Anar al contingut

Desinversión en combustibles fòssils

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Desinversión en combustibles fòssils
Gràfic que mostra l'evolució d'esta desinversión. En 2019, 1'200 institucions que posseïen 12 billons de dólars nortamericans desinvirtieron en l'indústria de combustibles  fòssils.

La desinversión en combustibles fòssils o desinversión en combustibles fòssils i inversió en solucions climàtiques és la venda d'actius d'inversió —com a accions, abonaments i participacions en fondos d'inversió— de companyies implicades en extraure combustibles fòssils, en un intent de reduir el calfament mundial abordant les seues causes primigènies. Encara que esta desinversión també pot estar motivada per l'expectativa de que estes companyies tindran en el futur menors rendiments.

Numerosos grups advoquen per la desinversión en combustibles fòssils, de la qual es va informar en 2015 que era el moviment de desinversión de major creiximent de l'història. Iniciat en els campus d'Estats Units en 2010, en els estudiants instant a les seues administracions a canviar les seues inversions en l'indústria de combustibles fòssils per inversions en energies netes i en les comunitats més impactades pel calfament mundial, el moviment pronte es va estendre a través del globo.

En decembre de 2016, un total de 688 institucions i més de 58 000 individus que representaven 5,5 billons de dólars nortamericans ($) en actius mundials havien estat desinvirtiendo en combustibles fòssils.[1] En 2018 HSBC i Bank of America s'havien compromés a deixar de finançar la generació elèctrica en carbó.[2] Per a setembre de 2019, els compromisos totals de desinversión en combustibles fòssils varen aumentar a un valor aproximat d'11.48 billons de dólars nortamericans ($).[3] Durant la 28ª Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic en 2023 el Moviment Mundial de Desinversión en Combustibles Fòssils va anunciar que més d'1.600 institucions com a universitats, fondos de pensions i governs, que posseïxen més de 40,6 billons de dólars en actius, han abandonat ya els combustibles fòssils.[4]

Motius per a la desinversión

Reduir les emissions de diòxit de carbono

La desinversión en combustibles fòssils es propon reduir les emissions de diòxit de carbono (CO2, principal causant del efecte hivernàcul i el calfament mundial) accelerant l'adopció d'energies renovables per mig de l'estigmatisació de les companyies de combustibles fòssils. Açò inclou pressionar públicament a les companyies actualment implicades en l'extracció de combustibles fòssils per a que invertixquen en energies renovables.

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va trobar que totes les futures emissions de diòxit de carbono tenen que ser inferiors a 1 000 gigatonellades per a proporcionar una provabilitat del 66 % d'evitar un canvi climàtic perillós. Esta sifra inclou totes les fonts d'emissions. Per a evitar este perill, solament pot usar-se el 33 % de les reserves provades de combustibles fòssils. Este presupost de carbono també pot agotar-se si aumenten atres fonts, com la deforestació o la producció de ciment. Es reclama que, si atres fonts d'emissions aumenten significativament, llavors solament s'utilise el 10 % de les reserves de combustibles fòssils, per a permanéixer dins dels llímits de seguritat proyectats.[5]

Ademés, segons l'Agència de Protecció Migambiental de EE. UU., la temperatura mija de la terra ha aumentat 0,8°C en el XX respecte al XIX, i si les emissions de CO2 continuen com fins ara, en el XXI esta temperatura aumentarà d'1,1 a 6,4 °C adicionals. Este aument en la temperatura sobrepassaria àmpliament el nivell de calfament que els científics han considerat segur per a la vida en la Terra.[6]

Crec que és part d'un procés de deslegitimar al sector, de dir que els seus beneficis són odiosos i el seu model de negoci, illegítim... Est és el començ de la classe de model que necessitem, i el primer pas és dir que eixos beneficis no són acceptables, i una volta que digam això colectivament, i ho vàrem crear, i ho expressem en les nostres universitats, temples i ajuntaments, llavors estarem a un pas d'a on necessitem estar, que és qui contamina paga.
Naomi Klein (autora de Açò ho canvia tot: el capitalisme contra el clima)

Actuar segons l'Acort de París: el Principi de Toronto

El Principi de Toronto és una estratègia de desinversión en combustibles fòssils que posa en marcha els objectius establits en l'Acort de París de 2015 contra el calfament mundial. El terme va ser falcat per Benjamin A. Franta en un artícul[7] en el periòdic estudiantil The Harvard Crimsom, referint-se al procés de desinversión de l'Universitat de Toronto.

