Depòsit de fundació
Els depósitos de fundación són les ofrenes votivas, generalment colocades ritualment dins o baix dels fonaments d'un edifici o en els seus voltants.[1]
.jpg){kind=link}
Estos objectes, que després donarien lloc a estudis arqueològics específics, es colocaven per multitut de motius, enterrats principalment en temples, palaus (com en la Pèrsia aqueménida), fortalees o inclús en murs o estàtues de reis. En els edificis, provablement per a garantisar que els deus i les generacions futures conegueren al seu constructor i, a voltes, la data de la seua finalisació, ademés de tindre una funció apotropaica.
Història
editarEs té constància de depòsits de fundació ya durant les primeres civilisacions mesopotàmiques i en l'Antic Egipte.
Mesopotamia
editarEn Mesopotamia, estan documentats depòsits fundacionals des de l'época sumerio, a on s'enterraven objectes per a commemorar la construcció de determinats edificis i/o com a escut apotropaico.[2]
Entre els depòsits fundacionals de Mesopotamia es poden trobar: rajoles del destí, plaques de fundació i taches de fundació.[2]
Antic Egipte
editarEls depòsits se situaven preferentment en els complexos templarios, en les fonamentacions dels cantons o de l'eix axial del complex, en els pilonos, patis, sales hipóstilas, capelles...[2]
També estan documentats baix tombes reals, aixina com baix tombes privades. Els eixemples més antics daten del periodo dinàstic primerenc (Buto), existixen en el Valle dels Reis durant les dinasties XVIII i XX i fins a les més recents del periodo cristià.[3]
Els depòsits de fundació adoptaven la forma de fosses o forats rituals revestits de rajoles de fanc, excavats en llocs específics a on es depositaven els objectes ceremonialmente. Abans de colocar-los se celebrava una cerimònia de fundació que constava de dèu passos. Entre els objectes, religiosos o ceremoniales, normalment, es podien trobar amulets, escarabeos, menjar, beguda, vasijas o ferramentes rituals en miniatura, que se suponia, principalment, impedir que l'edifici s'arruïnara.[4][5]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Gerritsen, Fokke Albert (2003). Local Identities: Landscape and Community. ISBN 9789053565889.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ampare Graciani García (27-29 giner 2005). S. Horta, Madrit (ed.). Depòsits fundacionals en les fonamentacions mesopotámicas i egipcíaques. ISBN 84-9728-147-0.
- ↑ James Weinstein. University College London (ed.): «Foundation deposits» (en en). Consultat el 19 de decembre de 2024.
- ↑ Shaw (2000). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-815034-3.
- ↑ «Foundation deposit (Glossary)». Theban Mapping Project. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 19 de decembre de 2024.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Depósito de fundación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.