Anar al contingut

Cost afonat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La "falàcia del Concort" és un atre nom per a la "falàcia de cost afonat", en la qual els prenedors de decisions prenen en conte els costs anteriors en prendre decisions sobre el futur. L'expressió "falàcia del Concort" es referix a que els governs del Regne Unit i França varen prendre les seues despeses anteriors en el costós avió supersònic com una raó per a continuar el proyecte, en oposició a la raó de "reduir les seues pèrdues".

En l'àmbit de l'economia i la presa de decisions de negocis, es denomina cost afonat (també cost sumergit o perdut) a aquells costs retrospectius, que han segut incorreguts en el passat i que no poden ser recuperats. A voltes es contraponen els costs afonats en els costs prospectivos, que són aquells costs a futur que poden ser incorreguts o modificats com a conseqüència de decisions o accions.[1] Tant els costs retrospectius com prospectivos poden ser costs fixos (continus per tot el temps que el negoci es trobe operatiu i no depenents del volum de producció o vendes) o costs variables (depenents del volum). No obstant, és de notar que molts economistes consideren que és un error classificar als costs afonats com "fixos" o "variables." Per eixemple, si una empresa incorre en una despesa de $1 milló en l'instalació d'un determinat software de gestió empresarial, dit cost és "afonat” perque va anar una despesa unitària que no pot ser recuperat una volta realisat. Un cost "fix" seria el cas de pagaments mensuals realisats com a part d'un contracte de servicis o llicenciament en la companyia que va proveir el software. El pagament per avant irrecuperable de l'instalació no deu ser considerat un cost "fix", en el seu cost distribuït a lo llarc del temps. Els costs fixos deuen ser considerats en forma separada. Els "costs variables" d'este proyecte podrien incloure l'ús d'energia elèctrica per part del centre de senyes, etc.

Segons la teoria microeconómica tradicional, solament aquells costs prospectivos o futurs són rellevants en la presa de decisions d'inversió. L'economia tradicional propon que els actors econòmics no deuen deixar que els costs afonats influïxquen sobre les seues decisions. En cas contrari no s'estaria evaluant una decisió racionalmente exclusivament pels seus propis mèrits. Alternativament, un prenedor de decisions podria realisar decisions racionals segons els seus propis incentius, fòra de consideracions sobre eficiència o guany. Esta situació és considerada un problema d'incentius i és diferent d'un problema de cost afonat.

L'evidència arreplegada per mig d'economia del comportament sugerix que esta teoria no conseguix predir el comportament del món real. En efecte, els costs afonats, influencien les decisions dels actors en les seues decisions ya que els humans són proclius a l'aversió a la pèrdua i efectes d'enquadrament. A la llum d'estes característiques cognitives, no deu sorprendre que a sovint les persones no es comporten d'acort a lo que els economistes consideren un comportament "racional."

Els costs afonats no deuen afectar la millor opció elegida per un prenedor de decisions racional. No obstant, fins que un prenedor de decisions decidix de manera irreversible l'ús de certs recursos, el cost prospectivo és un cost futur evitable i per lo tant és correcte tindre-ho en conte en tot procés de presa de decisions. Per eixemple, si s'està analisant la compra per anticipat d'entrades per al cine, pero encara no s'ha procedit a comprar-los, el cost és evitable. Si el preu de les entrades puja fins a un valor que li requerix al comprador pagar més que el valor que el comprador li assigna, el possible comprador deurà evaluar este canvi en el possible cost en el seu pren de decisió i revaluar la seua decisió.

Descripció

El cost afonat és diferent d'una pèrdua econòmica. Per eixemple, en comprar un automòvil, pot ser venut posteriorment; no obstant, és provable que no es puga revendre pel preu original de compra. La pèrdua econòmica és la diferència (inclosos els costs de transacció). El monte originalment pagat no deu afectar cap decisió futura racional sobre l'automòvil, independentment de quin siga el seu valor de revenda: si l'amo pot obtindre un major valor si ven l'automòvil que si no ho ven, llavors deu vendre-ho, sense importar qué preu haja pagat per ell. En este sentit, el cost afonat no és una cantitat precisa, sino un terme econòmic de la suma pagada, en el passat, la qual ya no és rellevant en la presa de decisions sobre el futur; pot ser utilisat en forma inconsistente en un modo quantitatiu per a representar el cost original o la possible pèrdua econòmica. A voltes també és utilisat com un terme per a fer referència a un error d'anàlisis a causa de la falàcia de cost afonat, una pren de decisió irracional o, simplement senyes irrellevants.

