Dialectes del català

La divisió dialectal del català/valencià és la forma en la que es dividix a les diferents parles dels territoris a on es parla esta llengua. La llengua comprén un alcanç geogràfic d'aproximadament 50.000 km²cita requerida distribuïts entre Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la Franja d'Aragó, el comtat del Rosselló i la ciutat sarda del Alguer.[1][2]
Orige
En 1861, Manuel Milá i Fontanals va propondre la divisió dialectal de la llengua en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. Els dialectes no es poden delimitar en exactitut perque entre uns i uns atres sempre hi ha una franja de transició més o menys àmplia, llevat en les illes.
Es tracta de dialectes de transició fins a les llengües veïnes com el ribagorzano i el patués (cap a l'aragonés) i el parla capcinés (dins del català septentrional, cap a l'occità). Ademés, cap dialecte és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Aixina que, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes, sent els dos grans blocs l'oriental i occidental.
Hi ha dialectes desapareguts com el menorquín de Fort-de-l'Eau (Argèlia), el mallorquí d'Argentina, el mahonés de Florida, el valencià de Múrcia i el català de la burguesia i les classes altes de les principals ciutats de Cerdenya, Sicília i Nàpols, dels quals queden restants en el sardo, el siciliano i el napolitano.
Un cas especial és el de l'interferència entre dialectes no fronteriços per repoblament en mallorquins al sur de la Comunitat Valenciana en l'Edat Moderna, que ha donat lloc al valencià salat de Tárbena i Vall de Gallinera.
Divisió dialectal
Plantilla:Dialectes del català
Número de parlants
La següent taula mostra la població que té el català com a llengua materna, en els dialectes orientals i occidentals, en senyes de 2004:[3]
| Oriental | Parlants | Occidental | Parlants |
|---|---|---|---|
| Comarques Gironines | 262300 | Terres de l'Ebre | 103900 |
| Comarques Centrals | 211500 | Àmbit de Ponent | 169300 |
| Àmbit metropolità Barcelona | 1022800 | Alt pirineu | 34300 |
| Camp de Tarragona | 145300 | Comunitat Valenciana | 1422590 |
| Illes Balears | 479140 | Franja de Ponent | 45000 |
| Andorra | 61975 | ||
| Total oriental | 2121040 (54%) | Total occidental | 1837065 (46%) |
Variacions dialectals
Algunes chicotetes zones de domini llingüístic es caracterisen per la presència d'una determinada variació dialectal pròpia del lloc, sense aplegar a constituir un verdader dialecte (ya que el restant de les característiques les compartix en les del territori circumdant).
Illes Balears: Consell Insular de Menorca:
Consell Insular de Mallorca (Illa de Cabrera i Parc nacional marítim-terrestre de l'Archipèlec de Cabrera):
Consell Insular d'Eivissa i Consell Insular de Formentera:
Bibliografia
- (català) Joan Veny, Els parlars catalans-Síntesi de dialectologia catalana, Moll, 2002, pp. 122-136
Referències
- ↑ Llengua romànica parlada a Catalunya, així com als Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià. - Diccionari Normatiu del Valencià, Acadèmia de la Llengua Valenciana (en valencià)
- ↑ «Diccionari - GDLC | diccionari.cat» (en ca). www.diccionari.cat. Consultat el 2022-11-08.
- ↑ Senyes compilados a partir del número total de parlants per regió i del percentage que té el català com a llengua materna, i les senyes compilados en el blog Disponibilitat Permanent.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialectos del catalán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.