Anar al contingut

Aversió a la pèrdua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Daniel .jpg
Daniel Kahneman

En economia i teoria de la decisió, la aversió a la pèrdua es referix a la forta tendència de la gent a preferir evitar pèrdues monetàries abans que conseguir guanys monetaris equivalents: Les pèrdues pesen molt més que els guanys. L'aversió a la pèrdua forma part de la teoria prospectiva (o de les perspectives), desenrollada en 1979 pels sicòlecs Daniel Kahneman (Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel en 2002) i Amos Tversky.[1] Els seus estudis sugerixen que les pèrdues són valorades psicològicament entre 1,5 i 2,5 voltes més intensament que els guanys.[2]

Comparació en la teoria econòmica clàssica

[editar | editar còdic]

La teoria econòmica estàndar assumix que l'utilitat dels individus és una funció de la seua riquea monetària: Quant més ric s'és, més utilitat s'obté. Aixina mateix, esta funció d'utilitat dels diners se sol assumir cóncava (vore aversió el risc). La concavidad implica que l'increment d'utilitat o utilitat marginal de cada unitat monetària adicional de riquea és decreixent: Quant més ric s'és, menys es valora un euro adicional de riquea. Aixina, passar de tindre x a tindre x + 1 dona més utilitat marginal que passar de 2x a 2x + 1.

En la teoria prospectiva de Kahneman i Tversky, els individus no estan motivats per la seua riquea total, sino per les variacions d'esta, és dir, per les pèrdues i guanys sobre un punt de referència (que sol assumir-se que és la riquea inicial de l'individu). En esta teoria, el valor sicològic dels guanys i les pèrdues ve representat per la funció de valor (vore gràfica), en dos parts entorn al punt de referència. Un aspecte destacable de la curva és la seua forma de S, la qual representa la disminució de la sensibilitat als guanys i les pèrdues. També és evident que les dos curves de la S no són simètriques. La pendent de la curva canvia de manera abrupta en el punt de referència, aumenta la verticalitat en el quadrant de les pèrdues: la resposta a les pèrdues és més potent que la resposta als guanys corresponents. Açò és l'aversió a la pèrdua. marc

Archiu:Teoria perspectivas.png
Teoria prospectiva: funció de valor sicològic de guanys i pèrdues monetàries

Eixemples ilustrativos

[editar | editar còdic]

Considere una aposta A en dos possibles resultats: guanyar 1000 Euros ( 90% de provabilitat) o perdre 2000 Euros (10%). Dos individus 1 i 2 juguen a esta aposta en els següents resultats:

L'individu 1 part en una riquea de 5000$ i despuix de jugar A pert 2000$. La seua riquea final és de 3000$.

L'individu 2 part en una riquea de 1000$ i despuix de jugar A gana 1000$. La seua riquea final és de 2000$.

¿Quin individu està més satisfet o reporta major utilitat despuix d'haver jugat A? El model econòmic clàssic senyalaria a l'individu 1, ya que la seua riquea final és major que la de l'individu 2. La teoria prospectiva apuntaria pel contrari a l'individu 2, que s'ha vist favorit. Este eixemple sugerix que la riquea final no és un marcador adequat dels canvis en el valor sicològic.


Considere ara una atra aposta B en dos possibles resultats: 50% de guanyar 1000$ o 50% de perdre 800$. ¿Acceptaria jugar la loteria B? Els resultats indiquen rotundament que no, pero esta evidència no la pot explicar la teoria econòmica clàssica posat que el valor esperat de la loteria B té un guany de 100$ (0.5x1000)-(0.5x800). Pel contrari, l'aversió a la pèrdua de Kahneman i Tversky sí explica este resultat: és més dolorosa la pèrdua que el guany, inclús en ocasions a on el guany és major a la pèrdua.

Finalment, considere els següents problemes:

Problema 1: rebre 900$ o el 90% de possibilitats de guanyar 1000$

Problema 2: perdre 900$ o el 90% de possibilitats de perdre 1000$

Els resultats indiquen per àmplia majoria l'opció segura en el problema 1 i l'opció en incertitut en el problema 2. En el problema 1, tant la teoria econòmica clàssica com la teoria de les perspectives coincidixen en triar l'opció segura, rebre 900$. Abdós expliquen l'aversió al risc entre dos opcions. La divergència entre abdós teories apareix en el problema 2. La teoria econòmica clàssica triaria l'opció segura, perdre 900$. En canvi la teoria de les perspectives optaria pel risc. En situacions de pèrdues, la teoria de Kahneman i Tversky afirma que els individus són amants del risc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. American Psychologist.39(4)
    341–350.ISSN 1935-990X.doi:10.1037/0003-066x.39.4.341.
  2. Journal of Risk and Uncertainty.5(4)
    297–323.ISSN 0895-5646.doi:10.1007/BF00122574.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ert, E., & Erev, I. (2008). The rejection of attractive gambles, loss aversion, and the lemon avoidance heuristic. Journal of Economic Psychology, 29, 715-723.
  • Erev, I., Ert, E., & Yechiam, E. (2008). Loss aversion, diminishing sensitivity, and the effect of experience on repeated decisions. Journal of Behavioral Decision Making, 21, 575-597.
  • Gal, D. (2006). A psychological law of inertia and the illusion of loss aversion. Judgment and Decision Making, 1, 23-32.
  • Harinck, F., Van Dijk, E., Van Beest, I., & Mersmann, P. (2007). When gains loom larger than losses: Reversed loss aversion for small amounts of money. Psychological Science, 18, 1099-1105.
  • Hochman, G., and Yechiam, E. (2011). Loss aversion in the eye and in the heart: The Autonomic Nervous System’s responses to losses. Journal of Behavioral Decision Making, 24, 140-156.
  • Kahneman, D, (2011), Thinking, Fast and Slow, Farrar, Strauss and Giroux
  • Kahneman, D., Knetsch, J., & Thaler, R. (1990). Experimental Test of the endowment effect and the Coase Theorem. Journal of Political Economy 98(6), 1325-1348.
  • Kahneman, D. & Tversky, A. (1979). Prospect Theory: An Analysis of Decision under Risk. Econometrica 47, 263-291.
  • Kermer, D.A., Driver-Linn, E., Wilson, T.D., & Gilbert, D.T. (2006). Loss aversion is an affective forecasting error. Psychological Science, 17, 649-653.
  • McGraw, A.P., Larsen, J.T., Kahneman, D., & Schkade, D. (2010). Comparing gains and losses. Psychological Science.
  • Nicolau, J.L. (2012). Battle Royal: Zero-price effect vs relative vs referent thinking, Màrqueting Letters, 23, 3, 661-669.
  • Silberberg, A., et al. (2008). On loss aversion in capuchin monkeys. Journal of the experimental analysis of behavior, 89, 145-155
  • Tversky, A. & Kahneman, D. (1991). Loss Aversion in Riskless Choice: A Reference Dependent Model. Quarterly Journal of Economics 106, 1039-1061.
  • Yechiam, E., and Telpaz, A. (in press). Losses induïx consistency in risk taking even without loss aversion. Journal of Behavioral Decision Making.


Referències

[editar | editar còdic]