Els depósitos de fundación són les ofrenes votivas, generalment colocades ritualment dins o baix dels fonaments d'un edifici o en els seus voltants.[1]

Erro al crear miniatura:
Placa en alabastre d'un depòsit de fundació en el cartuig del faraó Bakenrenef de la Dinastia XXIV (725-720 a. C.).
Erro al crear miniatura:
Tacha de fundació mesopotámico dedicat per Gudea a Ningirsu.
Erro al crear miniatura:
Cap d'astral d'argent en finestres. Edat del Bronze Mig, trobada prop de Biblos.
Erro al crear miniatura:
Tesor de Tod, depòsit de fundació del temple de Montu en Tod, datat en temps d'Amenemhat II.
Objectes del depòsits de fundació de la tomba d'Hatshepsut.
Erro al crear miniatura:
Rajola de depòsit de fundació en el cartuig de Ramsés II.

Estos objectes, que després donarien lloc a estudis arqueològics específics, es colocaven per multitut de motius, enterrats principalment en temples, palaus (com en la Pèrsia aqueménida), fortalees o inclús en murs o estàtues de reis. En els edificis, provablement per a garantisar que els deus i les generacions futures conegueren al seu constructor i, a voltes, la data de la seua finalisació, ademés de tindre una funció apotropaica.

Història

editar

Es té constància de depòsits de fundació ya durant les primeres civilisacions mesopotàmiques i en l'Antic Egipte.

Mesopotamia

editar

En Mesopotamia, estan documentats depòsits fundacionals des de l'época sumerio, a on s'enterraven objectes per a commemorar la construcció de determinats edificis i/o com a escut apotropaico.[2]

Entre els depòsits fundacionals de Mesopotamia es poden trobar: rajoles del destí, plaques de fundació i taches de fundació.[2]

Antic Egipte

editar

Els depòsits se situaven preferentment en els complexos templarios, en les fonamentacions dels cantons o de l'eix axial del complex, en els pilonos, patis, sales hipóstilas, capelles...[2]

També estan documentats baix tombes reals, aixina com baix tombes privades. Els eixemples més antics daten del periodo dinàstic primerenc (Buto), existixen en el Valle dels Reis durant les dinasties XVIII i XX i fins a les més recents del periodo cristià.[3]


Els depòsits de fundació adoptaven la forma de fosses o forats rituals revestits de rajoles de fanc, excavats en llocs específics a on es depositaven els objectes ceremonialmente. Abans de colocar-los se celebrava una cerimònia de fundació que constava de dèu passos. Entre els objectes, religiosos o ceremoniales, normalment, es podien trobar amulets, escarabeos, menjar, beguda, vasijas o ferramentes rituals en miniatura, que se suponia, principalment, impedir que l'edifici s'arruïnara.[4][5]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Gerritsen, Fokke Albert (2003). Local Identities: Landscape and Community. ISBN 9789053565889.
  2. 2,0 2,1 2,2 Ampare Graciani García (27-29 giner 2005). S. Horta, Madrit (ed.). Depòsits fundacionals en les fonamentacions mesopotámicas i egipcíaques. ISBN 84-9728-147-0.
  3. James Weinstein. University College London (ed.): «Foundation deposits» (en en). Consultat el 19 de decembre de 2024.
  4. Shaw (2000). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-815034-3.
  5. «Foundation deposit (Glossary)». Theban Mapping Project. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 19 de decembre de 2024.


Referències

editar