Deficiència de potassi
La carència de potassi és un desorde fisiològic de les plantes, més comuna en sols llaugers, arenencs i algepssos o de turba, baixos en argila. Es produïx també en els sols arcillosos pesats d'estructura pobre.
Les plantes necessiten l'ion potassi (K+) per a la síntesis de proteïnes i l'obertura i tancament dels estomes, que està regulada per bombes de protones per a mantindre la turgencia de les cèlules que els rodegen. Una deficiència de ions de potassi pot debilitar la capacitat de les plantes per a mantindre estos mecanismes fisiològics.
La deficiència, més a sovint, afecta als fruts i a les llegums, especialment a les creïlles, el tomata, les pomes, les groselles i les ribes raïm-crispa. Els síntomes típics són el secat i el rullat dels fulls i la coloració groga de les venes del full.[1] Punts de color púrpura també pot aparéixer en la part inferior de les fulles.
Les plantes en deficiència poden ser més susceptibles als danys de la gelada blanca i a les malalties i els síntomes de deficiència a sovint poden ser confosos en el secat pel vent o la sequia.
La prevenció i el tractament pot fer-se a curt determini proporcionant femta de consuelda fet en casa, d'algues, de compost de falagueres o uns atres abonaments orgànics rics en potassi. A llarc determini, l'estructura del sol deu ser millorada per mig de l'adició de grans cantitats de compost ben descompost o femta. Les cendres de fusta, d'alt contingut en potassi, en primer lloc deuen compostarse, ya que és una forma altament soluble.
Referències
- ↑ Gui a de Exportacion per als Mercats Estadouni Denses Pina (en és), IICA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deficiència de potasio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.