Diòcesis de Trogir
La diòcesis de Trogir o de Tragurium (en latín: Dioecesis Traguriensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en les actual Croàcia. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Spalato. Va ser suprimida el 30 de juny de 1828 i restaurada com diòcesis titular en 1933 com a diòcesis de Trogir o de Tragurium. Des del 12 d'agost de 1996 el seu bisbe titular és Pierre Farine.[nota 1]
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la costa del mar Adriático entorn a la ciutat de Trogir.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Trogir (Traù en italià), en a on la catedral era l'iglésia de Sant Lorenzo, actualment pertanyent a l'arquidiócesis de Split-Makarska.
Història
La diòcesis de Tragurium va ser eregida en el XI i era sufragánea de la arquidiócesis de Spalato.[1][2]
En 1123 la ciutat de Tragurium o Trogir va ser conquistada i casi completament destruïda pels sarracenos, per lo que varen seguir uns 30 anys de sèu vacant. No obstant, Trogir es va recuperar despuix d'un curt periodo experimentant una poderosa prosperitat econòmica durant els sigles XII i XIII.
L'1 de maig de 1298 va cedir part del seu territori per a l'erecció de la diòcesis de Šibenik o Sebenico per mig de la bula Sacrosancta Romana del papa Bonifacio VIII.
En 1420 va escomençar un llarc periodo baix control veneciano. En la caiguda de Venècia en 1797 Trogir va passar a formar part del Imperi austrohúngaro que va tindre el control de la ciutat fins a 1918, llevat durant l'ocupació de la ciutat per part de França entre 1806 i 1814.
La diòcesis va ser suprimida pel papa León XII per mig de la bula Locum beati Petri del 30 de juny de 1828;[3] 11 parròquies varen ser anexades a la propenca diòcesis de Šibenik, mentres que la part sudoriental, composta per 9 parròquies, va passar a la arquidiócesis de Spalato, que, per mig de la mateixa bula va ser degradada a diòcesis simple, sufragánea de l'arquidiócesis de Zadar. En aquell llavors, tot el Regne de Dalmacia formava part de l'Imperi austrohúngaro, que desijava una única sèu arzobispal i metropolitana per al país. La bula va ser promulgada en Trogir l'11 d'abril de 1830.[4]
Diòcesis titular
Des de 1933 Trogir figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Trogir o de Tragurium. Des del 12 d'agost de 1996 el seu bisbe titular és Pierre Farine, bisbe auxiliar emèrit de la diòcesis de Lausana, Ginebra i Friburgo.
Notes
- ↑ Bisbe auxiliar emèrit de Lausana, Ginebra i Friburgo.
Referències
- ↑ "Diocese of Trogir (Traù)" Catholic-Hierarchy. org. David M. Cheney. Retrieved February 29, 2016
- ↑ "Titular Episcopal See of Trogir" GCatholic. org. Gabriel Chow. Retrieved February 29, 2016
- ↑ (en llatí) Bula Locum beati Petri, en Raffaele de Martinis, Iuris pontificii de propaganda fide. Pars primera, tom IV, Roma, 1891, p. 697.
- ↑ Slavko Kovač@ić(1993).«Ristrutturazione delle circoscrizioni ecclesiastiche in Dalmazia».
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, p. 424
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 490; [2], p. 253; [3], p. 316; [4], p. 341; [5], p. 384; [6], p. 411.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Trogir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.