En acabant de que 350.org (organisació ecologista que pretén llimitar les parts per milló, ppm, de CO2 en l'atmòsfera a 350, un nivell considerat segur; en 2016 varen alcançar les 405 ppm[8] i seguix pujant) entregara una petició de desinversión el 6 de març de 2014, el rector Gertler va formar un comité assessor ad hoc per a la desinversión en combustibles fòssils.[9] En decembre de 2015, este comité va publicar un informe en vàries recomanacions. Més important, varen argumentar que «una desinversión, dirigida i basada en principis, en companyies de combustibles fòssils que complixen certs criteris... deuria ser una part important de la resposta de l'Universitat de Toronto als reptes plantejats pel calfament global.» Este informe va ser inclús més allà i es va aliar en l'Acort de París. Va recomanar que l'universitat desinvirtiera en companyies que «descaradament desatenen l'esforç internacional per a llimitar l'aument de la temperatura mija en 2050 a no més de grau i mig Celsius per damunt dels promijos preindustriales...Estes són companyies de combustibles fòssils els actes dels quals són irreconcilables en la consecució dels objectius internacionalment acordats.»

Franta va denominar a esta resposta "el Principi de Toronto", el qual, com argumenta, «alinea retòrica i acció. Sugerix que donar vida a l'acort de París és responsabilitat de totes les institucions. Harvard podria adoptar també este Principi de Toronto, també, i el món seria millor.»[10] Franta també va descriure cóm es posaria en pràctica el Principi de Toronto: «moure inversions fòra de companyies de carbó i centrals tèrmiques de carbó, fòra de companyies que busquen combustibles fòssils no convencionals o mamprenen negocis agressius (com a petròleu de l'Àrtic o arenes bituminosas), i possiblement també companyies que distorsionen les polítiques públiques o enganyen a la ciutadania sobre el clima. Actualment, estes activitats són incompatibles en l'Acort de París.»[5] En adherir-se al Principi de Toronto, Franta argumenta que les principals institucions poden utilisar el seu estatus i poder per a respondre significativament als reptes del calfament mundial i actuar basant-se en els objectius de l'Acort de París.

Motius econòmics

Costs afonats – la bombeta de carbono

Erro al crear miniatura:
La bombeta de carbono (valor irreal de les companyies de combustibles fòssils al no tindre en conte els costs de les seues emissions) segons senyes de l'Iniciativa de Seguiment del Carbono (2013)

Els costs afonats (sunk) o varats[11] (stranded) de les companyies de combustibles fòssils es produïxen quan les seues reserves provades (que fins a llavors figuraven en el balanç de l'empresa) —o atres actius[12] relacionats en estos combustibles— es consideren ambientalment insostenibles, i per tant deuen descontar-se del balanç. La valoració bossística actual d'estes companyies s'ha calculat baix la suposició de que consumiran totes les seues reserves provades, pero si este consum no fora possible per les llimitacions migambientals que s'impongueren, esta valoració mermaria notablement.[13]

Activistes migambientals bloquegen una mina de carbó en Alemània per a lluitar contra el calfament mundial.
Reserves provades de combustibles fòssils que, per a evitar un calfament mundial perillós, no poden cremar-se

Combustible Estats Units Àfrica Austràlia China i Índia Repúbliques exsoviéticas Àrtic Tot lo món
Carbó 92 % 85 % 90 % 66 % 94 % 0 % 82 %
Gas natural 4 % 33 % 61 % 63 % 50 % 100 % 49 %
Petròleu 6 % 21 % 38 % 25 % 85 % 100 % 33 %

Un estudi d'HSBC va trobar en 2013 que entre el 40 i el 60 % del valor de mercat de BP, Shell i atres companyies europees de combustibles fòssils podria desaparéixer del balanç per estos costs afonats per la regulació d'emissions.[14] El governador del Banc d'Anglaterra Mark Carney, en un seminari de Banc Mundial durant 2015, va declarar que: «L'immensa majoria de les reserves és inquemable» si vol llimitar-se l'aument de la temperatura mija mundial per baix dels 2 °C.[15]

En juny de 2014 l'Agència Internacional de l'Energia va publicar un anàlisis independent sobre l'efecte dels controls en les emissions. Estimava que 300 millardos de $ en inversions de combustibles fòssils quedarien afonats en 2035 si s'adoptaren les retallades d'emissions necessaris per a que la temperatura superficial mija no aumente més de 2 °C.[16]

