Gas de lutita
El gas de lutita (en anglés: shale gas), també conegut erròneament com a gas de esquisto[1] (en francés: gaz de schiste) o gas pissarra, és un hidrocarbur en estat gaseoso que es troba en les formacions rocoses sedimentàries de gra molt fi. Este tipo de gas natural s'extrau de zones profundes en terrenys a on abunda l'esquisto, les lutites o les argilites riques en matèria orgànica. L'interior rocós de l'esquisto presenta baixa permeabilidad, lo que impedix el seu ascens a la superfície. Per això, per a l'extracció comercial de dit gas, és necessari fracturar la roca hidráulicamente.[2]
El shale és una formació sedimentaria de lutita que conté gas i petròleu. La seua característica definitoria és que no posseïx la suficient permeabilidad per a que els hidrocarburs puguen ser extrets en els métodos convencionals, lo que fa necessari l'aplicació de noves tecnologies. Estes consistixen en injectar aigua a alta pressió conjuntament en l'aplicació d'agents de sostingues, lo que permet que els hidrocarburs atrapats en la formació fluïxquen cap a la superfície.[3]
Importància econòmica
A partir de 2010 el gas de lutita va tindre un auge comercial important, sobretot en els Estats Units,[4] pero també és un recurs natural sensible en països com Canadà i França. A partir de l'èxit que Estats Units va obtindre en l'exploració i explotació del gas de shale, diversos països varen escomençar a mirar en interés la tècnica d'explotació per fractura hidràulica, també coneguda com fracking, a fi d'enfortir l'abastiment energètic local.
L'energia es consagra en el XXI com una de les principals ferramentes de poder geopolític. Aixina va quedar demostrat novament en el conflicte per Crimea (2014), a on Rússia va utilisar el suministrament de gas a Europa com a ferramenta de negociació.[5] Davant esta situació, països com Alemània i Regne Unit, que mantenien moratòria a l'explotació, varen escomençar a flexibilisar les seues normes per a acceptar la tècnica.
En Argentina, l'explotació del gas de lutita és impulsada per l'empresa petrolera nacional, YPF, junt en empreses privades nacionals i internacionals com Chevron Corporation. Es creu que el país reunix les condicions per a presenciar el pròxim «shale boom» (èxit en l'explotació comercial del gas de lutita); això li brindaria no solament la possibilitat de autoabastecerse energèticament, sino també convertir-se novament en exportador de gas.[6]
Mèxic té gas i petròleu en aigües profundes i ultraprofundas, aixina com en camps de lutitas i camps madurs. Fins a 2013, segons la Constitució, solament l'empresa petrolera nacional Pemex podia buscar-ho i extraure-ho.[7]
| País | Estimat de esquisto tècnicament recuperable (billons de m³) Reporte del 2013[8] |
Reserves provades de gas natural de tot tipo (billons de m³) Reporte del 2013 | |
|---|---|---|---|
| 1 |  |
31,57 | 3,51 |
| 2 | [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]|| 22,71 ||0,34 | ||
| 3 |  Algèria |
20,02 | 4,50 |
| 4 | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]|| 18,83 ||9,00 | ||
| 5 |  Canadá |
16,22 | 1,92 |
| 6 |  |
16,42 | 4,24 |
| 7 |  México |
15,43 | 0,48 |
| 8 | Plantilla:ZA | 13,73 | - |
| 9 | Erro al crear miniatura: | 12,37 | 1,22 |
| 10 |  Rusia |
8,07 | 47,80 |
| 11 |  Brasil |
7,19 | 0,39 |
Crítiques
L'extracció del gas de lutita suscita un intens debat per les seues possibles repercussions migambientals. Els qui s'oponen a este tipo d'extracció subrallen el perill de contaminar les fonts d'aigua dolça tant exteriors com a subterrànees. No obstant, els defensors sostenen que la distància entre els aqüífers i les reserves de gas de esquisto fa impossible que existixca contaminació. Este punt de vista està avalat per diversos treballs científics publicats en 2013 (dos d'ells de l'orgue oficial de l'Associació Nacional d'Aqüífers de EE. UU., la revista Groundwater)[9] que varen coincidir en indicar que la contaminació d'aigües subterrànees derivada de la fractura hidràulica "no és físicament possible”.[10][11]
També se li critica per aumentar la cantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul, en una subestimación de les emissions de gas metà, la contribució del qual a l'efecte hivernàcul és molt superior a la del diòxit de carbono. Geològicament, a l'extracció d'este tipo de gas, se li acusa de ser responsable d'a lo manco dos sismes en Gran Bretanya[12] i un atre en Arkansas.[13] Ademés, un grup d'especialistes es va crear per a investigar la relació entre l'extracció d'este gas i d'una série de tremolació en la ciutat de Monterrey, en el Nort de Mèxic.[14]
En Quebec, un recent estudi va demostrar que els jaciments d'extracció sofrixen de fortes emanació de gas, lo que va despertar un fort rebuig de la població local cap a esta indústria.[15] No obstant, la NGSA (Associació Nortamericana de Suministradors de Gas Natural) va afirmar que no s'havia confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers per dit método d'extracció.[16]
Referències
- ↑ Bolufer, P.(decembre de 2011).«Extracció de petròleu i gas de roques sedimentarias».Ingenieria Química.(500): 63.Consultat el 17 de giner de 2013 | l'enllaç no funciona [2024].
- ↑ «El esquisto bituminoso en Tranqueville Graux» (en francés)
- ↑ «¿Qué és shale?». Archivat des de l'original, el 13 de novembre de 2013. Consultat el 10 de març de 2014.
- ↑ Kuuskraa, Pelussa A. (2007): “Reserves, production grew greatly during last decade”, artícul en anglés publicat el 3 de setembre de 2007 en la revista Oil & Gas Journal, págs. 35-39.
- ↑ Raons del conflicte Ucrània-Rússia
- ↑ «a-un-nou-shale-boom/ Informe de la consultora Accenture sobre el potencial de esquisto gas d'Argentina». Archivat des de l'a-un-nou-shale-boom/ original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 11 de juliol de 2014.
- ↑ «Reforma Energetica». Archivat des de l'original, el 28 de decembre de 2013. Consultat el 19 de juliol de 2014.
- ↑ Technically Recoverable Shale Oil and Shale Gas Resources:
An Assessment of 137 Shale Formations in 41 Countries Outside the United States (en anglés) - ↑ «Natural ground water association»
- ↑ «Hydraulic fracture height limits and fault interactions in tight oil and gas formations», artícul en anglés publicat el 26 de juliol de 2013 en la revista Geophysical Research Letters.
- ↑ «Constraints on Upward Migration of Hydraulic Fracturing Fluïu and Brine», artícul en anglés publicat el 29 de juliol de 2013 en la revista Groundwater.
- ↑ Menuda tremolació de terra en Blackpool; choc major per a les polítiques energètiques del Regne Unit – The Independent (en anglés)
- ↑ The New York Claves: Arkansas: Closing of Wells Is Sought (en anglés)
- ↑ Congrés busca relació de sismes en extracció de gas.
- ↑ Quebec: L'explotació de gas de esquisto dividix (en francés)
- ↑ «The five myths about fracking».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gas de lutita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.