La demonolatría consistix en l'adoració i cult al dimoni o diable.[1] També inclou la pràctica de màgia ritual en l'ajuda d'entitats conegudes com a dimonis.[2] Per als cristians és una forma d'idolatría. La demonolatría va ser atribuïda des de finals de l'Edat Mija als bruixos i a les bruixes i va servir per a justificar la seua persecució.[3]

Definició

Encara que tradicionalment s'ha amprat el terme per a referir-se específicament a l'adoració del concepte de dimoni en el cristianisme (encarnació del mal), alguns argumenten l'ocupació del terme demon com a raïl, en lo que la demonolatría seria, en eixe context, l'adoració i cult a entitats sobrenaturals, no necessàriament malignes.

La demonolatría no deu ser confosa en la demonologia, l'estudi i categorisació de dimonis, realisat tradicionalment per monges cristians; aquells que estudien al dimoni no necessàriament li professen cult o siquiera respecte.

Aquells que practiquen la demonolatría (cridats en conseqüència demonólatras) varien enormement de grup en grup sobre les seues creències i rituals. Per regla general, els grups demonólatras adoren a un o més dimonis o archidemonios, distints de Satanàs; la seua adoració, encara que tècnicament etiquetable com demonolatría, rep el nom més específic de satanisme. Alguns satanistas adoren també a atres dimonis, pero de forma secundària a la seua adoració principal de Satanás.

En algunes formes de demonolatría Satanás és mencionat com el «quint element», o la font de totes les demés energies. En atres paraules, Satanás és el «tot», i tots els demés dimonis són simplement una part del mateix. Segons eixa concepció, cada persona, animal, planta, qualsevol ser que existixca en la naturalea és també una part d'eixe tot. No obstant, atres tradicions demonólatras consideren que Satanás és tan sol un més dels dimonis susceptibles de ser adorats.

Alguns demonólatras afirmen que la seua forma de cult és una tradició, freqüentment familiar, que no està relacionada en les religions contemporànees i moviments filosòfics coneguts conjuntament com satanisme.

Se sol confondre en demonolatría la màgia ceremonial que ampra evocació, pero els seus practicants no necessàriament adoren dimonis, sino que més be pretenen controlar-los i dominar-los, en la finalitat de forçar-los a complir la voluntat de l'invocante, usant métodos com l'Ars Goetia. Molts demonólatras consideren esta pràctica com a irrespectuosa cap als dimonis, i possiblement perillosa per al practicant. Per tant usen en el seu lloc formes de pregària, Magick i ritual en l'objectiu de demanar als dimonis la seua ajuda, més que donar-los órdens.

Lliteratura

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Connolly (2006): 16.
  3. ↑ Ostorero, Martine(2019).«La sorcière, li diable et l’inquisiteur».L’Histoire.(456): 36-45.(en francés)

Bibliografia

  • Connoly, S. (2006). The Complete Book o Demonolatry, DB Publishing. ISBN 978-0-9669788-6-5.