Diòcesis de Lutsk
La diòcesis de Lutsk (en latín: Dioecesis Luceoriensis i ) és una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Ucrània. Es tracta d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Leópolis. Des del 12 d'abril de 2014 el seu bisbe és Vitalij Skomarovs'kyj.
Territori i organisació
La diòcesis té 40 190 km² i estén la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en les óblasts de Rivne i de Volinia.
La sèu de la diòcesis es troba en la ciutat de Lutsk, en a on es troba la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo. En Olyka es troba la colegiata de la Santíssima Trinitat.
En 2023 en la diòcesis existien 36 parròquies.
Història
Des de 1358 la regió històrica de Volinia tenia el seu propi bisbe, la diòcesis de Lodomeria en sèu en Lodomeria (o Volodímir). Políticament, Volinia estava dividida entre Polònia i Lituània. A principis del XV la rivalitat entre els dos poders va dur a la divisió de la diòcesis de Lodomeria. De fet, el 17 de febrer de 1400 el papa Bonifacio IX va nomenar al dominico Gregorio de Butzkow per a la sèu de Lodomeria a petició de Vitautas, gran duc de Lituània.[1] No obstant, el mateix papa va nomenar el 12 de maig de 1404 a un atre bisbe per a Volinia, el carmelita Świętósław,[2] en sèu en Lutsk.[3] Volinia va quedar aixina dividida en dos diòcesis: Lodomeria per a la part lituana i Lutsk per a la part polaca.
Esta situació va provocar, ademés de dificultats polítiques, molts malentesos i queixes en l'àmbit eclesiàstic, que presumiblement es varen resoldre només despuix de la mort dels dos bisbes. El 21 de decembre de 1425 el papa Martín V va transferir, propter vàries iustas causes, la sèu vacant de la diòcesis de Lodomeria a Lutsk, in eadem dioecesis, i va nomenar a Andrzej Spławski, sufragáneo de l'arquebisbe de Leópolis, com a nou bisbe.[4]
En 1589 el bisbe Bernard Maciejowski (1587-1600) va dividir el territori diocesà en tres decanats. Els decans supervisaven el funcionament de l'organisació de l'Iglésia en el decanat i visitaven les ciutats i pobles baix el seu control. Cap a 1650 la diòcesis contava en 14 decanat i aproximadament 160 parròquies.[5]
En 1712 el bisbe Aleksander Wyhowski va fundar el seminari diocesà.
En 1726, per iniciativa del bisbe Stefan Bogusław Rupniewski (1721-1731), per l'immensitat del territori diocesà, es varen establir dos arcedianatos, en sèu en Lutsk i Brest, i al mateix temps el territori es va dividir en 188 parròquies i 14 decanat.[5]
El 5 de setembre de 1781 un incendi va destruir la catedral.
Despuix de la tercera partició de Polònia (1795), la diòcesis es va trobar dividida en tres estats diferents, l'Imperi rus, a on es trobava la sèu del bisbe, l'Imperi austríac i el Regne de Prusia. El 16 d'octubre de 1798, per mig de la bula Maximis undique el papa Pío VI va reorganisar les diòcesis catòliques de rito llatí de l'Imperi rus. La diòcesis de Lutsk, el territori de la qual es va fer coincidir en la governació de Volinia, es va unir aeque principaliter en la diòcesis de Kiev, que al mateix temps va assumir el nom de diòcesis de Zhitómir. En la mateixa bula les dos diòcesis varen ser declarades sufragáneas de l'arquidiócesis de Mogilev.[5][6]
En estes decisions la diòcesis de Lutsk va perdre totes les parròquies que estaven fora de Volinia: 35 parròquies varen passar a la diòcesis de Minsk, 30 varen ser incorporades a la diòcesis de Vilna, 47 parròquies varen ser anexades a la diòcesis de Lublin en territori dels Habsburgo i, posteriorment, 44 parròquies varen formar part de la diòcesis de Wigry en territori prusiano. En 1804 les diòcesis unides de Lutsk i Zhitómir incloïen només 87 parròquies.[5]
Les difícils relacions entre la Santa Sèu i el govern rus varen conduir vàries voltes durant el XVIII i especialment en el XIX a la ruptura de les relacions entre abdós. No poques voltes el govern zarista va suprimir les diòcesis catòliques en els seus propis decrets, impedint efectivament tant el nomenament de bisbes com la pren de possessió de les diòcesis. Est és el cas de la supressió imperial de la diòcesis de Kamianets en 1866. El 3 de maig de 1867 per decret de la Congregació Consistorial esta diòcesis va ser confiada a l'administració dels bisbes de Lutsk i Zhitómir,[7] fins al seu restabliment en 1918.
