Desenroll neural
El desenroll neural és l'evolució gradual en la formació del sistema nerviós. En el cas del ser humà, ocorre a partir del ectodermo dorsal en embrions recent formats; les neurones, junt en les cèlules de la neuroglía, es deriven de l'estrat exterior del ectodermo, i d'este estrat deriven les cèlules de l'epidermis que cobrixen la superfície corporal.[1]
Etapes
[editar | editar còdic]
El neuroectodermo de la placa neural, lo primer en formar-se, apareix als setze dies del desenroll en la llínea mig dorsal del embrió. Dos dies despuix, és dir, en el dia díhuit, la placa neural es convertix en el regata neural, en un plec neural a cada costat.
Per al dia veintiuno, els plecs es fusionen, per a convertir este regata neural en el tubo neural. Esta transformació té una direcció, la qual es dona de manera rostral i cabal. D'esta forma, queden dos orificis en els extrems: el neuroporo rostral i el neuroporo cabal.
Entre tres i cinc dies despuix, és dir, entre els dies vintiquatre i vintissís, els neuroporos terminen per tancar-se, primer el neuroporo rostral i posteriorment el poro cabal.
El tubo neural és el precursor directe del encéfal i de la mèdula espinal.[2]
Hi ha cèlules del neuroectodermo que no s'integren al tubo neural i, no obstant, són primordials per a la formació d'estructura de la cresta neural, la qual corre per dalt i als costats (dorsolateralment) ai tubo neural. D'estes crestes es deriven: els ganglis de la raïl dorsal dels nervis espinals, les neurones corresponents a cèlules de neuroglía dels nervis perifèrics, els ganglis sensorials dels nervis craneals, els ganglis autònoms i les cèlules secretoras de la mèdula de les glàndules suprarrenals.[3]
Les cèlules de la cresta neural realisen una diferenciació per a convertir-se en cèlules de teixit no nerviós. Est és el cas dels melanòcits en la pell, els músculs, alguns ossos i estructures del cap que solen ser d'orige mesodèrmic.[3]
Existixen elements nerviosos, com algunes neurones dels ganglis sensorials de nervis craneals, cèlules neurosensoriales olfatòries i cèlules sensorials dels ganglis del oït intern que deriven de les placodas, engrosamientos de regions ectodèrmiques en la superfície del cap.[4]
Sectors
[editar | editar còdic]
La diferenciació i creiximent es realisen principalment en la porció rostral del tubo neural, a on es desenrolla l'encéfal: la porció que resta del tubo neural donarà orige a la mèdula espinal.
Generalment es descriuen en l'encéfal 3 vesícules primàries que apareixen entre els 28 i 30 dies de desenroll, prosencèfal o cervell anterior, mesencèfal (cervell mig) i el cervell posterior conegut com rombencéfalo.
Per a la quinta semana les vesícules primera i tercera s'engrossen per a formar 5 vesícules secundàries: telencéfalo, diencèfal, mesencèfal, metencéfalo i mielencèfal. A l'interior de cada paret lateral s'origina un clavill llongitudinal anomenat regata limitante; est separa la placa alar dorsal de la placa basal ventral. En este punt, sorgixen conexions eferentes i aferentes que continuen fins a l'extrem rostral del mesencèfal.[3]
En les primeres poblacions celulars que es formen en el tubo neural, sorgixen els neuroblastos, precursors directes de les neurones. El número de neuroblastos presents en el tubo neural és major que el de les neurones de l'encéfal i de la mèdula espinal. Molts dels neuroblastos no conseguixen establir conexions sinápticas i moren; a este fenomen se li coneix com a mort celular programada (apoptosis)).[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barr, M. L. i Kiernan, J. A. (1994). El sistema nerviós humà: un punt de vista anatòmic. 5a. ed.
- ↑ Hopkins WG, Brown MC: Development of Nerve Cells and Their Connections. Cambridge University Press, 1984
- ↑ 3,0 3,1 3,2 LeDourain NM: The Neural Crest, New York, Cambridge University Press, 1982
- ↑ 4,0 4,1 Korr H: Proliferation of different cell types in the brain. Adv Anat Embryol Cell Biol 61:1-72, 1980.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desarrollo neural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.