Un informe del laboratori d'idees Iniciativa de Seguiment del Carbono va trobar que entre 2010 i 2015 el sector de la mineria de carbó en EE. UU. havia perdut el 76 % del seu valor i clausurat 200 mines. Reflectia també que Peabody Energy, la companyia privada minera de carbó més gran del món, havia perdut el 80 % de la seua valoració bossística en eixe periodo. L'informe atribuïa estes pèrdues als controls de l'Agència de Protecció Ambiental nortamericana i a la competència del gas de esquisto.[17]

En 2013 les companyies de combustibles fòssils varen invertir 670 millardos de $ en exploració de nous recursos petrolífers i gasistes.[18]

Riscs regulatorio i del preu de les emissions

Un informe de 2015 va estudiar 20 companyies de combustibles fòssils i va trobar que, encara que eren altament rendables, els costs amagats per a la societat també eren grans.

L'informe comprén el periodo 2008–2012 i senyala que: «per a totes les companyies i tots els anys, el cost econòmic a la societat de les seues emissions de CO2 era major que el seu benefici despuix d'imposts, en l'única excepció d'ExxonMobil en 2008.» Les companyies que es dediquen exclusivament al carbó ixen inclús pijor parades: «el cost econòmic per a la societat supera als ingressos que la societat obté d'estes companyies (salaris dels seus empleats, imposts, compres que fan les companyies per a suministrar-se i ocupacions indirectes) en tots els anys. Este cost varia entre casi 2 i casi 9 $ per cada dólar d'ingressos.» L'informe sugerix:

Estos costs amagats o externalizados són un subsidi implícit i consegüentment representen un risc per a estes companyies. Existix una provabilitat raonable de que la societat actue, ya per a reduir estos costs per mig de normativa contra els combustibles fòssils, ya per a recobrar-los per mig de l'imposició d'un preu de les emissions. Els inversors són cada volta més conscients d'este risc i busquen entendre-ho i gestionar-ho."

De modo paregut, en 2014, l'analiste financer Kepler Cheuvreux va calcular que, en un escenari regulador que impedira superar les 450 parts per milló de CO2 atmosfèric, el valor de les companyies de combustibles fòssils cauria 28 billons de $.[19] El vicepresident del Banc Central Europeu va advertir en juny de 2019 que el sistema financer de la eurozona afrontava un risc de 720 000 millons d'euros per la seua exposició a empreses afectades per la reducció d'emissions.[20]

Competència en les energies renovables

La competència en les energies renovables, de menors costs, pot dur a la pèrdua de valor de companyies de combustibles fòssils. En alguns casos açò ya ha ocorregut.[21] Deutsche Bank va predir que el 80 % del mercat mundial d'electricitat conseguiria a finals de 2017 la paritat de ret (l'igualació de costs) en la generació solar d'electricitat.[22] Este pronòstic s'ha inclús superat: segons l'anàlisis[23] del gestor d'actius Kaiserwetter, en 2017 produir un megavat-hora (MWh) d'electricitat en combustibles tradicionals va costar entre 49 i 174 $, mentres que generar-ho en renovables solament va costar entre 35 i 54 $. En 2012 el 67 % de l'electricitat del món es va generar cremant combustibles fòssils.[24]

Stanwell Corporation, un generador d'electricitat pertanyent al Govern de Queensland, va tindre pèrdues en 2013 per la seua capacitat de generació de 4 GW a carbó i gas natural. La companyia les va atribuir a l'expansió de panels solars en les teulades, que varen reduir el preu de l'electricitat durant el dia; alguns dies el preu (normalment entre 40 i 50 dólars australians per MWh) era casi zero.[21][25] El Govern australià i Bloomberg New Energy Finance pronostiquen que la producció d'energia per estos panels solars es sextuplicará entre 2014 i 2024.[21]

Inestabilitat dels preus dels combustibles fòssils

En ser inestables els seus preus, invertir en l'extracció d'estos combustible és un negoci arriscat. El petròleu West Texas Intermediate va caure de 107 $ per barril en juny de 2014 a 50 $ per barril en giner de 2015. Goldman Sachs va declarar en giner de 2015 que, si el petròleu s'estabilisava en 70 $ per barril, 1 billó de $ d'inversions previstes en jaciments no serien rendables.[14]

