Diòcesis del Pont
La diócesis del Ponto (en latín: Dioecesis Pontica, en griego: Διοίκησις Πόντου/Ποντικής: Διοίκησις Πόντου/Ποντικής) va ser una diòcesis de l'imperi Romà tardà que comprenia les províncies del nort i orient d'Àsia Menor fins a la frontera en l'imperi sasánida en Armènia.[1]
La diòcesis va ser establida despuix de les reformes de Dioclecià, i la seua vicarius, es emcontraba en Amaseia, subordinat al prefecto del pretori de Orienter. Les seues forces militars, front a l'amenaça sasánida, eren manades pel dux Ponti et Armeniae fins a mediats del V quan varen passar a tindre dos duces diferents.
La diòcesis va incloure 12 províncies: Bithynia, Honorias, Paphlagonia, Helenopontus, Pontus Polemoniacus, Galatia I, Galatia II (Salutaris), Cappadocia I i Cappadocia II, Armènia I, Armènia II, Armènia Maior i els principats autònoms armenis (Satrapiae) en l'àrea de Sophene. En la vora noreste de la Mar Negra, les ciutats de Nitike, Pitiyus, i Dioscurias varen ser part de la diòcesis fins al VII.
Justinià I va crear un nou magister militum per Armeniam per a la frontera armènia. Les reformes de Justinià també varen abolir la diòcesis en 535, i el seu vicari va ser reconvertit en governador de Galacia I. En 536, es varen afegir les províncies d'Armènia III i Armènia IV. Els resultats de dita reforma no varen ser satisfactoris, sent la diòcesis restablida en 548 fins a la seua tongada pels themata d'Armeniakon i Opsikion a finals del sigle VII.
Referències
- ↑ (1991) Kazhdan, Alexander (ed.). Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, p. 1697. ISBN 978-0-19-504652-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis del Ponto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.