple, “Kyō-kotoba” [dialecte de Kyoto]).

La principal forma de distinció dels dialectes del Japonés és en :東京式 Tòquio shiki (tipo Tōkyō) i 京阪式 Keihan shiki (tipo Kyoto-Ōsaka) dins dels quals hi ha moltes subdivisions. ^{cita requerida}

De la mateixa manera que ocorre en l'idioma espanyol, que posseïx variants en diverses regions dels països hispanohablante, l'idioma japonés té variants d'una mateixa paraula o expressió. Per eixemple:

• -ai o -oi → -ee, com en dekinai → dekinee o sugoi → sugee
• Canvie de la R: wakaranai → wakan'nai → wakan'nee
• -ui →-ii com en Akarui→ Akarii

Dialectes

Japonés oriental

• Hokkaidō-ben: El dialecte d'Hokkaidō, considerat d'orige recent, té prou influencia en el Tōhoku-ben. No posseïx moltes diferències en el japonés estàndar, pero té poques diferències en les paraules de gènero, varis regionalismes i alternatives al verp desu (ser). Algunes paraules típiques d'este dialecte són: ふどず（igual), どんぶ （dormir), おもしい (divertit) i ほれ (esta expressió significa sent).
• Tōhoku-ben: De la regió noreste d'Honshu, esta família de dialectes tenen grans diferències en el japonés estàndar. Posseïxen una homofonia en les vocals /i/ i /o/ (sushi i shishi [lleó] són homòfons); també posseïxen una nasalisació en la “g”.És conegut este Dialecte pel seu eslògan がんばっぺ！(Ganbappe! Que significa ¡Treballem dur!) des de que el terremot i tsunami del 2011 va ocórrer.

En Yamagata s'usen expressions com: Arigatousama(Gràcies), oshousima (gràcies), migi ni muzaru (gira a la dreta) i hidari ni muzaru (gira a l'esquerra). Ademés ～ない és reemplaçat per mizenkei＋ん.

• Kantō-ben: És el parlat en la regió de Tòquio i les seues afores, els dialectes de l'est de la regió estan influenciats en el Tōhoku-ben en la nasalisació dels térmens afegint en un dakuten; pero els dialectes de l'oest estan caent en desús pel japonés estàndar per la seua similitut.
• Tōkai–Tōsant- Ben: Dialecte dividit en tres grups: Nagano-Yamanashi-Shizuoka, Echigo i Gifu-Aichi. En este últim grup descolla el Nagoya-ben, parlat en Nagoya i semblança al Kansai-ben en l'entonament, pero en l'accent del dialecte de Tòquio. En este dialecte calent es diu あっちぇ (Atche), vosté es diu なぁ～ (Naa) en lloc de あなた (Anata) com en el dialecte estàndar, じゃない (Janai) es canvia per じゃん (Jan) que signifiquen no ho és, per a les órdens en un to suau s'usa 〜りん en la raïl de la forma 〜ます, com per eixemple quan es va a dir mira això es diu あれみりん (Llaure mirin); en els verps kuru i suru es tornen shirin (en el verp suru) i kirin (en el verp kuru).
• Hachijō-ben: Este chicotet grup de dialectes parlats en les illes al sur de Tòquio té similituts lexicals en el dialecte de Kyushu i inclús en les llengües de Ryūkyū. És considerat una branca independent per les seues característiques, ple de paraules que ya no s'usen actualment.

Japonés occidental

Esta branca de dialectes té una major diferenciació en el japonés estàndar, més distintiu al dels dialectes orientals. Per eixemple, estos dialectes usen el verp “estar” com おる (oru) en lloc de いる (iru) o l'us de ん (n) com a negatiu en lloc de ない (Nai), “no anar” es diu 行かん (ikan) en lloc de 行かない (ikanai) en el japonés estàndar. En alguns estos dialectes s'usa la forma どす(Dosu) en lloc de です(Desu), はる(Haru) s'usa per a posar verps en el seu estil formal,ます seria el seu equivalent en el dialecte estàndar.

