Anar al contingut

Diòcesis del Pont

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Diòcesis del Ponto»)

La diócesis del Ponto (en latín: Dioecesis Pontica, en griego: Διοίκησις Πόντου/Ποντικής: Διοίκησις Πόντου/Ποντικής) va ser una diòcesis de l'imperi Romà tardà que comprenia les províncies del nort i orient d'Àsia Menor fins a la frontera en l'imperi sasánida en Armènia.[1]

La diòcesis va ser establida despuix de les reformes de Dioclecià, i la seua vicarius, es emcontraba en Amaseia, subordinat al prefecto del pretori de Orienter. Les seues forces militars, front a l'amenaça sasánida, eren manades pel dux Ponti et Armeniae fins a mediats del V quan varen passar a tindre dos duces diferents.

La diòcesis va incloure 12 províncies: Bithynia, Honorias, Paphlagonia, Helenopontus, Pontus Polemoniacus, Galatia I, Galatia II (Salutaris), Cappadocia I i Cappadocia II, Armènia I, Armènia II, Armènia Maior i els principats autònoms armenis (Satrapiae) en l'àrea de Sophene. En la vora noreste de la Mar Negra, les ciutats de Nitike, Pitiyus, i Dioscurias varen ser part de la diòcesis fins al VII.

Justinià I va crear un nou magister militum per Armeniam per a la frontera armènia. Les reformes de Justinià també varen abolir la diòcesis en 535, i el seu vicari va ser reconvertit en governador de Galacia I. En 536, es varen afegir les províncies d'Armènia III i Armènia IV. Els resultats de dita reforma no varen ser satisfactoris, sent la diòcesis restablida en 548 fins a la seua tongada pels themata d'Armeniakon i Opsikion a finals del sigle VII.

Referències

  1. ↑ (1991) Kazhdan, Alexander (ed.). Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, p. 1697. ISBN 978-0-19-504652-6.