Els economistes sostenen que els costs afonats no deuen ser tinguts en conte en prendre decisions racionals. En el cas de per eixemple haver comprat una entrada per a anar a vore un partit de fútbol, si el comprador de l'entrada es dona conte de que en realitat no desija anar a vore el partit se li presenten dos opcions:

  1. haver pagat el preu de l'entrada i haver vist un partit que en realitat no volia vore; o
  2. haver pagat el preu de l'entrada i haver utilisat el temps per a realisar alguna activitat que li resulte més plaentera.

En abdós casos, el comprador de l'entrada ha pagat el preu de l'entrada per lo que eixa part de la decisió no afecta ya el futur. Si el comprador de l'entrada s'arrepenedix d'haver comprat l'entrada, la decisió que deu prendre és si és que desija realment presenciar el partit, independentment de quant haja segut el preu de l'entrada, com si l'entrada al partit no li haguera costat res. Un economiste li sugeriria que ya que la segona opció solament significa sofrir d'una sola manera (gastar diners), mentres que la primera significa un sofriment doble (gastar diners i malgastar temps), evidentment és preferible la segona opció.

Els costs afonats poden causar sobrecosto. En l'àmbit dels negocis, un eixemple de costs afonats pot ser haver invertit en una fàbrica o investigacions que en l'actualitat posseïxen un valor molt reduït o directament no posseïxen cap valor. Per eixemple s'ha gastat $20 millons en construir una planta generadora d'electricitat; el valor actual és nul ya que es troba incompleta (i no és factible la seua venda ni la recuperació de lo invertit). És possible completar la construcció de la planta si es realisa una inversió adicional de $10 millons, o abandonar-la i construir una fàbrica equivalent en igual producció invertint $5 millons. Deuria ser obvi que la decisió més racional és abandonar el proyecte i construir la fàbrica alternativa, encara que significa la pèrdua total de l'inversió original— la suma original invertida és un cost afonat. Si els prenedors de decisió són irracionals o posseïxen els incentius equivocats, es pot aplegar a decidir continuar fins a finalisar el proyecte original. Per eixemple, els polítics o gerents poden tindre un incentiu major en tractar d'evitar que quede en evidència una pèrdua total. En la pràctica, existix considerable ambigüitat i incerteza en este tipo de casos, i en retrospectiva les decisions semblen irracionals, quan en el moment que es varen prendre semblaven raonables als ulls dels actors econòmics involucrats i el context dels seus propis incentius.

L'economia del comportament reconeix que a sovint els costs afonats afecten les decisions a causa de l'aversió a les pèrdues: el preu pagat es convertix en un marc de referència per al valor, quan en realitat el preu pagat deguera ser irrellevant. Això és considerat un comportament irracional (ya que la racionalitat és definida per l'adheriment a l'economia clàssica). Diversos experiments econòmics han demostrat que la falàcia del cost afonat i l'aversió a la pèrdua són fenomens freqüents; per lo tant la racionalitat econòmica, assumida per gran part dels principis econòmics, és llimitada.

Característiques significatives de l'heurística del cost afonat

Existixen dos característiques específiques de l'heurística del cost afonat que mereixen ser destacades:

  1. Un biaix cap a un excés de probabilitat optimista, per mig del com despuix d'haver realisat una inversió aumenta l'evaluació dels possibles dividents que s'obtindran en conseqüència.
  2. El requisit de la responsabilitat personal. El cost afonat sembla operar principalment en aquells que senten una responsabilitat personal per aquelles inversions que seran considerades un cost afonat.

Biaix cap a un excés de probabilitat optimista

En 1968 Knox i Inkster,[2] varen realisar un experiment clàssic sobre cost afonat, es varen acostar a 141 apostadores de carreres de cavalls: 72 de les persones acabaven de comprar una aposta de $2.00 en els últims 30 segons, i 69 persones anaven a comprar una aposta de $2.00 en els pròxims 30 segons. La seua hipòtesis era que les persones que acabaven de decidir prendre una acció (apostar $2.00) presentarien una dissonància post-decisió en estar més convençuts de que mai de que havien elegit al cavall guanyador. Knox i Inkster li varen demanar als apostadores que evaluaren les provabilitats de que el seu cavall resultara guanyador en una escala de l'1 al 7. Ells varen descobrir que en promig les persones que estaven a punt de comprar l'aposta evaluaven la possibilitat de que el seu cavall resultara guanyador en un valor de 3.48 que corresponia a "una raonable probabilitat de guanyar" mentres que les persones que acabaven de comprar la seua aposta assignaven en promig un valor de 4.81 que corresponia a "una bona probabilitat de guanyar". Açò va confirmar la seua hipòtesis: despuix d'haver realisat la seua inversió de $2.00, les persones es trobaven més confiades que la seua aposta resultaria guanyadora.

