Delfinina
La delfinina és un alcaloide diterpenoide tòxic que es troba en els gèneros de plantes de Delphinium ( espuela de cavaller ) i Atragene, en la família Ranunculaceae.[1] La delfinina és el principal alcaloide que es troba en les llavors de Delphinium staphisagria - baix el nom stavesacre, un tractament a pur de herbes molt ben conegut per als polls.[2] Està relacionat en estructura i té efectes similars a l'aconitina, que actua com un modulador alostérico dels canals de sodi depenents de voltage,[3] i que produïx hipotensió, bradicàrdia i arrítmia cardíaca. Estos efectes fan que siga altament venenós ( DL50 1,5-3,0 mg / kg en conills i gossos; les granotes són 10 voltes més susceptibles),[4] pero en dosis molt chicotetes encara té alguns usos en la medicina herbal.[5][6]
Aïllament
Un dels primers informes de l'aïllament de la delfinina, de D. staphisagria , va anar el dels químics francesos Lassaigne i Feneulle, en 1819.[7] Un informe menys antic i més accessible és el del químic USDA L.N. Markwood, que també va examinar abans breument el treball d'aïllament.[8] cal destacar que estos principis de aïllament es varen portar a terme sense l'ajuda de la cromatografía , ya que la delfinina cristalisa fàcilment a partir d'un extracte d'éter de petròleu despuix de l'àcit-base típic usat en els métodos d'extracció tradicional de alcaloide de plantes.[9]
Referències
- ↑ Phytochemical Dictionary. J. B. Harbourne and H. Baxter (Eds.) (1993), p.148, London: Taylor & Francis.
- ↑ «A Modern Herbal | Stavesacre». www.botanical.com. Consultat el 2025-03-07.
- ↑ Turabekova, M. A.; Rasulev, B. F.; Levkovich, M. G.; Abdullaev, N. D.; Leszczynski, J.(abril de 2008).«Aconitum and Delphinium sp. Alkaloids as Antagonist Modulators of Voltage-Gated Na+ Channels. AM1/DFT Electronic Structure Investigations and QSAR Studies».Computational Biology and Chemistry.32(2): 88–101.doi:10.1016/j.compbiolchem.2007.10.003.
- ↑ M. H. Benn and J. M. Jacyno (1983). In The Alkaloids: Chemical and Biological Perspectives, Vol.1, (S. W. Pelletier, Ed.), pp.153–210, New York: Wiley.
- ↑ Desai, H. K.; Hart, B. P.; Caldwell, R. W.; Jianzhong-Huang, J. H.; Pelletier, S. W.(Jun 1998).«Certain Norditerpenoid Alkaloids and their Cardiovascular Action».Journal of Natural Products.61(6): 743–748.doi:10.1021/np970499j.
- ↑ Díaz, J. G.; Ruiz, J. G.; de la Font, G.(Aug 2000).«Alkaloids from Delphinium staphisagria».Journal of Natural Products.63(8): 1136–1139.doi:10.1021/np990453l.
- ↑ J. L. Lassaigne and H. Feneulle (1819) Ann. Chim. Phys. 12 358–371.
- ↑ L. N. Markwood (1927), J. Am. Pharm. Assoc. 16 928–932.
- ↑ W. A. Jacobs and L. C. Craig (1939) J. Biol. Chem. 127 361–366.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delfinina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.