Diòcesis de Vorešov
La diòcesis de Vorešov, de Karšraïm, de Wersovia, de Wersomia o de Wersonia (en latín: Dioecesis Wersoviensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Lituània. Va ser suprimida en 1260. Es tracta d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Riga.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en les regions habitades pels karšuvianos en Samogitia i Lituània Menor.
La sèu de la diòcesis es trobava en la hui inexistent localitat de Karšraïm (Vorešov habitualment es considera una corrupció de Karšraïm).
Història
La diòcesis va ser erigida en la primera mitat del XIII quan, despuix de les cridades Creuades bàltiques, la regió bàltica es va convertir al cristianisme. Les creuades bàltiques varen ser mampreses pels reis catòlics de Suècia i Dinamarca i les órdens Teutònica i Livonia contra els pobles pagans de l'Europa nort-oriental i la conca del mar Bàltica.
En 1199 Albert von Buxthoeven va ser nomenat per l'arquebisbe Hartwig II d'Hamburc-Bremen per a cristianizar els països bàltics. Albert va escomençar la seua tasca recorrent el Sacre Imperi Romà Germànic, predicant una creuada contra els països bàltics, i per a això va contar en l'ajuda d'una bula papal que declarava que lluitar contra els pagans bàltics era del mateix ranc que participar en una creuada a Terra Santa. Encara que va desembarcar en la desembocadura del Duina en 1200 en només 23 barcos i 500 soldats, els esforços del bisbe varen assegurar un fluix constant de reclutes. Els primers creuats solien aplegar per a lluitar durant la primavera i retornaven a les seues llars en autumne. Per a garantisar una presència militar permanent, en 1202 es va fundar l'Orde dels Germans Livonios de l'Espasa.
El 22 de setembre de 1236 va tindre lloc la Batalla de Saule en la frontera nort del "País del Sol", en la que les tropes samogitias i semigalias liderades per Vykintas varen destruir l'eixèrcit creuat combinat. El 17 de setembre de 1237, referint-se a la bula del papa Gregorio IX del 28 de febrer de 1234, el llegat papal Guillermo de Mòdena va determinar els següents llímits de les diòcesis de Curlandia i Semigalia: la diòcesis de Curlandia incloïa l'àrea entre entre els rius Nemunas i Venda fins a Samogitia, aixina com les regions entre els llímits d'Abava, Venda i Semigalia; tot el restant de Semigalia i els districtes de Kurusu entre Nemunas i Daugava a un costat del riu Neris varen permanéixer en la diòcesis de Semigalia.
En la primavera de 1251 el maestre de l'Orde de Livonia, Andreas von Stirland, despuix de reconciliar-se en el líder lituà Mindaugas, li va oferir que es convertira al cristianisme, prometent-li entregar-li a canvi la corona real. El papa Inocencio IV va declarar que Lituània pertanyia a la Santa Sèu baix el patrocini de Pedro, i va delegar al gran maestre livonio per a coronar a Mindaugas com a rei de Lituània. En Riga es varen fabricar dos corones d'or per al rei i la seua esposa Marta. El bisbe de Kulm en Prusia va ser invitat a participar en la cerimònia de coronació. El 21 d'agost de 1253 el papa Inocencio IV va confirmar a l'Orde de Livonia les terres que li havia entregat el rei lituà Mindaugas en motiu de la seua coronació: tot Karšraïm (en lituà Vorešov) i Vanga, aixina com la mitat dels territoris de Dainava i Raseiniai [en el document: Raseiņiem (Rasseyene), Laukuvas (Lukowe), Betigalas (Betegalle), Arjogalas (Eregalle) i Dainavas (Deynowe), pero tot Kuleni, Karšuvu, Kraž@i (Crase), Nadravu (Nederowe), Veizi (Weyze o Weyse) i Vangu (Wange)].[1] El papa Inocencio IV també va ordenar a l'arquebisbe Alberto II de Livonia i Prusia consagrar i juramentar al germà Cristian (Krišjāni en letonio) de l'Orde Teutònica com a bisbe de Lituània, d'acort en els desijos del rei Mindaugas. El 12 de març de 1254, Mindaugas va concedir al bisbe Cristian la (segona) mitat de les terres de Raseiņiem (Rassegene), Betigalas (Betegallen) i Laukuvas (Lokowe).[2]
El 20 de giner de 1255 el papa Alejandro IV va prendre baix la seua protecció la recent erigida arquidiócesis de Riga en la "Illa de Livonia" junt en els bisbat sufragáneos subordinats a ella, entre els que es menciona el bisbat de Vorešov.[3][4]
En la primavera de 1259 l'Orde Teutònica va construir el Castell de Sant Jorge (Georgenburg) per a sometre a Karšraïm, situat en lo que hui és Jurbarkas. Els samogitios varen construir la seua fortalea en el castre de Kalnenai, prop del castell dels creuats. En l'any 1260 va tindre lloc la Batalla de Jurbarkas entre les dos fortalees. En 1260 el papa Alejandro IV va confirmar els drets de l'Orde Teutònica sobre dos terços del territori de Curlandia, aixina com els drets sobre les terres rebudes com regale vassall del rei lituà Mindaugas i del bisbe lituà Cristian.
El 13 de juliol de 1260 les tropes samogitias varen derrotar a les forces combinades dels cavallers teutònics i l'Orde Livonia en la Batalla de Durbe, obligant a l'orde a abandonar temporalment Karšraïm. En 1261 Mindaugas va prendre Samogitia baix el seu govern, va renunciar al cristianisme i a l'unió en l'Orde de Livonia, desapareixent la diòcesis de Vorešov o Karšraïm.
Referències
- ↑ (en letonio) Līguma latīniskais teksts [1] archivat en Wayback Machine.: ...Nomina autem terrarum sunt hec: Rasseyene medietatem, Lukowe medietatem, Betegalle medietatem, Eregalle medietatem, Deynowe medietatem, Kulene totum, Karsowe totum, Crase totum, Nederowe totum, Weyze totom, aliud Weyse totum, Wange totum. (Datum in Lettowia in cúria nostra anno domini MCCLIII mense Juliol).
- ↑ (en llatí) [2] [3] archivat en Wayback Machine.: Mindowe, dei gratia rex Lettowiae, omnibus Christi fidelibus, ad quos praesens scriptum pervenerit, salutem in domine Ihesu. Universitatem vestram scire volumus, quod nos de maturo consilio nostrorum, recepimus venerabilem patrem, dominum Christianum, quem consecrari postulavimus in episcopum regni nostri, mittentes ipsum in corporalem possesionem, assignantes etiam eidem pro dote Rassegene mediatatem, Betegallen mediatatem, Lokowe mediatatem; in cuius rei perhennem memoriam praesentem paginam sigillo nostro fecimus communiri. Acta sunt haec praesentibus et consentientibus filiis nostris Replen et Gerstuchen, Parbsen, fideli nostro, anno domini millesimo ducentesimo quinquagesimo quarto, quarto idus Martii.
- ↑ (en llatí) In insula Livonie: Archiepiscopatus Rigensis fuit per dominum Alexandrum papam primer anno sui pontificatus de novo creatus qui sequentes habet suffraganeos: Osiliensem, Tarbatensem, Curoniensem, Wironiensem, Culmensem, Warmiensem, Pomezaniensem, Sambiensem, Ruthenensem, Wersomensem.
- ↑ (en alemà) DIE PÄPSTLICHEN KANZLEIORDNUNGEN VON 1200-1500. GESAMMELT UND HERAUSGEGEBEN VON DR MICHAEL TANGL. Innsbruck, 1894. - 13. lpp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Veršov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.