Arkes i Blumer (1985)[3] i Arkes & Hutzel (2000)[4] presenten evidència adicional relacionada en estimacions d'excés de probabilitat optimista.

Requisit de la responsabilitat personal

En 1976 Staw i Fox en un estudi sobre 96 estudiants de negocis[5] els varen presentar als estudiants l'opció de realisar una inversió d'I&D en un departament en un eixercite mediocre dins d'una empresa, o en alguna atra secció de l'hipotètica empresa. Staw i Fox varen dividir als participants en dos grups: una condició de baixa responsabilitat i una condició d'elevada responsabilitat. Als membres del grup d'elevada responsabilitat, se'ls va dir als participants que ells com a gerents, havien realisat prèviament una inversió en I&D que no havia segut exitosa. Als membres del grup de baixa responsabilitat, se'ls va dir que un gerent abans d'ells havia realisat una inversió d'I&D en el departament en un eixercite mediocre i se'ls va entregar la mateixa informació empresària entregada a l'atre grup. En abdós casos se li va demanar als subjectes que decidiren sobre una nova inversió per $20 millons. L'anàlisis de les decisions preses va revelar una correlació significativa entre el nivell de responsabilitat personal i el monte de l'inversió promig recomanada, mentres que el grup en una responsabilitat personal elevada en promig va recomanar una inversió de $12.97 millons el grup en una responsabilitat personal reduïda va recomanar en promig una menor inversió de $9.43 millons.

Resultats similars havien segut obtinguts en estudis previs per part de Staw (1974, 1976) i per part de Arkes i Blumer (1985)[3] i Whyte (1986).[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ https://www.iberinform.es/blog/detalle/el-biaix-del-cost-afonat-un-enemic-invisible-en-la-gestion-financera
  2. ↑ Knox, RE; Inkster, JA(1968).«Postdecision dissonance at post clave».Journal of Personality and Social Psychology.8(4): 319–323.doi:10.1037/h0025528.
  3. ↑ 3,0 3,1 Arkes, Hal; Blumer, Catherine(1985).«The Psychology of Sunk Cost».Organizational Behavior and Human Decision Process.35: 124–140.doi:10.1016/0749-5978(85)90049-4.
  4. ↑ Arkes, Hal; Hutzel, Laura(2000).«The Role of Probability of Success Estimates in the Sunk Cost Effect».Journal of Behavioural Decision Making.13(3): 295–306.doi:<295::AID-BDM353>3.0.CO;2-6 10.1002/1099-0771(200007/09)13:3<295::AID-BDM353>3.0.CO;2-6.
  5. ↑ Staw, Barry; Blumer, Catherine(1976).«Knee Deep in the Big Muddy».Organizational Behavior and Human Decision Process.35: 124–140.doi:10.1016/0749-5978(85)90049-4.
  6. ↑ Whyte, Glen(1986).«Escalating Commitment to a Course of Action: A Reinterpretation».Academy of Management Review.16: 27–44.

Bibliografia

  • Arkes, H.R.; Ayton, P.(1999).«The Sunk Cost and Concort effects: llaure humans less rational than lower animals?».Psychological Bulletin.125(5): 591–600.doi:10.1037/0033-2909.125.5.591.
  • Varian, Hal R. Intermediate Microeconomics: A Modern Approach. Fifth Ed. New York, 1999. ISBN 0-393-97830-3
  • N. Gregory Mankiw, Principles of Economics, Third Ed. (International Student Edition) page 297. ISBN 0-324-20309-8
  • Schaub, Harald (1997) "Sunk Costs, Rationalität und ökonomische Theorie". Schäffer Poeschel, Stuttgart 1997. ISBN 3-7910-1244-4
  • Sutton, J. Sunk Costs and Market Structure. The MIT Press, Cambridge, Massachusetts, 1991. ISBN 0-262-19305-1
  • Klein, G. and Bauman, Y. The Cartoon Introduction to Economics Volume One: Microeconomics Hill and Wang 2010 ISBN 978-0-8090-9481-3..
  • Bernheim, D. and Whinston, M. "Microeconomics". McGraw-Hill Irwin, New York, NY, 2008. ISBN 978-0-07-290027-9.
  • Bade, Robin; and Michael Parkin. Foundations of Microeconomics. Addison Wesley Paperback 1st Edition: 2001.
  • Samuelson, Paul; and Nordhaus, William. Economics. McGraw-Hill International Editions: 1989.