• Hokuriku-ben: En este grup destaquen el Toyama-ben, i el Fukui-ben, considerat un dialecte rural (per eixemple, “sí” en este dialecte es diu hoya hoya (en lloc de sou dona en l'estàndart).
• Kansai-ben: Grup numerós de dialectes parlats en la regió de Kansai. Este a diferència del Japonés estàndar té vocals fortes, en alguns casos el sò de la /s/ es canvia pel de la /h/ com en la forma negativa de la forma masu que en el dialecte de Tòquio és -Masen pero en este dialecte és -Mahen,en zones rurals els sons de la /z,d,r/ es confonen. El Dialecte kansai és molt usat en la comèdia japonesa. Entre este dialecte es troben:
  • Osaka-ben: Este dialecte es confon en el Kansai-ben i viceversa. Destaca l'us de la partícula で (de) al final de l'oració en lloc de la partícula よ(Yo) la qual és usada per a indicar émfasis, i de la paraula あかん (akan) en lloc de だめ (dona'm) o いけない (ikenai) en l'estàndart que és el verp modal tindre que....
  • Kyoto-ben: Variant melòdica del Kansai-ben. Usa les terminacions -taharu, -teharu, -yasu i -dosu en els verps. Per eixemple, “benvingut” en Kyoto-ben és oideyasu (おいでやす) en lloc de irasshaimase (いらっしゃいませ) en el japonés estàndar.
  • Kōbe-ben: Es distinguix de la conjugació del present progressiu en -ton o -tō; per eixemple, “¿Qué estàs fent?” en japonés estàndar és Nani shite iru?, en Kobe-ben és Nani shiton? o Nani shitōn?.

• Chūgoku-ben: Els més coneguts són Hiroshima-ben i Yamaguchi-ben, plagat de diptongos i iōon, i l'us freqüent de la “ch”.

• Unpaku-ben: Comprén les antigues províncies d'Izumo i Hoki. Consistix en dos dialectes rurals, sent el més conegut en Izumo-ben. En este dialecte ダンダン (Donen donen) s'usa en lloc de どうも (Doumo) que significa 'gràcies', increible es diu がいな (Gaina) i 'quí' es diu だあ (Daa).

• Shikoku-ben: Grup de dialectes parlats en esta illa. El més conegut és el Dialecte Iyo, en a on s'usa la partícula が (ga) com a partícula interrogativa; Ademés:

• • おる(oru) reemplaça a いる(iru)
  • ～とる(toru) reemplaça a ～ている(teiru)

Si わい(wai) és posada al final d'una oració, esta paraula donarà émfasis

Kyushu

• Hōnichi-ben: Parlat en les antigues províncies de Buzen, Bungo i Hyuga. El més conegut és el Miyazaki-ben, l'entonament de la qual és molt diferent de l'estàndart.
• Hichiku-ben: Parlat en les antigues províncies d'Hizen, Figa, Chikuzen i Chikugo. Els més coneguts són el Hakata-ben (parlat en Fukuoka, Saga-ben i Tsushima-ben, ininteligible en l'estàndart ha tingut préstams del idioma coreà.

En este dialecte: La partícula よ(yo) es reemplaça en ばい(bai). La partícula を(o) es reemplaça en ば (ba)

• Satsugū-ben: Parlats en les antigues províncies de Satsuma i Osumi. El Satsuma-ben és considerat el més ininteligible dels dialectes japonesos, per un vocabulari i modo de conjugació diferent a l'estàndart. La còpula だ(Dona) es reemplaça per じゃ(Ja), esta usa els adjectius ka, l'us de partícules en est és diferent, per eixemple:

• が(Ga) és usat en lloc de の(No) per a indicar pertinença
• と(To) és usat en lloc de よ(Yo) per a indicar émfasis　

Japonés parlat en les illes Ryukyu

Cridat pels locals ウチナーヤマトゥグチ (uchinaa yamatuguchi) que significa: Japonés de Okinawa i pesar de que les llengües ryukyuenses (parlades en la prefectura de Okinawa i les illes del sur de la prefectura de Kagoshima) són considerades un idioma independent i no un dialecte del japonés, constituïxen una branca de les llengües japónicas. Abdós llengües són considerades totalment ininteligibles, encara que s'ha desenrollat un dialecte cridat japonés okinawense, que és més propenc al japonés estàndar, pero influenciada en les llengües ryukyuenses. Per eixemple, per a saludar en japonés es diu kon'nichiwa, pero en okinawense es diu haisai.