Diòcesis de Skara (antiga)
La diòcesis de Skara (en latín: Dioecesis Scarensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Suècia. Va ser convertida en part de l'Iglésia independent de Suècia (des de 20 de març de 1593 completament luterana) el 18 de juny de 1527 per decisió del rei de Suècia i suprimida de fet com a diòcesis catòlica. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis d'Upsala.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en les províncies històriques de Vestrogotia (hui partix de la província de Gotia Occidental), Dalia (hui partix de la província de Gotia Occidental en una menudíssima part del seu nort en la província de Vermelandia) i Värmland (hui casi coincidente en la província de Vermelandia). Inicialment incloïa tota la regió de Gotia. El seu territori des del 29 de juny de 1953 està inclós en la diòcesis d'Estocolm.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Skara, en a on es troba la Catedral de Santa María, hui pertanyent a l'Iglésia de Suècia.
Història
La diòcesis de Skara és el bisbat catòlic més antic de Suècia. Va ser erigida circa 1014,[1] en acabant de que el rei suec Olaf Skötkonung fora batejat en 1008.
Originalment sufragánea de l'arquidiócesis d'Hamburc-Bremen, en 1104 es va convertir en sufragánea d'arquidiócesis de Lund, ciutat que era part del Regne de Dinamarca. En 1164 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arquidiócesis d'Upsala.
A finals del XI va cedir una part del seu territori per a l'erecció de la diòcesis de Linköping.
El 5 de setembre de 1520 la ciutat d'Estocolm va caure en mans del rei Cristián II de Dinamarca, que l'1 de novembre de 1520 va ser coronat rei de Suècia. El 8 de novembre de 1520 el bisbe de Skara, Vincent Henningsson, va ser eixecutat junt al bisbe de Strängnäs, Mattias Gregersson, i decenes d'atres persones en el succés conegut com Bany de sanc d'Estocolm per una acusació d'herejía avalada pel rei Cristián II per a eliminar als seus adversaris suecs. Després de la massacre el rei va nomenar a Didrik Slagheck com a nou bisbe de Skara, i en l'autumne de 1521 va retornar a Dinamarca per a ser nomenat arquebisbe de Lund per Cristián II. No obstant, el papa León X no ho va reconéixer com a bisbe puix s'havia indignat per la decapitació dels dos bisbes en Estocolm i el rei va tirar tota la culpa a Slagheck i es va encarregar de que fora condenat a mort i eixecutat el 24 de giner de 1522.
Cristián II va nomenar en 1522 com a bisbe de Skara a Magnus Haraldsson,[2] qui va fixar la seua residència en el Castell de Läckö, ubicat en l'illa Kållandsö del llac Vänern. No obstant el papa no ho va confirmar i el 15 de maig de 1523 va nomenar bisbe de Skara al franciscano Giovanni Francesco de Potenza, pero que mai va posar un peu en Suècia per la negativa del rei a reconéixer-ho. El 13 de giner de 1527 va ser nomenat bisbe titular de Nazaret i la diòcesis no va tornar a tindre un bisbe reconegut per la Santa Sèu.
Reforma protestant
El 17 de juny de 1523 Gustavo I de Suècia (Gustavo Vasa) va entrar en Estocolm finalisant la guerra de lliberació sueca que va dissoldre l'Unió de Kalmar i el fi del domini danés.
Entre el 16 i el 18 de juny de 1527 es va celebrar en Västerås el parlament o Riksdag pel qual Gustavo I va privar a l'Iglésia del seu poder, es va apoderar dels seus bens, va tallar els seus vínculs en l'Iglésia de Roma i es va proclamar el seu cap. Des de llavors va haver una Iglésia sueca independent que va escomençar el procés d'introducció del luteranisme i va trencar definitivament en el papa en abolir el dret canònic en la reunió d'Upsala en 1536.
El bisbe Magnus Haraldsson va participar en el Riksdag de 1527 en Västerås, quan va tindre que convertir-se en opositor de l'Iglésia catòlica i deixar el castell de Läckö al rei i en 1528 va ser consagrat bisbe per orde de Gustavo Vasa sense reconeiximent papal. En la primavera de 1529 Magnus Haraldsson va participar en el Rebelió westrogoda per a depondre al rei Gustavo Vasa i introduir una volta més la doctrina catòlica en Suècia.[3] Va ser capturat i exiliat a Mecklemburgo, en a on va morir circa 1560.
En l'estiu de 1529 el rei va nomenar a Sveno Jacobi per a administrar la diòcesis de Skara com a supervisor i en giner de 1530 ho va nomenar bisbe de Skara en el consentiment del Riksdag. Jacobi, pertanyent al grup liturgista de l'Iglésia sueca independent, es va vore obligat a renunciar en posar el rei a Georg Norman com "ordenador i superintendente del rei sobre els bisbes, prelats i tots els clercs en matèria religiosa" el 8 de decembre de 1539 sobre tota l'Iglésia de Suècia.
El 20 de març de 1593 el sínodo d'Upsala va prohibir en el Regne de Suècia tota religió que no fora la doctrina luterana, llevat en les embaixades, adoptant les Confessions d'Augsburc i completant la transformació de l'Iglésia sueca independent en luterana. Els sacerdots catòlics es varen vore obligats a convertir-se o abandonar el país. En la derrota del rei catòlic Segismundo III Vasa en la cridada guerra contra Segismundo en 1599, va finalisar tota traça de catolicisme en Suècia.
Referències
- ↑ [1]
- ↑ Georg Schweiger: Die Reformation in donen nordischen Ländern, S. 113.
- ↑ Johan Wilhelm, Warholm (1871). Skara stifts herdaminne Förra delen (en sv), p. 18-19.
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, pp. 338-339
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [2], pp. 438-439; [3], p. 232; [4], p. 294
- (en llatí) Johannes Messenius, Chronicon episcoporum per Sueciam, Gothiam et Finlandiam, Leipzig, 1685, pp. 96-116
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Skara (antigua)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.