L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diòcesis d'Itàlia Suburbicaria

La diòcesis d'Itàlia Suburbicaria (Dioecesis Italiae Suburbicariae) va ser una divisió administrativa de l'Imperi romà utilisada durant el seu periodo conegut com «Baix Imperi». Agrupava un total de dèu províncies i a la seua volta, formava part de la prefectura d'Itàlia.

Les diòcesis com a unitats administratives

Durant la tetrarquia de Diocleciano es va realisar una profunda reorganisació de l'Administració imperial en la que un dels aspectes més destacats va ser la creació d'un bon número de províncies per mig de la divisió de les existents.[1] Encara que s'ha vist este procés com un mig per a evitar el sorgiment de usurpadores reduint la seua possible base de poder, sembla que l'objectiu final era, més be, l'aument del número de governadors i la reducció del seu àmbit d'actuació per a que esta es desenrollara més eficaçment.[2] Per a fer possible el control del gran número de províncies des de l'Administració central, estes es varen agrupar, llavors, en vàries «diòcesis» que eren supervisades per un «vicari» (vices agens praefectorum praetorio) en representació del prefecto del pretori.[3]

Història

En l'any 297 es va dividir la Dioecesis Italiae en dos parts: «Itàlia Suburbicaria» —que agrupava les províncies del sur— i «Itàlia Annonaria» —que ho feya en les del nort—.[4] Abdós, junt a les d'Hispania i Àfrica, es varen assignar a Maximiano. En l'any 303, est va abdicar junt a Diocleciano del seu lloc d'august i el territori d'Itàlia va ser assignat a Sever. Al poc temps va caure baix el control de Majencio qui va ser derrotat per Constantino despuix d'una guerra civil. A la mort d'est, l'Imperi es va dividir entre els seus fills i Constant va rebre les diòcesis italianes, les ilíricas i Àfrica.[5]

Era una diòcesis de retaguàrdia i com tal no va sofrir les invasions de pobles bàrbars que varen assolar el nort de la península durant el govern d'Estilicón. La segona invasió d'Itàlia per Alarico sí li va afectar en gran mida ya que les seues províncies peninsulars varen caure en mans dels visigodos i varen quedar devastades pels seus saquejos ademés de sofrir el de la pròpia ciutat de Roma.[6] Despuix de la conquista pels vàndals de la diòcesis d'Àfrica, estos varen arrebatar les províncies insulars, varen atacar ciutats costeres i varen tornar a entrar en Roma sometent-la a un saqueig pijor que el dels visigodos.

Vore també

Referències

  1. ↑ Jones, 1964a, p. 42.
  2. ↑ Jones, 1964a, pp. 45-46.
  3. ↑ Jones, 1964a, pp. 46-47.
  4. ↑ O.D.L.A., 2018, p. 796.
  5. ↑ Jones, 1964a, p. 112.
  6. ↑ Heather, 2005, pp. 314-316.

Bibliografia

  1. (1987).«L' Italie et l'Afrique au Bas-Empire: Études administratives et prospographiques».Scripta vària.IISSN 0248-997X.Consultat el 9 de març de 2020.
  2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHeather2005">Heather (2005). La caiguda de l'Imperi romà, Oxford University Press. ISBN 9788484326922.
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964a">Jones (1964a). The later Roman Empire 284-602. Volum 1 (en anglés), Basil Blackwell.
  1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964c">Jones (1964c). The later Roman Empire 284-602. Volum 3 (en anglés), Basil Blackwell.
  2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFUeda-Sarson2016">Ueda-Sarson (2016). Notitia Dignitatum (en anglés).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diòcesis_d%27Itàlia_Suburbicaria&oldid=1463279»