Diòcesis d'Itàlia Anonaria
La diòcesis d'Itàlia Anonaria (Dioecesis Italiae Annonariae) va ser una divisió administrativa de l'Imperi romà utilisada durant el seu periodo conegut com «Baix Imperi». Agrupava un total de sis províncies i a la seua volta, formava part de la prefectura d'Itàlia.
Les diòcesis com a unitats administratives
[editar | editar còdic]Durant la tetrarquia de Diocleciano es va realisar una profunda reorganisació de l'Administració imperial en la que un dels aspectes més destacats va ser la creació d'un bon número de províncies per mig de la divisió de les existents.[1] Encara que s'ha vist este procés com un mig per a evitar el sorgiment de usurpadores reduint la seua possible base de poder, sembla que l'objectiu final era, més be, l'aument del número de governadors i la reducció del seu àmbit d'actuació per a que esta es desenrollara més eficaçment.[2] Per a fer possible el control del gran número de províncies des de l'Administració central, estes es varen agrupar, llavors, en vàries «diòcesis» que eren supervisades per un «vicari» (vices agens praefectorum praetorio) en representació del prefecto del pretori.[3]
Història
[editar | editar còdic]Sobre l'any 298 es va dividir la Dioecesis Italiae en dos parts: «Itàlia Anonaria» —que agrupava les províncies del nort— i «Itàlia Suburbicaria» —que ho feya en les del centre i sur—.[4] Abdós, junt a les d'Hispania i Àfrica, es varen assignar a Maximiano. En l'any 303, est va abdicar junt a Diocleciano del seu lloc d'august i el territori d'Itàlia va ser assignat a Sever. Al poc temps va caure baix el control de Majencio qui va ser derrotat per Constantino despuix d'una guerra civil. A la mort d'est, l'Imperi es va dividir entre els seus fills i Constant va rebre les diòcesis italianes, les ilíricas i Àfrica.[5]
Era una diòcesis fronteriça i com tal va sofrir vàries invasions de pobles bàrbars entre les que destaquen les invasions d'Itàlia per Alarico en els anys 401 i 408.
Són pocs els noms de vicaris que es coneixen i tots ells, sense excepció pertanyien a la classe ecuestre.[3] Per a la diòcesis d'Itàlia Anonaria existixen resenyes de:
- Juliol Sever (atestat en 318).[6]
- Silvio Paulo (atestat en 325).[6]
- Ceciliano (atestat abans de 326).[6]
- Base (atestat en 326).[6]
- Lucio Creperio Madaliano (atestat en 341).[6]
- Faventio (atestat en 356).[6]
- Ceionio Itálico (atestat en 374).[6]
- Catafronio (entre 376 i 377).[6]
- Cronio Eusebio (atestat en 399).[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jones, 1964a, p. 42.
- ↑ Jones, 1964a, pp. 45-46.
- ↑ 3,0 3,1 Jones, 1964a, pp. 46-47.
- ↑ O.D.L.A., 2018, p. 796.
- ↑ Jones, 1964a, p. 112.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Chastagnol, 1987, p. 122.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1987).Scripta vària.IISSN 0248-997X.Consultat el 9 de març de 2020.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGoldsworthy2003">Goldsworthy, Adrian (2003). The Complete Roman Army (en anglés), Thames & Hudson. ISBN 9780500051245.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964a">Jones (1964a). The later Roman Empire 284-602. Volum 1 (en anglés), Basil Blackwell.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964c">Jones (1964c). The later Roman Empire 284-602. Volum 3 (en anglés), Basil Blackwell.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Italia Anonaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.