Staphisagria macrosperma
Delphinium staphisagria, de nom popular estafisagria, albarraz, matapiojos (entre uns atres), és una espècie del gènero Delphinium de distribució mediterrànea.
Descripció
És una planta herbàcea anual o bienal de porte erecto que pot alcançar fins a 1 m d'altura. Talles pilosos. Les fulles, també pilosas, són grans, entre palmatilobuladas a palmatipartidas, en de cinc a sèt lòbuls profunts. Inflorescèncias arracadasas terminals en flors de color blau intens. La corola té cinc pétals, el superior en espolón i nectarios de color blanc en tenyida violáceo. Els fruts són càpsules en llavors (en número d'1 a 4) negres i rugosas de 5,5 a 7,5 mm. Florix de finals de primavera a mitan d'estiu.[1]
Distribució i hàbitat
Es distribuïx àmpliament pels països de la conca del Mediterràneu i Macaronesia. En Espanya es troba en distintes zones de Múrcia, Balears i Andalusia. Creix en ruderals i terrenys humits. També es pot trobar en jardins com planta ornamental.[2][1][3]
Composició química i toxicitat
Totes les parts de la planta són tòxiques, en especial les llavors.[4]
La seua composició consistix en un 30-35% d'oli essencial i un 1,3% d'alcaloides. Els #alcaloide són els responsables de la toxicitat. S'ha identificat un total d'onze en les parts aérees de la planta. En les llavors destaquen la delfinina, la delfisina, la delfinoidina i l'estafisagrina.[5] El més important és la delfinina, també present en les parts aérees, la composició química del qual i efectes tòxics són similars als de l'aconitina. Cristaliza en facilitat, cristals insolubles en l'aigua en sabor amarc. Actua sobre el sistema nerviós central, primer com a excitant per a paralisar progressivament, sobretot els centres respiratoris, per lo que causa la mort per asfíxia. En chicotetes dosis, per via cutànea, causa irritament i inflamació.
Història
Des de l'antiguetat es coneixen els preparats en llavors de D. staphisagria per a eliminar els polls. Plinio i
Dioscórides mencionen este us en les seues obres.
Dioscórides, en el seu De Matèria Medica, la recomanava en unció contra la sarna, #pediculosis i pruritos; cuita en vinagre com enjuague per a dolors de molgues i aftas i per a us intern:[6]
Posteriorment també es va seguir utilisant com antineurálgico, per a atenuar palpitaciones, asma i #neuràlgia facials fins que ha quedat restringit a preparacions homeopáticas.[7]
Taxonomia
Delphinium staphisagria va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 531. 1753.[8][9]
- Etimologia
Vore: Delphinium
staphisagria: epítet del grec 'σταφὶς ἀγρία' (staphís agría) que significa «raïm passa selvat».[10]
- Sinonímia
Nom comú
- abarraz, aberraz, alabarraz, albarraz, alberraz, alberás, coca piojera, estafisagria, habarraz, herba piojenta, herba piojera, mata poll, matapiojos, matarpiojos, paparrón, parrín, parrón, pituïtària, yerba piojenta, yerba piojera, yerba pituïtària[12]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 flora vascular
- ↑ Herbario virtual - Universitat de les Illes Balears
- ↑ GRIN
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5): 2663.doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ (1891).«¿Ciència o Indústria?».Semanari farmacèutic - Biblioteca Virtual de la Real Acadèmia Nacional de Farmàcia.(26): 222.
- ↑ Dioscórides virtual - Universitat de Salamanca
- ↑ fitoterapia.net
- ↑ «Delphinium staphisagria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'agost de 2017.
- ↑ Delphinium staphisagria en PlantList
- ↑ Dioscórides Interactiu - Universitat de Salamanca
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ «Delphinium staphisagria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (Requerix busca interna). Consultat el 27 d'agost de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delphinium staphisagria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.