Efectes de la desinversión

Estigmatisació de les companyies de combustibles fòssils

Un estudi per l'Escola Smith d'empresa i mig ambient (Universitat d'Oxford) va trobar que l'estigmatisació de companyies de combustibles fòssils causada per la desinversión pot «aumentar materialment l'incertitut entorn al futur flujo d'estes companyies.»[26] Lo que a la seua volta «pot dur a una compressió permanent en les seues sifres comercials p. eix. la ràtio preu-beneficie (PER).»[26]

L'estudi també diu que:

El resultat del procés d'estigmatisació supon la major amenaça per a les companyies de combustibles fòssils. Qualsevol impacte directe palidece en comparació.[26]

Referències

  1. ↑ «Divestment Commitments». Gofossilfree.org. Consultat el 12 de decembre de 2016.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 24 d'agost de 2018.
  3. ↑ «Divestment Commitments» (en en-us). Fossil Free: Divestment. Consultat el 29 de setembre de 2019.
  4. ↑ «'Huge': 1,600+ Institutions Holding $41 Trillion in Assets Have Now Divested From Fossil Fuels | Common Dreams» (en en). www.commondreams.org. Consultat el 2025-04-17.
  5. ↑ 5,0 5,1 «How much of the world's fossil fuel ca we burn?». The Guardian. Consultat el 29 de març de 2015.
  6. ↑ «Climate Change: Basic Information» (en en). Consultat el 21 de febrer de 2017.
  7. ↑ «On Divestment, Adopt the Toronto Principle».The Harvard Crinsom.Consultat el 21 d'agost de 2018.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 21 d'agost de 2018.
  9. ↑ «The Fossil Fuel Industry and the Case for Divestment». The Asquith Press at the Toronto Reference Library. Consultat el 4 de març de 2016.
  10. ↑ «Measuring the Global Fossil Fuel Divestment Movement, setembre de 2014». Arabella Advisors. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2015. Consultat el 30 de març de 2015.
  11. ↑ «[3]». Consultat el 21 d'agost de 2018.
  12. ↑ «seues-centrals-pese-al-moviment-de-naturgy-20180709-1354/ ». Consultat el 21 d'agost de 2018.
  13. ↑ «'Carbon bubble' poses serious threat to UK economy, MPs warn». The Guardian. Consultat el 6 de març de 2014.
  14. ↑ 14,0 14,1 «The Logic of Divestment: Why We Have to Kiss Off Big Carbon Now». Rolling Stone. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2017. Consultat el 27 de març de 2015.
  15. ↑ «Mark Carney: most fossil fuel reserves ca't be burned». The Guardian. Consultat el 26 de març de 2015.
  16. ↑ «World Energy Investment Outlook – Special Report». International Energy Agency. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2016. Consultat el 30 de març de 2015. The report estimated that about $120 billion of new fossil-fuel capacity in the power sector would be idled before repaying its investment costs, along with about $130 billion of stranded exploration costs for oil and about $50 billion for gas.
  17. ↑ «US coal sector in 'structural decline', financial analysts say». The Guardian. Consultat el 28 de març de 2015.
  18. ↑ «Leave fossil fuels buried to prevent climate change, study urges». The Guardian. Consultat el 29 de març de 2015.
  19. ↑ Chevreux, Kepler (2014). Stranded assets, fossilised revenues (en en), ESG Sustainability Research, p. 3.
  20. ↑ «[4]». Consultat el 21 de juny de 2019.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Solar has won. Even if coal were free to burn, power stations couldn't competix». Consultat el 26 de març de 2015.
  22. ↑ «Solar at grid parity in most of world by 2017». Consultat el 26 de març de 2015.
  23. ↑ «[5]». Consultat el 22 d'agost de 2018.
  24. ↑ «Breakdown of Electricity Generation by Energy Source». The Shift Project. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2016. Consultat el 26 de març de 2015.
  25. ↑ «Stanwell blames solar for decline in fossil fuel baseload». Consultat el 26 de març de 2015.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Atif Ansar, Ben Caldecott and James Tilbury, [ "Stranded assets and the fossil fuel divestment campaign: what does divestment pixen for the valuation of fossil fuel assets?"], Universitat d'Oxford, 11 de març de 2015 (pàgina visitada el 20 de setembre de 2016).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desinversión_en_combustibles_fòssils&oldid=1594113»