En 1910 la diòcesis de Lutsk incloïa 9 decanat i 81 parròquies.[8]
Al final de la Primera Guerra Mundial i despuix de la Pau de Riga en 1921 les sèus de Lutsk i Zhitómir es varen trobar dividides per la nova frontera estatal, la primera, composta per 11 decanat, en la nació polaca restaurada; i la segona en la Rússia soviètica.[8]
Per mig de la bula Vixdum Poloniae unitas del 28 d'octubre de 1925, el papa Pío XI va dissoldre l'unió entre les dos diòcesis. La sèu de Lutsk, feta sufragánea de la arquidiócesis de Leópolis, va perdre tres decanat, que varen permanéixer en territori de l'Unió Soviètica i es varen unir a la diòcesis de Zhitómir.[9][8]
En 1938 la diòcesis contava en 16 decanat, 138 parròquies i una miqueta més de 320 000 fidels.[8]
Despuix de l'entrada de les tropes soviètiques, el bisbe auxiliar Stefan Walczykiewicz va ser arrestat el 17 de setembre de 1939. Despuix de numerosos interrogatoris, que varen comprometre la seua salut, va fallir el 12 de maig de 1940 a l'edat de 53 anys.
El 3 de giner de 1945 el NKVD va arrestar al bisbe Adolf Peter Szelazek i ho va mantindre detingut en Kiev fins al 15 de maig de 1946, quan ho va expulsar a Polònia, en a on va permanéixer fins al final dels seus dies. En eixos mateixos anys, la població polaca de la diòcesis, que en la seua majoria professava el catolicisme romà, va ser repatriada per la força a Polònia.
Les autoritats soviètiques varen tancar la catedral al cult i el 15 de decembre de 1980 varen designar l'edifici com a museu de l'ateisme. La catedral es va tornar a dedicar de nou el 31 de març de 1991.
El 18 de maig de 1996 es va restablir la diòcesis i es va confiar a l'arquebisbe de Leópolis Marian Jaworski com a administrador apostólico. El 25 de març de 1998 el nomenament com a bisbe de Markijan Trofym "jak va posar fi a una sèu vacant de 48 anys.
Bibliografia
Notes
Referències
- ↑ (en llatí) Breu Apostolatus officium, Bullarium ordinis Fratrum Praedicatorum, tomus secundus, Romae, 1730, p. 393. (en polac) Władysław Abraham, Grzegorz Buczkowski (de Butzkow), Polski Słownik Biograficzny, edició online.
- ↑ (en polac) Tomasz Graff, Świętósław, Polski Słownik Biograficzny.
- ↑ (en polac) Bolsław Kumor, Granice metropolii i diecezji polskich (966-1939), Archiwa, Biblioteki i Muzea Kościelne, 19, 1969, p. 347.
- ↑ (en llatí) Excerpta ex libris manu scriptis, Scriptores rerum polonicarum, tomus XV, Cracoviae, 1894, p. 78. (en llatí) Elementa ad Fontium Editiones, T. I, Polonica ex libris “Obligationum et solutionum” Camerae Apostolicae ab a. 1373, Roma, 1960, pp. 111-112, nº 260.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (en polac) Dorota Lewandowska, Akta parafii wyznania rzymskokatolickiego z diecezji łuckiej llanda: 1804-1950, www. agad. gov. pl.
- ↑ (en llatí) Bula Maximis undique, en: Angelo Mercati (editat per) Raccolta vaig donar concordati el seu materie ecclesiastiche tra la Santa Sèu i li autorità civili, Roma, 1919, pp. 538-559 (en particular les pp. 544-545 i 555).
- ↑ Expositio documentis munita earum curarum quas Summus Pontifex Pius IX assidue gessit in eorum malorum levamen quibus in ditione russica et polona Ecclesia Catholica afflictatur, Roma, 1870, p. 228.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (en polac) Bolsław Kumor, Granice metropolii i diecezji polskich (966-1939), Archiwa, Biblioteki i Muzea Kościelne, 22, 1971, pp. 348-352.
- ↑ (en llatí) Bula Vixdum Poloniae unitas, AAS 17 (1925), p. 521.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Lutsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.